Els centres de serveis socials seran els encarregats de tramitar la nova renda d'inclusió, regulada en una llei que entra en vigor aquest dilluns. Esta norma de la Generalitat Valenciana garantirà el dret de tindre cobertes les necessitats bàsiques a aquelles persones i unitats de convivència que no disposen dels recursos suficients per fer-ho. A més, els beneficiaris tindran l'opció d'inserir-se en un pla d'inclusió sociolaboral amb la fi de no perpetuar la seua situació. Entre les novetats d'esta prestació econòmica, que substituirà la renda garantida de ciutadania amb diferents modalitats, destaca el fet que reconeix als municipis l'autoritat a l'hora d'atendre les persones en situació de vulnerabilitat i d'exclusió social. Aquest és un model pioner que enguany aspira a protegir ja uns 45000 titulars  arribant a 94.000 el 2020.

Aquesta és una de les iniciatives estrela de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Mònica Oltra. La llei empara que les persones puguen allunyar-se de situacions d'exclusió cròniques que semblen que passen de generació a generació. I en principi, si tenim en compte l'últim estudi encarregat a la universitat per tindre un diagnòstic sociodemogràfic, per eixemple,  de la ciutat de València, són susceptibles de demanar ja aquesta renda unes  15.000 persones. L'entrada en vigor d'esta norma suposa un gran avanç pel que respecta a l'atenció a l'exclusió, segons fons de l’administració autonòmica.

La llei és d’àmbit autonòmic; però pel que fa al cas de la ciutat de València, l’ajuntament, en un principi, a més de tramitar les sol·licituds, també desenvoluparà tasques per detectar famílies i unitats de convivència que estan en situació de vulnerabilitat i residien habitualment en el municipi, amb independència del lloc on pernocten. Així mateix, els tècnics municipals s'encarregaran de fer seguiments dels casos i dels diferents programes d'inclusió, "i per dur a terme esta atenció de proximitat, hem dotat de més personal els centres de servicis socials". El termini màxim de tramitació dels expedients, serà de sis mesos, a excepció d'aquells relacionats amb col·lectius de major vulnerabilitat, com ara les víctimes de violència de gènere o de tracta, que s'agilitarà per resoldre en menys de tres mesos.

Quatre tipus de prestacions

Des de la direcció general d'Inclusió Social de la Generalitat, s’insisteix que  “a esta renda pot accedir qualsevol persona o unitat de convivència que no té solvència econòmica i ha destacat que la llei també contempla la situació d'aquelles famílies que en un moment determinat van adquirir una hipoteca i després arrosseguen el seu pagament i, en conseqüència, malviuen".

La llei compta amb quatre tipus de prestacions, segons les necessitats que tinguen els diferents sectors de la població amb pocs recursos. Les modalitats que començaran a aplicar-se enguany, que seran les d'inclusió social, el titular del qual subscriu voluntàriament un acord d'inclusió social, i la d'ingressos mínims, el beneficiari de la qual no subscriu este compromís, podran incloure en tots dos casos increments de fins al 25% per fer front al pagament de l'habitatge o a situacions de pobresa energètica.

A partir de 2019 començarà a tramitar-se la renda complementària d'ingressos al treball, i un altra ajuda que té l'objectiu de completar els diners que reben els ciutadans i ciutadanes via prestacions socials bàsiques com les pensions o el segur de desocupació.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat