Gonzalo Boye no és polític, és advocat, però durant els darrers anys del procés la seva figura s'ha fet tan coneguda com la dels principals dirigents independentistes. Boye és, entre molts d'altres, l'advocat del president a l'exili Carles Puigdemont, i la seva feina l'ha acabat portant a ser el protagonista de l'edició d'aquest diumenge i de la portada del diari amb seu a Madrid ABC. El rotatiu parla sense miraments de l'advocat i estampa un primeríssim primer pla de la cara de Boye a la seva portada acompanyat del següent titular: "El cervell darrere Puigdemont". "Gonzalo Boye, condemnat per segrest i processat per blanqueig dicta els textos a Junts perquè l'amnistia esborri els delictes del procés", considera el diari que li dedica un extens reportatge. I això no és tot si s'obre el diari per la pàgina 22, el periodista encarregat del reportatge afirma: "Boye, estimat, odiat, temut i tercera generació de masons, té una relació mercantil amb Junts: "Better call Gonzalo". Aquestes darreres paraules fan referència a la popular sèrie nord-americana Better call Saul, i tracta de les aventures d'un advocat molt corrupte que té una estreta relació amb el món de les drogues. Aquesta és la inspiració de l'ABC que cita fonts que "prefereixen mantenir-se en l'anonimat" perquè, asseguren, tenen por.
Enquesta sobre les eleccions gallegues a El Mundo de la qual es desprèn que el Partit Popular consolida la majoria absoluta a Galícia de cara a les eleccions autonòmiques del 18 de febrer, mentre que el PSOE baixa en intenció de vot. El sondeig de Sigma-Dos sosté que el PP aconseguiria el 48,1% dels vots i entre 39 i 42 escons, per sobre, per tant, de la majoria absoluta que se situa en 38 seients al Parlament gallec. El BNG seria el segon partit més votat amb el 24,5% dels sufragis i entre 18 i 20 escons, mentre que el PSOE se situaria en tercera posició amb el 18,5% dels vots i entre 14 i 15 diputats. La imatge és, precisament, per al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, amb el candidat gallec en un míting a Pontevedra aquest dissabte.
"El camp exhibeix la seva força a quatre mesos de les europees", titula El País que explica com la còlera dels agricultors recorre Europa i "arrenca concessions als governants" des dels Països Baixos a Polònia, passant per Alemanya i França. Precisament aquest dijous passat, els principals sindicats agrícoles francesos -Joves Agricultors i la Federació Nacional dels Sindicats d'Explotacions Agrícoles (FNSEA)- van anunciar la fi dels bloqueigs a les carrereteres després que l'Elisi proposés un paquet d'ajudes per 150 milions d'euros al sector. Per la seva banda, el govern espanyol defensa els agricultors espanyols davant les acusacions de França, que durant els darrers dies ha carregat contra països com Espanya o Itàlia per suposada competència deslleial.
La Razón també destaca les eleccions gallegues, concretament el míting del PP d'aquest dissabte a Pontevedra. El president del PP va demanar un suport "massiu" al president en funcions de la Xunta de Galícia i candidat del PP, Alfonso Rueda, a les eleccions gallegues del 18 de febrer. "És la resposta que no vol escoltar Pedro Sánchez", va assegurar. Feijóo va fer costat a Rueda, el seu successor al govern gallec, acompanyat també de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy. El rotatiu titula l'edició d'aquest diumenge de la següent manera: "Feijóo alerta del pla de Sánchez amb els radicals del BNG".
La Vanguardia destaca una crisi, la crisi de l'aigua provocada per la greu sequera que afecta a Catalunya i explica la proposta del govern espanyol de portar aigua amb vaixells provinent de la dessaladora de Sagunt. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, plantejarà al conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, aquesta possibilitat de portar aigua que es faria a través del Port de Barcelona, que ja està preparat per rebre aigua en vaixells. El sistema Ter-Llobregat va entrar en emergència el passat divendres. El president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, ha confirmat el plantejament del govern espanyol, que la pròpia ministra li ha comunicat i que ell accepta com una mostra de “solidaritat entre regions”.
"Un tsunami de plàstics posa en escac el planeta", destaca El Periódico que apunta que "cada dia, gairebé sense adonar-nos-en, utilitzem desenes i desenes de productes d'un sol ús amb una vida útil que amb prou feines dura uns segons i, en molts casos, triguen centenars sinó milers d'anys a descompondre's". En petit, però també a la portada, el rotatiu es fa ressò que aquest diumenge és el dia Mundial contra el càncer i dona una bona notícia: "L'èxit contra el càncer podria arribar al 70% dels casos el 2030". El 2023 s'haurien diagnosticat a Catalunya 42.111 tumors malignes, segons estimacions del Departament de Salut. D'aquests, 23.945, en homes; i 18.166 en dones. Els més freqüents entre els primers són el de pròstata (4.850), colorectal (4.277), pulmó (3.739), bufeta urinària (1.471) i fetge (849). Suposen el 63,4% del total en homes. Entre les dones, el de mama (5.337), colorectal (2.644), pulmó (1.245), cos uterí (948) i pàncrees (681). Suposen gairebé el 60% dels diagnòstics.
El diari Ara fa una "radiografia de la immigració a Catalunya"; el diari explica com és la immigració al nostre país i com ha crescut al llarg dels anys. Precisament aquest dissabte, el diari El Caso publicava que els Mossos d'Esquadra, en una operació conjunta amb la Policia Nacional, desmantellaven una màfia dedicada a regularitzar immigrants a través de la creació de parelles de fet falses, així com de contractes de treball inexistents.
El Punt Avui anunciava a principis d'aquest any que assumia el setmanari La República i el mensual L'Econòmic. Així doncs, aquest diumenge els lectors del rotatiu català es troben amb la capçalera L'Econòmic-El Punt Avui, amb continguts referents al món empresarial i econòmic català. El tema estrella de l'edició d'avui és "el cotxe d'ocasió no ho és tant". "El mercat d’ocasió dobla el del vehicle nou al conjunt de l’Estat espanyol (1,94 milions de transaccions per 0,94 vendes de nous), una magnitud que li atorga un paper cabdal sobretot perquè sovint és l’única oportunitat d’accés a la mobilitat individual de les persones amb menys recursos", explica el diari, que afegeix que l’any passat el preu mitjà de la transacció de vehicle de segona mà es va enfilar als 20.470 euros.
