ERC, Junts, CUP i comuns -amb la celebració de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)- han arribat a un acord per elaborar una nova llei catalana antidesnonaments i superar així el veto que el Tribunal Constitucional va declarar contra la primera norma. Així, han acordat un esborrany per a una nova llei d'emergència habitacional, que haurà de substituir el decret català d'habitatge anul·lat fa un any. L'alt tribunal va tombar el 28 de febrer el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, impulsat el 2019 pel Govern, que obligava grans tenidors a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupin il·legalment un habitatge.
Després d'aquest veto els partits han pogut tancar en ponència conjunta un nou acord que ha estat negociat amb la PAH, plataforma que ha celebrat aquest nou acord i l'ha situat com un nou pas endavant, i ha explicat en un comunicat que la nova llei garanteix que es recuperaran les mesures de lloguer social anul·lades pel TC. Un cop aconseguit l'acord en la ponència, ara el text serà portat a comissió parlamentària, abans que sigui votat al costat de les esmenes en el ple del Parlament previst pel 2 de febrer: "D'avui fins a la votació final, continuarem atentes fins que s'aprovi i, després, exigirem que s'apliqui des del primer dia al 100%. No permetrem que els grups que mantinguin esmenes torpedegin la llei".
La futura llei descarta el mecanisme del dret a compensació per a grans tenidors, però si que introdueix mesures de foment de lloguers socials per evitar desnonaments. També es promou que, a canvi de frenar desnonaments, els grans tenidors no vinculats a bancs o fons d'inversió podran sol·licitar a la Generalitat que els llogui l'habitatge on viu una família en risc a preu de protecció oficial, quedant-se aquests com a inquilins amb lloguer social. És per això que serà la Generalitat, a través de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, qui assumeixi els lloguers d'aquestes famílies, ja sigui a través d'ajudes o com a arrendatària d'aquests habitatges, una mesura que fonts parlamentàries consideren que pot incentivar els propietaris intermedis a mantenir pisos en lloguer. Entre les mesures del nou text que es recuperen també hi ha les renovacions obligatòries de lloguers socials dels grans tenidors quan arriben a la seva fi; o lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables després de l'extinció del seu contracte de lloguer.
Una negociació costosa
El diputat d'ERC i ponent relator de la llei antidesnonaments, Pau Morales, ha valorat en un fil de Twitter com ha anat la negociació des del seu inici, de la qual ha destacat que va ser costosa. Així explica com després de la suspensió del TC, entitats i partits registraven el mes de juny la llei antidesnonaments, una acció que es va fer a contrarellotge perquè la caducitat de la moratòria de desnonaments del govern espanyol amenaçava d'empitjorar la situació. Morales explica com el tràmit parlamentari va topar amb la presentació d'un seguit d'esmenes de Junts i el PSC "que alteraven i aigualien el sentit inicial de la llei", i ha recordat com els treballs i debats de la ponència avançaven poc a poc mentre el moviment per l'habitatge exercia pressió popular.
"Finalment, però, s'ha pogut superar i, feliçment, la proposta final que es portarà a votació és sòlida, i recupera posicions que es van registrar inicialment. Serà útil als objectius plantejats per garantir el dret a l'habitatge", ha afegit Morales, que ha assegurat que és una aposta per donar una resposta valenta, útil i ferma a l'emergència habitacional de milers de famílies per assegurar que els grans tenidors d'habitatge compleixen amb els seus deures i per ajudar a superar l'actual situació.
Ocupació de l'oficina de Puigdemont
Aquesta pressió popular que menciona Morales va arribar fins i tot a ocupar l'oficina de Carles Puigdemont de Barcelona. El 10 de desembre desenes de persones de la PAH la van ocupar-la per demanar al president que instés a Junts a retirar les esmenes presentades contra la llei. Des de la Plataforma van explicar que tot i el compromís inicial per aquesta llei, Junts va decidir presentar onze esmenes que retallaven i debilitaven la proposició de llei. Així doncs l'acord ha estat possible després que Junts hagi deixat de costat les seves reticències.
El doble objectiu de la formació de Carles Puigdemont ha estat evitar que famílies vulnerables perdin l'habitatge i, al mateix temps, preservar els drets d'aquells propietaris (a excepció de fons d'inversió i institucions bancàries) que es troben amb famílies arrendatàries en situació de vulnerabilitat. La formació ha volgut destacar en un comunicat que la proposta no afecta grans tenidors bancaris, filials immobiliàries d'aquestes entitats, fons d'inversió i entitats de gestió d'actius.
Per la seva banda, la diputada dels comuns Susanna Segovia, s'ha congratulat de l'acord arribat, tot i les reticències de Junts, i ha volgut posar en valor i agrair la perseverança i la capacitat de mobilització de les organitzacions pel dret a l'habitatge: "Gràcies a ells, la llei antidesnonaments catalana serà aviat un fet", i ha afegit que implica importants avenços en la protecció de les persones més vulnerables amenaçades per desnonaments.