L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja té aprovats els seus primers pressupostos. Amb el sí dels regidors de Barcelona en Comú, ERC, PSC, i l'abstenció de la CUP, el govern local ha aconseguit 20 vots favorables, davant de 18 en contra (CiU, Ciutadans i PP). 

Per aconseguir-ho, als comuns els ha calgut un any de legislatura i dues últimes setmanes frenètiques d'acostament de posicions amb els anticapitalistes, que en un primer consell polític havien rebutjat donar suport als comptes. Però finalment al ple de caràcter extraordinari convocat aquest dimecres, han tirat endavant uns pressupostos que incrementen en 275 milions els prorrogats del 2015. 

"És una proposta justa, necessària i urgent", ha reivindicat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, en una curta intervenció inicial. Més tard, a pocs minuts pel recompte final, Pisarello ha pronunciat un discurs passional a favor "d'aixecar-nos contra la resignació, contra qui s'obstina a dir que tots som iguals", per afegir que Barcelona fa "un missatge d'esperança".

Els canvis

Haver aconseguit tombar els pressupostos prorrogats del 2015 ha portat a cinc acords fonamentals entre comuns i cupaires. L’impacte econòmic total serà d’entre 6 i 7 milions d’euros, com han emfatitzat aquest matí, si bé a un document d’aquesta tarda incrementen la xifra fins els 54 milions d’euros (sumant propostes que ja preveia l'executiu).

Un dels aspectes més polèmics, ha estat tocar la Guàrdia Urbana. Una de les principals reivindicacions de la CUP, que també portava al programa Barcelona en Comú, era que es dissolgués la Unitat de Suport Policial (USP), una unitat de la policia local de Barcelona que té funcions antiavalots.

Finalment, si bé el govern s’ha compromès a retirar-li aquesta funció en el Pla Director que presentarà al maig, el que no ha avalat és la seva desintegració i, com reclamava la CUP, una reintegració dels agents en altres tasques del cos policial.

Però aquesta només ha estat una de les cinc demandes que des de la formació antisistema s’ha aconseguit incorporar. Fins a 700.000€ aniran destinats a la creació d’un carnet de ciutat, és a dir, un document pel qual els sense papers puguin accedir als serveis públics. També s’ha acordat la remunicipalització del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) i Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIADS), per un import de 3,8 milions anuals.

Els dos últims punts són l’ajuda al lloguer i una renda mínima per les dones a la ciutat, que hauria de servir per acabar proporcionant-ne una de global. 

Ple mogut

El debat al consistori ha estat intens i viu i ha girat sobre dos elements com són el canvi de model que evidencia la modificació de crèdit, però també els escenaris que s'albiren pel futur, com és una eventual entrada del PSC a l'executiu de Colau.

Els cupaires han estat els més contundents a advertir Barcelona en Comú que desisteixi en la seva voluntat de donar responsabilitats als de Jaume Collboni. "Penseu bé si l'entrada del PSC és necessària per a les polítiques de canvi o sentencia els pocs anhels per un canvi d'etapa", ha advertit la regidora cupaire Maria Rovira, remarcant que "no avalarem el continuisme maragallista".

Qui ha estat més seductor és el líder d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, que ha apel·lat a la fórmula badalonina de sumar ERC i CUP per "no trair les esperances" dels ciutadans. "No és impossible", ha reblat, tot remarcant que Colau "haurà de triar entre nova política i vella política". 

Crit al cel

Els contraris a la modificació pressupostària han carregat durament contra els comuns. "Molts es treuen ara la careta", ha assegurat la regidora de CiU Sònia Recasens. La democristiana ha criticat que "mai un 10% havia condicionat tant un model de ciutat" i ha afirmat que "ens deixa com a única alternativa".

"Aquesta és la decisió més important que pren el plenari un cop a l'any i s'ha fet a través d'un procés agònic, vergonyós, a través d'un mercadeig constant", ha clamat per la seva banda la regidora de Ciutadans, Carina Mejías. Fins i tot ha alertat que "posen en risc la liquiditat de les arques municipals". 

També els populars han posat tota la carn a la graella. L'històric Alberto Fernández Díaz ha demanat que Barcelona no sigui "ostatge de la CUP", tot i que no creu que la partida per la incorporació de les seves demandes sigui res més que "testimonial". A més, sobre la gestió municipal ha remarcat que s'està convertint l'Ajuntament "en el caixer automàtic de la Generalitat" i això "no és acceptable". 

Eternament vigilants

Però el serial barceloní amb els anticapitalistes no s'acabarà aquí. La CUP s'ha encarregat de recordar Ada Colau que "estarem vigilants" i han insistit que no avalaran el continuisme de l'etapa Maragall. Maria Rovira els ha demanat reflexionar sobre "el viratge" que asseguren que han fet cap a "l'estabilitat institucional", cap a "l'opció còmoda de l'alternança". 

Pel 2017 han apuntat que no hi haurà cessions. "Voldrem el pa sencer", ha dit la regidora independentista. És per això que ha instat que els comptes per l'any vinent siguin "valents".