Josep Borrell té una trajectòria controvertida, com a polític i com a ciutadà. Va haver de dimitir com a candidat del PSOE al govern de l'Estat el 1999 a causa de la seva culpa in eligendo i gran proximitat personal amb el corrupte Josep Maria Huguet (inspector en cap de la Hisenda estatal a Catalunya amb Borrell, secretari d'Estat d'Hisenda), condemnat a gairebé set anys de presó per diversos suborns importants. El 2012 va haver de dimitir com a director de l'Institut Universitari Europeu de la immortal Firence en descobrir-se que percebia 300.000 € l'any com a conseller d'Abengoa, retribució incompatible amb el seu càrrec. El novembre del 2018 va ser sancionat per la Comissió del Mercat de Valors (CNMV) amb 30.000 € de multa (sanció definitiva, perquè no la va recórrer judicialment a temps) per usar informació privilegiada quan va vendre accions de la seva antiga dona abans de la pèrdua de valor de l'energètica andalusa.

Ara l'Advocacia de l'Estat ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la reobertura de les oficines exteriors de la Generalitat a Londres, Ginebra i Berlín per, pel que sembla, destinar recursos i activitats per difondre les tesis "independentistes". I per fonamentar aquesta reclamació ho van acompanyar de dades i documents "reservats" obtinguts mitjançant l'espionatge il·legal al personal d'aquestes oficines.

Encomanar la diplomàcia europea a un polític d'aquesta casta és tant com posar la guineu a vigilar les gallines

El més greu, des de la perspectiva global europea, és que aquest espionatge va afectar persones alienes al Govern català. Al Regne Unit, al diputat a Westminster (MP) gal·lès del Plaid Cymru Hywel Williams, i a uns altres MP de la comissió del Parlament de Westminster que estudia la qüestió de Catalunya. Fins i tot sembla que podrien estar entre les persones espiades el president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, i fins i tot la first minister escocesa, Nicola Sturgeon.

L'assumpte tindrà un llarg recorregut, ja que només es coneix una part del que va passar. Però el que queda clar és que un ministre del govern de l'Estat va espiar o va autoritzar activitats il·legals d'espionatge d'altres servidors públics en l'exercici de les seves funcions i també sobre altres governants i diputats d'altres estats europeus.

Hi ha motius de sobres perquè Borrell no prorrogui ni un sol dia més el seu mandat ministerial en funcions i renunciï aviat a la direcció de la política exterior europea per a la qual acaba de ser cooptat pel Consell Europeu. Perquè encomanar la diplomàcia europea a un polític d'aquesta casta és tant com posar la guineu a vigilar les gallines.