Tant el 28-M com el 23-J, les dues cites electorals que van marcar aquesta legislatura, el PP es va quedar atrapat en VOX. Passats els mesos, no ha aconseguit desacoblar-se del seu soci. El programa electoral ultra és una impugnació als grans consensos assolits en els últims anys. En memòria, en violència de gènere, en respecte als drets civils i humans. I encara que el PP va coquetejar amb la ruptura d'alguns —derogar la Llei de Memòria Democràtica— no ho va arribar a fer amb Mariano Rajoy ni en les comunitats on governava en solitari. A 300 dies dels pactes PP-VOX, ambdós partits han decidit desplegar el desmantellament de les normes que condemnen explícitament el franquisme.

Una revisió pròpia de VOX que trenca el consens al qual va arribar el PP el 2002, amb la primera condemna expressa en seu parlamentària. Les lleis de "concòrdia" del PP i VOX, que pretenen derogar les normes de Memòria Democràtica al País Valencià, Aragó i Castella i Lleó xoquen amb l'estatal sense diferenciar la democràcia de la dictadura. En resposta, la impugnació de l'Executiu via Constitucional exigeix eliminar diversos articles que entenen contraris a la Carta Magna. Més enllà de qui té la potestat de fixar la política de memòria, el més greu està en el simbòlic, en l'eliminació de qualsevol condemna expressa a la dictadura. I pel que fa als familiars, vulnerant la dignitat de les víctimes en impedir de fer públics els noms dels botxins, però també les identitats dels qui van ser assassinats. A València, el text de sis folis es justifica argumentant que la Guerra Civil va portar a l'extrem les dinàmiques d'anys anteriors. I a l'Aragó, una de les comunitats amb més nombre de fosses per exhumar, es va elegir el 20-N per començar la seva tramitació.

Durant el cicle electoral de 2024 és possible que VOX es descompongui com a força política i quedi lluny del pes que té en el Congrés —tercera força en representació parlamentària—. No ha entrat a Galícia, serà residual al País Basc i a Catalunya l'avançarà el PP. Decidits a ocupar el seu discurs de manera capil·lar a escala nacional i europeu, Alberto Núñez Feijóo ja va competir amb Abascal pel vot rural amb declaracions contra el canvi climàtic, va parlar de "dogmatisme mediambiental" i va assenyalar que el problema de l'Agricultura és a Brussel·les. Així que als d'Abascal, en les europees tampoc no els serà fàcil armar un discurs de majories ancorat en el negacionisme contra l'Agenda 2030. Tindran Javier Milei —un personatge histriònic a Espanya— mentre s'allunya la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, més centrada en el seu pes en la nova composició de la UE que en donar suport a les ultradretes.

En aquest moment de confrontació entre el Govern i l'oposició és difícil distingir com seria el PP sense VOX. El rebuig frontal de l'amnistia ha portat Feijóo a ocupar tot l'espai. En les Corts parlen en la mateixa freqüència i els insults i crispació —a banda i banda, encara que en molt diferent grau— el capitalitza el PP. Fins i tot en l'extorsió als mitjans, més freqüent de la ultradreta, el protagonista ha estat el cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, que va passar de l'"us trituraré" a la falòrnia dels "periodistes encaputxats" a casa de la presidenta madrilenya.

Un combat a la recerca de l'avançament electoral que només pot produir-se mitjançant una moció de censura o convocatòria de Pedro Sánchez. En ambdós casos, la força d'arrossegament de VOX al PP no garanteix als populars un escenari factible més enllà de la majoria absoluta dels 176 diputats. I VOX es desintegra, però no tant

Si el PP s'imposés en els seus governs autonòmics amb VOX, és possible que pogués trencar una de les dues cordes d'arrossegament. En la batalla dialèctica ja ho han aconseguit, però continuen sense ampliar el marge de maniobra parlamentària més enllà dels dos diputats d'UPN i Coalició Canàries. L'elecció de Miguel Tellado com a portaveu, similar en les formes al seu antecessor Teodoro García Egea (al paper de poli dolent de Pablo Casado), l'impossibilita per arribar a acords puntuals que trenquin les majories d'investidura. El treball fi de desgast en les votacions s'ha substituït per la sublevació contra l'Executiu i les institucions. Si l'Oficina de Conflictes d'Interessos conclou que Pedro Sánchez no havia d'abstenir-se en el rescat d'Air Europa, "està comprada"; si Francina Armengol no dimiteix de la tercera institució de l'Estat, el PP, en boca de Miguel Tellado, es nega a reconèixer la seva autoritat.

El PNB, a qui l'últim CIS dona una victòria ajustada sobre Bildu i un govern amb suport socialista, no es planteja cap escenari pactar amb el PP. "Amb aquest PP", assenyalen els màxims dirigents jetzales, no aniran enlloc. El discurs dur antinacionalista de Feijóo genera anticossos i la futura relació del PP amb Junts no està ni de bon tros definida, per més que Feijóo mantingui actiu el senyal subterrani amb els de Puigdemont.

El calendari del ring d'aquí a les catalanes està fixat en les Corts. Les comissions d'investigació seran un estira-i-arronsa entre PP i PSOE fent ús de les diferents majories per cridar a declarar al Govern en el Senat pel cas Koldo; a l'oposició en el Congrés per auditar els contractes de les administracions autonòmiques, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant. I una anomalia, serà Pedro Rollán qui citi a declarar a Francina Armengol pel contracte a les Balears.

Un combat a la recerca de l'avançament electoral que només pot produir-se mitjançant una moció de censura o convocatòria de Pedro Sánchez. En ambdós casos, la força d'arrossegament de VOX al PP no garanteix als populars un escenari factible més enllà de la majoria absoluta dels 176 diputats. I VOX es desintegra, però no tant