Fins i tot els qui creguin, en la seva ingenuïtat infinita, que les casualitats existeixen tenen motius més que suficients per sospitar —una miqueta, ni que sigui una miqueta— que no ha de ser culpa de l'atzar que la Fiscalia de l'Audiència Nacional hagi considerat aquest dijous un delicte d'injúries contra la Corona la xiulada a l'himne d'Espanya que es va produir a la final de la Copa del Rei, celebrada el mes de maig passat. Vuit mesos i quatre dies després del partit que va enfrontar el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao, el Ministeri Públic ha instat el Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, el titular del qual és Fernando Andreu, a investigar els fets. Un petit detall que potser explica el moment escollit: la vigília, o sigui dimecres, el Barça gairebé s'havia classificat per a la final de la Copa del Rei que es celebrarà el proper 21 de maig, segurament a Madrid.

De les últimes set finals, en cinc ha estat present l'equip blaugrana. Si comptem la d'aquest any, el percentatge encara creix més: sis de vuit. Des de la primera d'aquest cicle, el 15 de maig de 2009 a Mestalla, casualment també contra el Bilbao, com la de l'any passat, s'han produït sonores xiulades a l'himne espanyol. Aquell any, fins i tot, la notícia va ser que TVE no va emetre els acords de l'himne espanyol en directe i en el descans va oferir una versió censurada pràcticament sense so ambient. No va ser aquesta l'actitud de TV3, que sí que ho va oferir en directe, encara que els xiulets van superar la música. Val la pena ressaltar que, encara que tots els anys hi ha hagut polèmica, la mateixa Audiència va confirmar el 2009 una interlocutòria del jutge Santiago Pedraz considerant que els fets no eren constitutius de delicte, encara que els incidents no són exemple, va dir, "ni d'educació, ni del civisme mínim exigible". Ara la Fiscalia tipifica el fet indiciàriament com a injúries al Rei i el considera constitutiu d'un delicte d'entre sis mesos i dos anys de presó.

Molt em temo que la posició de la Fiscalia no aconseguirà cap altre objectiu que començar a escalfar la pròxima final del 21 de maig. Un govern en funcions, un buit de poder que ja no perdona el partit governant, un incomprensible error del president en funcions, que ha deixat tot el protagonisme mediàtic al secretari general del PSOE, i una cursa de nervis en un PP temorós que Pedro Sánchez aconsegueixi els suports per a la investidura. Ja només falta que, com cada any, Esperanza Aguirre demani la suspensió del partit si es xiula l'himne espanyol.