Ahir el president espanyol Pedro Sánchez va ser rebut com va ser rebut pel "poble de Ceuta": entre insults i escridassades, amb un gran dispositiu de seguretat al seu voltant. Molt diferent ha estat la rebuda que ha tingut avui Santiago Abascal per part del mateix "poble de Ceuta". Mentre tots els diputats eren al Congrés per a la sessió de control al govern espanyol, el líder de l'extrema dreta creuava l'Estret per omplir amb encara més benzina el polvorí. Una guerra de governs, els d'Espanya i el Marroc, en què hi surten perdent els milers de migrants que busquen una vida millor i, també, els tractats internacionals de drets humans. I només hi guanya l'extrema dreta sacsejant l'espantall xenòfob de la "invasió".

 

Abascal va desembarcar ahir a la nit a la ciutat autònoma. Ho va fer entre crits de "visca Espanya" i selfies amb militars, que se li van quadrar. Aquest dimecres al matí, i abans de dir res, s'ha volgut mostrar passejant pels carrers de l'enclavament africà. Després del passeig, el líder de l'extrema dreta ha atès les càmeres d'Ana Rosa i ha deixat anar el seu discurs racista, denunciant que no s'ha fet "absolutament res" per "protegir" les fronteres espanyoles. L'únic que s'ha fet, segons el dirigent ultra, ha estat "cridar els immigrants il·legals perquè vinguin per ser regularitzats i rebre pagues més grans que les de molts espanyols". Ha reclamat un "mur infranquejable". Després dels VIP, ha atès la resta de mitjans. Ha reclamat la "militarització" en una platja del Tarajal on no hi cabien gaires militars més.

L'extrema dreta sembla portar la batuta. Primer ha estat Santiago Abascal, que després dels cartells contra els menors migrants al metro de Madrid ha vist una altra oportunitat en la crisi migratòria i humanitària de Ceuta. Ben aviat va començar a alertar de la suposada "invasió" de territori espanyol per part de persones estrangeres. El relat el creaven els ultres i La Moncloa hi posava les polítiques. En una intervenció des del palau presidencial, Pedro Sánchez prometia ahir mà dura, garantia la "devolució" (expulsió) de tots els migrants "irregulars" i fins i tot s'erigia en el defensor de "la integritat territorial" de la nació espanyola. Com si fossin catalans votant en un referèndum d'autodeterminació. La resposta, si fa no fa, ha estat la mateixa: enviar-hi policies i fins i tot l'Exèrcit. En tan sols 24 hores va procedir a l'expulsió de 4.000 persones, les polèmiques devolucions en calent prohibides per la legislació internacional. Quan et proclames d'esquerres i et felicita l'ex-primer ministre italià Matteo Salvini, probablement és que alguna cosa no acaba de rutllar.

Ceuta, de roig a verd

Com a símptoma i potser avís a navegants. La ciutat autònoma de Ceuta, per les seves petites dimensions, només disposa d'un escó al Congrés dels Diputats a Madrid. A les eleccions generals del 28 d'abril del 2019 aquest escó es va tenyir de vermell socialista. Però les negociacions per a la investidura van fracassar i Espanya va veure's abocada a una repetició electoral. El 10 de novembre Vox hi va irrompre com a primera força. Aquell solitari escó es va tenyir llavors de verd, el verd de l'extrema dreta. Un dels pocs territoris, amb Múrcia, on van imposar-se els d'Abascal. A les municipals d'aquell any havia estat tercera força, per darrere de PP i Vox.

L'extrema dreta ha acabat de ruixar la benzina en un polvorí, el de Ceuta, que viu una nova crisi humanitària, amb milers de migrants, gran part d'ells menors, que només busquen una vida i es veuen assenyalats pel discurs de l'odi.

'Déjà-vu'?

Aquesta setmana a Ceuta sembla complir-se el mateix guió que es complia fa no tants anys a l'altra banda dels Pirineus. Marine Le Pen era qui dirigia l'agenda política i mediàtica a França amb campanyes contra la immigració "irregular", els musulmans i els gitanos romanesos. I el govern de François Hollande, amb Manuel Valls de ministre de l'Interior i després primer ministre, traïa el seu propi programa electoral i expulsava milers d'estrangers. Com el cas de la jove Leonarda Dibrani, detinguda i deportada al Kosovo mentre estava d'excursió escolar amb els seus companys de classe i professors d'institut.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat