Honorables senyors Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull.
Centre Penitenciari de Lledoners.
Sant Joan de Vilatorrada (Catalunya).
Galícia, agost de 2018.
Sempre és difícil escriure des del gaudi de la vida en llibertat a les persones que passen els dies en la grisa rutina de la presó. Però la tasca es fa molt més difícil des del record de l'il·legítim procés polític i judicial que va donar al vostre actual empresonament i processament, al costat de la presidenta Carme Forcadell, els Jordis i altres persones companyes del Govern.
Tots tres sou juristes. Sabeu, doncs, que les principals fites de la reacció contra el procés dels poders públics espanyols estan viciades de manifesta il·legalitat. En primer lloc, el vostre cessament com a consellers, al costat del President Puigdemont i tot el Govern i la dissolució del Parlament en inconstitucional aplicació del 155. Sabíeu que aquest 155 donava legalment, com a molt, per suspendre l'exercici d'alguna competència, mai per suspendre l'autogovern. D'aquí la vostra legitimitat com a consellers fins que les vostres dimissions van finalitzar el vostre mandat.
Tot i així, conseller Forn, malgrat ser conscient de la il·legalitat del teu cessament a causa del 155, tan aviat com aquest va ser efectiu, vas complir la decisió del Govern i et vas acomiadar de la Policia de Catalunya, que havia demostrat al món que les institucions catalanes sabíeu afrontar una crisi com la dels assassinats terroristes del 17-A com una nació madura. Cosa que sembla que bona part del establishment espanyol no et perdona.
També sou conscients que el Tribunal que us està jutjant no és competent, perquè la competència li pertany al Superior de Catalunya. Que no se us pot imputar cap classe de delicte de rebel·lió ni sedició i que l'acusació i la presó actuals constitueixen una clara aplicació del Dret Penal de l'Enemic, incompatible amb l'Estat de Dret propi de les democràcies europees.
Esteu, doncs, presos per la vostra acció política. Una acció que per alguns pot ser qüestionable en algun aspecte, però que sempre vau desenvolupar de forma pacífica. Sou, doncs, presos polítics. Afronteu un sacrifici personal, familiar, econòmic... de molta magnitud des de la dignitat de no cedir a la (il·)lògica dels vostres acusadors (on per pròpia decisió es va situar el magistrat instructor, senyor Llarena) i des de la humilitat de considerar la vostra aportació com a part d'un treball de país.
Com a advocat i jurista, com a demòcrata i ciutadà gallec, el meu reconeixement i la meva solidaritat.
La meva més cordial abraçada,
Xoán-Antón Pérez-Lema