No depèn d'ell, però, encara avui, el PSOE valora un possible acord d'investidura a l'octubre. Un pacte d'investidura i una jura de la Constitució de la princesa Elionor el mateix mes. Un tres en ratlla sublim si ho aconsegueix. Les setmanes d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo les ha aprofitat més Pedro Sánchez. Cert que, després de les consultes del Rei, només té nos. O més aviat, molts encara no. Portes mig obertes com la de Coalició Canària i unes negociacions a sis bandes que seran força interessants com l'amnistia i dotació econòmica, tant per al PNB, ERC, Junts... com el mateix Sumar, que exigeix carteres i lleis en un escenari propici per formar govern i advers per a les polítiques d'esquerres. La majoria a la cambra és conservadora i el cor del possible executiu, progressista. Una disjuntiva més en el políedre a sis.

Una de les grans preguntes després del fracàs de la segona votació de Feijóo era... s'havia mogut el PP o el PNB? El partit de govern al País Basc, amb uns pressupostos tancats, va deixar caure Rajoy igual que a Feijóo pels mateixos motius. El discurs d'Aitor Esteban el 2018 podria ser d'avui: "No podem obviar la situació a Catalunya", li va dir a Pedro Sánchez. "La seva posició respecte a les nacions basca i catalana és important. El camí no és modificar el tipus de rebel·lió en el Codi Penal, no és assenyalar el nacionalisme català i, per tant, el basc com a contraris al projecte europeu. El camí és dialogar, intentar trobar-se i reconèixer que existeix un problema nacional en alguns llocs d'aquest Estat". El PNB d'aquella moció és el d'aquesta investidura fallida. "Tindrà un PP enrabiat", deia Aitor Esteban. A més d'aquesta rebequeria permanent, el PP del 2023 s'ha aliat amb qui demana des del Congrés (ahir mateix) la "il·legalització dels partits separatistes". Santiago Abascal no s'ha mogut, el PNB tampoc, el PP sí.

Cada membre de la investidura sostindrà el govern sobre el seu grapat d'escons i cap pacte no pot ser incompatible amb el de l'altre

Queden encara dies per conèixer els detalls tècnics i el mecanisme legal d'una amnistia. Queda també que el PSOE doni amb una fórmula-equilibri que permeti als independentistes vendre que hi ha espais per reivindicar un referèndum "inviable" per al PSOE. Encara que no "una consulta per valorar un marc de consulta", com ha dit el diputat Óscar Puente a la Cope.

Està per resoldre durant aquestes setmanes quina governabilitat ofereix el PSOE en l'acord multilateral a sis bandes i amb cert sentit de legislatura. Cada membre de la investidura sostindrà el govern sobre el seu grapat d'escons i cap pacte no pot ser incompatible amb el de l'altre. Si Sánchez dona amb una 'idea de país' més enllà de les demandes concretes, tindrà aire per ser investit i aguantar l'envit de l'oposició. Sánchez està obligat a compaginar polítiques socials i territorials per a un arc de sensibilitats i interessos molt diferents. El dilema per a Pedro Sánchez és aconseguir ser president com una opció virtuosa i no el remei al rebuig de Vox. Ser l'opció de consens transformador i no partits presoners del resultat del 23-J.

El PSOE segueix centrat en la negociació amb Junts. Aitor Esteban reconeixia al pati del Congrés fa uns dies la posició prioritària com a actor nou (i actor sorpresa) de governabilitat. Junts és ara la primera fitxa del dòmino. Una vegada estigui tancada la negociació, la resta va en cadena. Si decau, la partida no segueix. Un ordre que no elimina la resta d'actors.

De moment, Sumar està negociant les condicions mantenint el seu senyal de no confrontació. La tensió amb Podemos pot augmentar abans de la possible investidura. De fet, els morats es dirigeixen al PSOE com a interlocutor i no a Sumar. Des de l'espai morat, exigeixen cinc acords, tots coincidents amb les peticions de Yolanda Díaz excepte el gran escull. El vet a Irene Montero, primer, de les llistes i, després, de les carteres de govern. Si el PSOE manté Igualtat, com és la intenció, controlarà una agenda polèmica durant la passada legislatura i dissoldrà part d'aquest conflicte entre Díaz i Montero. Podemos reivindica la seva veu com IU, Comuns o Compromís. La diferència està en la pèrdua de respecte polític d'ambdues parts. L'absència de reconeixement d'autoritat de l'altre. Un factor que pot arribar a ser incontrolable a mitjà termini.

Tot són fílies, fòbies i pugnes a la taula de negociació del PSOE. Junts-ERC, PNB-Bildu, Sumar-Podemos. Amb tot, Sánchez ha de trobar la fórmula d'un govern de possibilitats i no de presoners. Ja ho ha dit el lehendakari Iñigo Urkullu, necessitarà "tots els vots, de tots els partits, en tot moment".