El diari britànic The Guardian publica avui un extens reportatge sobre Ada Colau. Sota la pregunta "És Ada Colau l'alcaldessa més radical del món?", aquest diari anglès fa un repàs sobre el primer any de mandat de l'alcaldessa de Barcelona. El diari reflexiona sobre si Colau pot posar en pràctica les seves polítiques i explica als seus lectors l'origen activista de Colau al capdavant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).
El diari contrasta, a més, algunes de les victòries i també derrotes de Colau. Explica, per exemple, que es va retallar el sou molt substancialment o que va canviar el cotxe oficial per un de més senzill. Accions de l'alcaldessa clarament alineades a l'esquerra que contrasten, segons The Guardian, amb el recent pacte amb el PSC, que ara ja ha entrat al consistori. El diari recorda que Colau considerava, fa només quatre mesos, el PSC com un partit "del règim" i com a "part del problema i no de la solució".
El reportatge també analitza si realment les polítiques que promet l'esquerra a tot Europa es poden finalment posar en pràctica un cop al poder. Per fer-ho, el periodista britànic Dan Hancox parla de la problemàtica amb el turisme de Barcelona, de la falta de regidors que té Barcelona en Comú per poder tirar endavant les seves propostes, dels problemes burocràtics que comporta la gestió de l'Ajuntament o les hostilitats que ha rebut per part dels agents econòmics.
De fet, el problema del turisme és un dels temes més abordats a l'article, però, a més, no és la primera vegada que el tracten. Ja quan Colau va agafar les regnes del govern de la ciutat, The Guardian va fer un article on afirmava que la multitud de turistes que hi ha a la ciutat eren l'objectiu de "la nova alcaldessa radical" de Barcelona. No és d'estranyar que els britànics se centrin en el turisme quan parlen de Colau, ja que hi ha molts turistes anglesos que vénen a passar les vacances a la capital barcelonina.
El diari conclou que Ada Colau, després d'aquest any de feina per la ciutat, ha descobert que el problema de ser el preferit de la gent és que no totes les persones volen el mateix. Per aquest motiu deixa entreveure que potser hagués sigut més operatiu haver seguit lluitant des de fora de la política per canviar les coses.