Des de les eleccions del 28-A, qualificades per l'extraordinària mobilització de l'electorat progressista estatal, els irresponsables Pedro i Pablo van jugar al més petit i badoc tacticisme, oblidant de forma palesa les exigències de l'interès general i el mandat de la ciutadania, que va decidir un govern de coalició progressista de majoria socialista i corregit per una molt qualificada presència dels sobiranistes catalans, bascos i, en menor mesura, valencians.

La responsabilitat d'aquesta situació es reparteix entre PSOE i Unidas Podemos (UP), malgrat que sobre el PSOE pesi la major part, tant per tenir 123 diputats contra els 42 d’UP, com per aportar la persona del candidat a president del Govern de l'Estat.

És veritat també que els poders del deep state i els portaveus mediàtics de l'Ibex 35 van fer el possible per impedir un govern de coalició PSOE-UP. Que era la resultant lògica de la decisió electoral ciutadana. D'aquesta manera, la governança estatal quedava com a excepció davant la normalitat de les coalicions en el conjunt d'Europa, en els governs nacionals de Catalunya, Escòcia, Gal·les, Euskadi o Galícia i en altres governs autonòmics o dels lands alemanys.

El temps s'esgota i els irresponsables actors de l'esquerra espanyola arrisquen una possible victòria de la dreta espanyola 

En el que sí que van concordar PSOE i UP és en la seva coincidència tàcita d'oblidar passades fórmules confederals (en el cas d’UP) i federalistes (Granada 2013, en el cas del PSOE) per comprar al tripartit de la dreta espanyola el seu model de recentralització uninacional. UP desconeixia al juliol que les polítiques actives d'ocupació són de competència autonòmica, mentre el PSOE, en les seves 370 mesures proposades a UP com a pacte de legislatura (que aquest assumeix com a positives), propugna actuacions específiques en l'àmbit del transport interior, comerç interior i habitatge i parla de "clarificació competencial", fórmula del politiques unionista-madrileny que significa, com bé saben, més recentralització.

El temps s'esgota i els irresponsables actors de l'esquerra espanyola ―UP i PSOE, PSOE i UP― arrisquen una possible victòria de la dreta espanyola molt més probable com més avanci el ja evident refredament de l'economia i com més broti la desmobilització del previsiblement desencantat electorat progressista.

Mentrestant, PNB i ERC exerceixen el paper que no els toca en oferir un xec en blanc per evitar una victòria electoral de la dreta extremista i tripartita espanyola.