La Unió Europea ha llançat un nou avís a Espanya, on adverteix que la reforma de la Llei Orgànica del Consell General del Poder Judicial haurà de tenir en compte les "normes europees", basades en la independència judicial sense politització. Així ho ha assegurat la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha recordat que, entre altres qüestions, "no menys de la meitat" dels seus membres "han de ser jutges elegits pels seus iguals".
En una carta en resposta a l'eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundua, en la qual aquesta li expressava la seva preocupació, la també comissària de Valors i Transparència li respon que la Comissió va demanar a les autoritats espanyoles que el Consell General del Poder Judicial "no sigui percebut com vulnerable a la politització". La resposta de Jourová coincideix amb el debat al Congrés dels Diputats aquest dijous sobre esmenes a la reforma de l'òrgan de govern dels jutges. PP, Vox, Ciutadans i JxCat, del grup Plural, han presentat esmenes a la totalitat a la proposició de llei del PSOE i Unides Podemos que busca impedir que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) realitzi nomenaments en funcions.
Fonts de la Unió Europea insisteixen a EFE que "no hi ha res de nou" en aquesta carta de Jourová i defensen que Brussel·les només reitera la posició de la UE que "ja és sabuda". "Els Estats membres han de tenir en compte les normes europees per garantir que la independència judicial no es vegi compromesa. La reforma del CGPJ ha de fer-se en consulta amb totes les parts interessades, inclosa la Comissió de Venècia," assegura en la missiva.
L'informe de la UE
La vicepresidenta de l'executiu comunitari recorda que en l'informe sobre l'estat de dret a la Unió Europea publicat el 2020, la Comissió va subratllar "la importància de reduir la influència dels poders legislatiu i executiu sobre el poder judicial per reforçar la independència judicial". Aquest informe, que va repassar la situació de l'Estat de Dret dels vint-i-set, indicava al capítol dedicat a Espanya que un dels "reptes" a què s'enfronta el Consell General del Poder Judicial era que els nous membres "encara no han estat nomenats".
Imatge: La comissió Europea / EFE
L'informe, continua Jourová en la seva resposta a una carta de Pagazaurtundua del 16 d'octubre passat, es referia a la importància de "garantir que el Consell espanyol no sigui percebut com vulnerable a la politització, com també va assenyalar el Consell d'Europa." "La Comissió és conscient que, el 22 d'octubre de 2020, el Govern espanyol va anunciar la seva intenció de suspendre la proposta, i que el 2 de desembre de 2020 un nou projecte de llei per modificar els poders del Consell mentre segueixi en funcions ad interim va ser presentat en el Parlament", constata Jourová.
També afegeix que Brussel·les "està seguint l'evolució d'aquest projecte de llei i en general, col·laborarà amb les autoritats espanyoles en el seguiment de les conclusions del capítol de l'Informe sobre l'estat de dret corresponent a Espanya". "Tingui la seguretat que la Comissió segueix compromesa amb la defensa de l'estat de dret i la independència judicial en tots els Estats membres, i continuarà supervisant la situació de prop", afirma.
Les negociacions a Espanya
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat de forma reiterada que "el PP s'ha d'asseure ja amb el govern per renovar" el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ha recordat que fa dos anys que espera el líder del PP, Pablo Casado, per a això. Sánchez ha explicat també que les iniciatives legals que l'Executiu ha posat en marxa tenen per objectiu regular quina és la capacitat que té el govern dels jutges per acordar nomenaments durant un període en què està en funcions.