Pot ser que encara no hagi sentit parlar del "moviment woke" o, si ho ha llegit, encara no tingui clar de què es tracta. Veient la velocitat dels esdeveniments, és millor anar preparant-se.
Durant els últims anys, s'ha estat associant el terme "woke" (que prové de l'anglès i significa alguna cosa semblant a "despert") a moviments contra les injustícies socials.
El diccionari d'Oxford va incorporar el terme el 2016, assenyalant que s'identifica amb una alerta davant d'una injustícia en la societat, especialment el racisme. Per la seva part, el diccionari Merriam-Webster defineix "woke" com "conscient i atent als fets i qüestions importants (especialment en l'àmbit racial i social), qualificant el terme com una paraula "col·loquial".
Els orígens s'ubiquen als anys quaranta entre la comunitat negra. Als anys 60, Luther King va fer servir el terme "stay woke" durant un dels seus discursos, concretament el "Remaining awake through a Great Revolution" (romanguin desperts en aquesta gran revolució). L'explosió del seu ús, es assenyalada per la CNN, en el Black Lives Matter, el 2013, amb la mort de Trayvon Martin a Florida.
Es refereix, en moltes ocasions, a allò que a Espanya denominem "postureig de l'esquerra". Aquest "pseudomoviment progre" que pretén anar tan a l'avantguarda, que genera debats mancats de soca-rel, i que pretén imposar-se sense donar lloc a debat
Tanmateix, depèn d'on s'utilitzi, el terme ha anat adquirint diferent significat, ja que en traspassar les fronteres dels Estats Units, la realitat política i social li ha donat també un nou contingut.
Al Regne Unit, el "woke" s'estava fent servir per definir allò "políticament correcte". Des de França, tanmateix, es tendeix a considerar el "woke" com una importació nord-americana, i es percep de manera pejorativa, ja que el que representa posaria en risc els valors francesos.
I la tendència a considerar el "wokisme" de manera negativa s'ha estès en els últims anys. Es refereix, en moltes ocasions, a allò que a Espanya denominem "postureig de l'esquerra". Aquest "pseudomoviment progre" que pretén anar tan a l'avantguarda, que genera debats mancats de soca-rel, i que pretén imposar-se sense donar lloc a debat.
S'ha parlat dels woke quan s'ha pretès reescriure la història, criticant, des de la cultura actual, fets passats. Recorden la retirada de còmics de Tintín per com es referien al Congo?
A Espanya, podríem considerar bona part de les polítiques de Podemos com dins del "wokisme". Les postures sobre el gènere (llei trans, moviment me too), són sens dubte exemples clars d'això. El que caracteritza aquest moviment, entre altres qüestions, és la política censora: l'atac sistemàtic, la cancel·lació, l'insult i persecució dels qui no combreguin amb els seus postulats. Fan de la creença, dogma de fe, i amb això, des de les institucions, s'imposen pautes que no permeten un debat en la societat, promovent el silenci del dissident.
Altre dels signes d'identitat d'allò "woke" és el càstig constant: assenyalar un culpable a qui cancel·lar en la societat i punir mitjançant codis penals, o bé normes administratives. La llibertat d'expressió queda en un segon pla perquè el "woke" és superior, segons els seus correligionaris. El comportament que es promou des del moviment woke, segons apunten alguns experts, té més a veure amb el ressentiment que amb la voluntat de construir una societat més justa, més igualitària i més tolerant. Malgrat que aquest és el suposat eslògan que es promou pel "wokisme", la realitat és molt diferent: a través de la imposició del seu discurs, es genera un intent de submissió, que en molts casos, provoca tensions socials que degeneren, precisament, en el que es pretenia evitar: dissens, enfrontament i separació de postures en lloc d'inclusió.
És un terme que sol utilitzar-se des de postures conservadores, o de dretes. Però no només. I és que, precisament, des de l'esquerra, la que no combrega amb l'actual govern "progressista" configurat per PSOE i Unides Podemos, també es fa servir el terme per marcar distàncies amb els qui semblen haver-se oblidat de l'essencial per als moviments socials: el debat, l'anàlisi, la participació "des de baix" en la presa de decisions. El "woke" és allò de pretendre anar d'esquerres, de progre, per a en realitat, colar-nos mesures que perverteixen veritablement la igualtat de les dones, que no modifiquen la llei mordassa, per exemple.
La bandera LGTBI, utilitzada com a "patrimoni" de l'esquerra, també és "woke". Ja que, en realitat, intentar pretendre que tot el que afecti aquest col·lectiu s'ha d'analitzar des d'una perspectiva d'esquerres, és voler confondre el personal. Les persones homosexuals, trans, bisexuals, no tenen per què sentir-se representades per l'esquerra; i de fet, possiblement, hi hagi qui fins i tot pugui sentir-se molest amb l'ús que s'està volent fer d'ells per a finalitats partidistes.
Les persones homosexuals, trans, bisexuals, no tenen per què sentir-se representades per l'esquerra; i de fet, possiblement, hi hagi qui fins i tot pugui sentir-se molest amb l'ús que s'està volent fer d'ells per a finalitats partidistes
Segurament, veient determinats comportaments des de l'àmbit institucional, n'ha pogut identificar com a "woke" algun. Sobretot, pel que fa al feminisme, a la llei trans, o a la cancel·lació de persones públiques, com va succeir amb Plácido Domingo en el seu dia.
La disfressa del progre per emmascarar comportaments que en moltes ocasions són atacs a la llibertat d'expressió, a la llibertat de consciència, de creença, de pensament; la persecució a tota opinió contrària a la seva sota l'acusació de "feixistes", "masclistes", "trànsfobs". Una tendència que s'està donant, sobretot en una part del govern, que representen aquelles joves que se suposava que arribaven per obrir la política, que entrés aire fresc i que poguéssim tenir una democràcia molt més dinàmica i plural.
La moda dels "escarnis", que va arribar amb la senyora Colau, està ben vista pels woke sempre que no els toqui a ells. Perquè en aquest cas, ja no parlen de "xarop democràtic", sinó d'assetjament, que és el que a mi em sembla, que és en tot cas.
L'insult al contrari, es legitima, perquè el contrari és sempre "feixista". Tanmateix, quan l'insult el llancen contra ells, és, endevini, feixisme, és clar. Perquè així funciona aquest lamentable joc que està trepitjant els principis més bàsics de la convivència en democràcia: el respecte a la persona i el debat amb arguments a les idees.
El wokisme prescindeix d'arguments, busca axiomes i pretén utilitzar "el bé comú" o una causa social aparentment justa, per assenyalar els "bons" i els "dolents" de la manera més simple possible. Normalment, utilitzant paraigües argumentatius que no solen encaixar en els paràmetres abordats per experts des de fa dècades. Tot és molt modern, molt superficial i molt innovador. Fins i tot per anar contra la mateixa ciència, aquesta que tant han defensat quan ha vingut promocionada per la indústria farmacèutica durant la pandèmia.
Perquè el woke, sigui dit de passada, encara que fa molt soroll, cancel·la el dissident, i esclafa el debat democràtic, sol estar del costat de qui té interès a assegurar-se abundants beneficis, com ha succeït durant la pandèmia. El comportament woke no és patrimoni de la suposada esquerra, ja que també el centre i la centredreta s'han sentit molt còmodes en aquest tipus de comportaments.
Encara que li sembli nou el terme, no està de més tenir-lo en compte per poder identificar-lo. Es disfressa de lluita social, però en realitat, promou la censura, l'assenyalament i és incompatible amb la democràcia.
És un pas més per difuminar l'esquerra i la dreta, que durant els últims anys, semblen haver quedat en el passat com a eix ideològic. A la vista estan les aliances generades durant la pandèmia, però també ara, i els vots que s'alineen en el congrés. És qüestió d'espavilar, més que d'estar "desperts".