Les valencianes són un gènere de ball exclusivament valencià estès per la comarca de l’Horta i algunes comarques pròximes. Hi ha tres estils diferents: L'U i Dos,  L'U i Dotze i L'U, els dos primers guarden relació en la jota i el tercer en el fandango andalús. I també existeixen les jotes de Tres i Quatre que són un tipus de ball diferent de la resta de gèneres tradicionals valencians i que són pròpies de les comarques de la Marina Alta , l’Alcoià i la Vall d’Albaida.

Aquesta breu introducció dels balls tradicionals valencians ens serveix per fer un paral·lelisme amb les audiències de la nova televisió À Punt. Des que va començar les emissions el passat 10 de juny, la televisió autonòmica valenciana que dirigeix Empar Marco, havia tingut 120 dies de treva sense que ningú poguera avaluar l’índex d’acceptació de la seua programació per part dels cinc milions d’espectadors potencials.

Puix bé des del passat 10 d’octubre, À Punt, nascuda amb l’objectiu d’oferir una informació de proximitat i qualitat, ja esta sent sotmesa al veredicte dels índex d’audiència que fan bones o afonen les millors de les intencions dels directius de qualsevol televisió d’àmbit estatal o autonòmica.

La setmana del 10 al 19 d’octubre ha segut un test, televisivament parlant, per que tothom sapigam en quins índex d’audiència ballarà À Punt sense haver d’esperar més enllà d’un any com alguns ens volen fer creure. La cadena ja ha triat l’U i Dos.

Fenòmens externs

El Déu de la pluja ha irromput en la rutina televisiva d’À Punt i ha vingut a ratificar que les catàstrofes i els successos inesperats són els millors aliats de la programació de qualsevol mitjà de comunicació. Des del dia 10 d’octubre la cadena ha tingut els següents índex d’audiència 2,4%, 1,9%,0,8%, 1,2%, 1,9%, 1,4%, 1,5%, 2,2%, 4,5% i 3,2%. Estos dos últims guarismes corresponen al seguiment dels valencians de la programació oferida per la cadena durant l’episodi de got freda que ha recorregut el País Valencià de dalt a baix.

La mitja, doncs, és d’un 2,1%, es a dir, dos de cada cent valencians que miren la televisió al País Valencià han triat À Punt per entretindres i informar-se incloent els dies de la programació sobrevinguda pels fenòmens meteorològics.

No és per a tirar coets constatar que la màxima audiència d’Àpunt siga de 84.000 espectadors d’unt total potencial de cinc milions. L’autocomplaença punxa al comprovar que durant el mateix període de temps la mitja de la resta de televisions autonòmiques  espanyoles ha segut d’un 8,2% sense la participació de fenòmens externs.

El contracte programa signat entre el govern de la Generalitat i el la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per el període 2018-2020, estableix que, al final del mateix, l’objectiu es situarà en la mitja de les audiències del total de las cadenes autonòmiques ponderant els seus respectius pressupostos per habitant.

Com que encara som un territori amb baix finançament, si ignorem el 8,2% que ja registren les altres televisions, l’objectiu hauria de ser, com a mínim, el 4,1%. La direcció està a temps de canviar i triar un altre ball.