Aquesta setmana, al Consell de Ministres de dimarts, s'ha aprovat la modificació de la legislació que regula l'accés a la carrera de jutges i fiscals. El govern espanyol ha manifestat la seva intenció de modernitzar i facilitar-hi l'accés, promoure la igualtat d'oportunitats i enfortir la transparència i la professionalització del sistema judicial. En un moment en què la política s'ha deixat en mans de la justícia en no pocs casos, quan la justícia està investigant bona part dels nostres polítics i dels seus partidaris, les línies divisòries necessàries que han de donar-se entre l'executiu, el legislatiu i el judicial s'estan difuminant massa. Amb aquesta reforma, en la meva opinió, es força la politització de la justícia, com a mecanisme que pretén equilibrar la situació ja polititzada. És com posar més pes a la balança per intentar equilibrar-la, en lloc d'implementar mecanismes que garanteixin una major objectivitat i neutralitat.

La necessària reforma de l'administració de justícia requereix una reforma integral, des de la base, des de la comprensió de la necessitat d'una veritable separació de poders que no es dona a Espanya. I aquest tipus de reformes s'endinsa més en el problema. Una societat democràtica i moderna requereix una administració de justícia àgil, dinàmica, propera, útil i amb voluntat de servei públic. Que s'allunyi de la creació de castes, que semblen venir de nissagues heretades, que passen anys tancades fora de la realitat de la vida, per suposadament pensar molt però experimentar poc. Com a ciutadana, voldria una administració de justícia que funcioni, respongui de pressa i bé, que no marqui distàncies amb el ciutadà, que no sembli voler posar-li totes les traves burocràtiques del món, sinó el contrari. Una justícia eficaç i efectiva, vaja. Amb funcionaris que garanteixin el compliment de la llei sense possibilitat de trampa o interès que no sigui el de la ciutadania com a poder sobirà.

El debat em resulta fonamental i, tanmateix, trobo que s'abordarà sense el necessari coneixement per part de la ciutadania. Quan es reformen coses tan importants dels pilars d'un estat de Dret, val més estar atents. Li recordo que se suposa que la sobirania resideix en vostè i en mi.

La decisió s'ha pres en ple suposat escàndol per la filtració dels missatges privats entre Sánchez i Ábalos, per la qual cosa en lloc d'haver ocupat les portades i els debats públics, aquest fet tan rellevant, i sobre el qual és necessari que existeixi una opinió pública crítica i informada, ha passat gairebé desapercebut per a la majoria. El propòsit d'aquesta reforma, segons el govern espanyol, representa la transformació més important de la carrera judicial i fiscal en quatre dècades, i està orientada a modernitzar i ampliar-hi l'accés, incrementar el nombre de jutges i fiscals, i garantir la igualtat d'oportunitats en el procés selectiu.

El projecte ha de passar encara per les Corts Generals, i el debat públic pot i ha de tenir lloc. Les associacions de jutges i fiscals, totes menys les progressistes (encara que no han estat pocs els que s'han expressat públicament per apuntar el mateix), han advertit dimecres sobre la reforma una sèrie de punts, assenyalant que suposa "un seriós retrocés" en l'estat de dret i que amenaça la independència judicial i els principis constitucionals.

Des del govern espanyol asseguren haver tingut en compte els informes elaborats pel CGPJ en els quals presentaven recomanacions, com les realitzades per també pel Consell d'Estat. En aquest sentit es pot recordar que el CGPJ va aprovar per unanimitat un informe sobre l'avantprojecte en el que va alertar de "disfuncions" que podrien generar "una carrera de dues velocitats". S'advertia que l'avantprojecte comptava amb certes innovacions de pes que podrien generar dubtes sobre la falta d'idoneïtat d'algunes de les mesures, tant per qüestions de tècnica legislativa com pels objectius que fixava la reforma.

Per exemple, el CGPJ es va mostrar en contra del procés extraordinari d'estabilització d'ocupació temporal en les carreres judicial i fiscal, que tenia l'objectiu d'incorporació de jutges i fiscals substituts i magistrats suplents, considerant el govern dels jutges que no es dona la situació excepcional que exigeix la jurisprudència constitucional per prendre aquesta mesura. Bolaños ha dit que es compleixen els preceptes de la Comissió Europea, una cosa que des de les associacions de jutges i fiscals neguen (rebutgen el procés extraordinari d'estabilització de jutges i fiscals substituts, perquè consideren que és contrari als principis constitucionals, i no és el que es demana des d'Europa). La pretesa regularització, assenyalen els crítics, s'ha d'abordar des de la seva condició d'empleats públics i no a través de vies que perpetuïn la interinitat.

"En aquest moment hi ha 954 jutges substituts al nostre país que són cridats a exercir la funció jurisdiccional i que, per tant, dicten interlocutòries, dicten sentències quan són cridats. 954 jutges substituts i 331 fiscals substituts. Aquest procés d'estabilització extraordinari, que serà un quart torn extraordinari, serà dirigit no només a jutges substituts, a fiscals substituts, sinó també a altres professionals del dret que també podran presentar-s'hi" ha dit el ministre. Es garantirà que una de cada quatre places de jutges i magistrats provinguin del quart torn, com fixa la LOPJ. "Hi hauria d'haver un 25% i en realitat hi ha un 8%" ha afirmat Bolaños.

Amb aquesta reforma es força la politització de la justícia, com a mecanisme que pretén equilibrar la situació ja polititzada

Les associacions de jutges i fiscals que han protestat aquesta setmana consideren que la implantació de mecanismes d'accés que rebaixen els nivells d'exigència jurídica i introdueixen elements d'arbitrarietat suposen un clar deteriorament de la qualitat del servei públic de justícia i que, per això, és imprescindible cessar en els nomenaments que superin els límits legals de temporalitat i avançar cap a un model estable basat en l'increment progressiu i sostingut de places mitjançant un sistema electiu basat en l'excel·lència. El risc, assenyalen, està en el debilitament que afecta la ciutadania, o que veu compromès el seu dret fonamental a rebre justícia per professionals independents, imparcials i tècnicament qualificats.

La crítica que es planteja sobre la nova regulació del quart torn assenyala el fet que sigui un concurs oposició sense límit màxim de places, atribuint una antiguitat fictícia de cinc anys des de l'ingrés, consideren que possibilita un accés discrecional arbitrari i perjudica greument i capritxosament els qui superin l'oposició pel torn lliure.

Assenyalen els crítics amb el projecte que si el text queda com està, els que entren per tanda lliure ingressarien a la carrera a disposició dels presidents del TSJ i amb obligació de participar en els concursos següents, la qual cosa, a la pràctica, suposaria institucionalitzar la figura del jutge a l'expectativa de destinació, vulnerant el principi d'inamovilitat de jutges i magistrats proclamat per l'article 117.1 de la Constitució Espanyola.

Es critica també que la convocatòria d'un únic procés per carrera, sense establir un nombre de places determinat, obert a qualsevol professional i basat en una oposició consistent en un dictamen pràctic, seguit d'una fase de mèrits, no assegura l'acreditació rigorosa dels coneixements jurídics necessaris per exercir funcions jurisdiccionals o fiscals. Entenen les associacions que s'han pronunciat que aquest sistema atorga accés directe a la categoria de jutge o fiscal, després de pràctiques a l'Escola Judicial o en el Centre d'Estudis Jurídics, sense equiparar-se en exigència i comprovació d'aptitud al procés ordinari del torn lliure. Denuncien que s'està consagrant una via d'accés extraordinària mancada de les degudes garanties de transparència i rigor

Es tracta d'un projecte que "inclou un examen escrit per a l'accés a la carrera judicial i fiscal, amplia el nombre de places, blinda per llei orgànica les beques dels opositors i prohibeix el finançament privat d'associacions judicials" (Europa Press). S'introdueix una prova escrita per a l'oposició, de tal manera que es valori un desenvolupament, una competència absolutament imprescindible per al desenvolupament de la funció jurisdiccional, com el raonament jurídic, l'expressió escrita o l'aplicació de la llei a un cas, un supòsit concret. Aquest examen s'introduirà per al quart torn i per al torn lliure. Les proves escrites seran anònimes. El tercer exercici de l'oposició lliure consistirà a resoldre casos pràctics, en lloc d'un examen teòric extens.

Una altra de les noves mesures és el reforç del quart torn. És un torn dirigit a juristes amb més de 10 anys d'experiència professional, i s'enforteix per complir la proporció establerta en la LOPGJ, on la proporció ha de ser un a quatre. Com a novetat, es crea el quart torn per a la carrera fiscal, que abans no existia. Les convocatòries de torn lliure i quart torn seran simultànies. Es pretén també agilitzar les proves: primer es realitza la prova escrita eliminatòria i només els aprovats passen a l'avaluació de mèrits.

Una de les mesures més reconegudes, fins i tot també pels que critiquen la reforma, són les beques per a opositors amb rendes baixes (beques SERÀS). Comptaran amb una quantia mínima equivalent al salari mínim interprofessional, amb durada de fins a quatre anys. Són les beques SERÉ, la previsió de les quals és de 1.134 euros al mes el 2025, amb previsió d'augment. En aquest sentit, hom pot preguntar-se per què no s'estableixen beques idèntiques per als qui vulguin estar quatre anys preparant-se qualsevol altra oposició pública. No estaria res malament poder plantejar-se quatre anys, cobrant mil euros al mes, dedicant-los únicament i exclusivament a estudiar i preparar-nos uns exàmens, oi? El cridaner és que per als jutges i fiscals sí que es pensa en aquesta opció, però per a un mestre, un metge, o un interventor d'Ajuntament, no. Un tracte massa diferencial que genera suspicàcies lògiques.

Una altra de les mesures que s'han valorat positivament, almenys de moment i per part dels jutges i fiscals, és la que elimina la incompatibilitat perquè els jutges substituts puguin exercir altres professions quan no estiguin actius. Es pretén convertir el Centre d'Estudis Jurídics en una xarxa pública de preparació d'opositors, que a més tindrà diferents locals habilitats en diferents províncies del país. Es crea un registre públic de jutges i magistrats que preparen opositors, que reforçarà la supervisió de l'esmentada activitat per part del CGPJ. S'introdueix l'ascens automàtic per antiguitat de jutge a magistrat als cinc anys i s'impulsen les especialitzacions en violència sobre la dona i en l'àmbit mercantil.

Un dels punts més sorprenents és el que assenyala que s'ampliarà la plantilla de la Comissió d'Ètica Judicial, que passarà a estar formada per nou membres: els cinc actuals elegits pels mateixos jutges i quatre que ara seran elegits per les Corts Generals. Una mesura criticada perquè compromet la seva independència i converteix un òrgan tècnic i consultiu en un instrument vulnerable a ingerències externes. Es denuncia que aquesta configuració polititzada amenaça la credibilitat dels seus dictàmens i menyscaba la funció ètica que ha d'exercir dins del Poder Judicial.

Jutgi vostè i vagi traient les seves conclusions. És important que el ciutadà també hi participi, ja que l'executiu acaba de prendre una sèrie de decisions sobre el judicial, que hauran de passar pel legislatiu mentre vostè, poble sobirà, no s'assabenta absolutament de res. Quina democràcia aquesta!