Ho tornaré a fer. Per segon cop en poc temps parlaré d'un vídeo que no he vist. I que no penso veure. És el de Sergi Enrich i Antonio Luna, jugadors de l'Eibar, equip de futbol de la 1a divisió espanyola, fent un trio amb una dona. I, sap per què no el veuré? Per dos motius: 1/ no m'interessa i 2/ (i sobretot) per respecte a la noia. 

Sí, perquè en tota aquesta història, ningú no ha pensat en la noia. Ningú que ha compartit i ha vist el vídeo ha respectat el dret de la noia a mantenir la seva privacitat i el seu anonimat. 

Pel que ha transcendit, les imatges les va gravar una tercera persona i els dos futbolistes van compartir-les amb altra gent. Necessitaven demostrar a no-se-sap-qui que són uns campions. I al final la cosa ha sortit de mare i els ha vist mig planeta. A ells i també a la noia.

La noia, per cert, que qui ha vist el vídeo afirma que mira a la càmera i diu "para, això no", demanant que no la gravin. Si no volia que la gravessin, imagini les ganes que tenia que el vídeo circulés. ¿Reproduir-lo en contra de la seva voluntat no és una humiliació i, en conseqüència, una forma de violació?

No comparo, perquè en el cas que ens ocupa sembla ser una relació consentida (més avall m'aturaré en aquest concepte), però no puc evitar recordar els cinc violadors dels sanfermines. Ah, per cert, un era Guàrdia Civil i un altre militar. Ah, i també per cert, tots aquells programes de televisió matinal que els presentaven com uns pobres nois que simplement s'havien divertit amb una noia que va ser presentada com una que volia festa, suposo que ja hauran vist que no era el primer cop que ho feien i que a partir d'ara els presentaran com uns putos violadors, que és el que són, oi?

És aquesta necessitat de gravar per poder mostrar. És aquesta necessitat d'ensenyar als altres que posseeixes. Els mascles alfa i les ganes de fer públic el poder del seu membre. I la resta de mascles reenviant-se el vídeo. 

Si vostè és un d'ells, dels que ha compartit el vídeo, em permet unes preguntes-reflexió? Quin interès tenien per a vostè aquestes imatges? O sigui, quan les ha buscat per la xarxa o quan les ha vist perquè li han arribat, què l'ha impulsat a veure-les? I, si les ha compartit, per quin motiu ho ha fet? Quin era el propòsit? Ha pensat en la noia? Perquè aquí tenim dos mascles que necessitaven immortalitzar la seva pretesa gesta i a una noia a qui ningú ha preguntat si volia que la veiés mig planeta. Pensi en ella. I ara pensi en si voldria que fos la seva filla, la seva germana, una amiga, una companya de feina, una dona a qui aprecia... Li agradaria que es fes públic i sense consentiment, un vídeo privat d'ella? I, què en pensaria de la gent que el compartís? 

I, una última pregunta. Després d'aquesta reflexió compartida, si vostè ha ajudat a viralitzar el vídeo, ara ho tornaria a fer? 

I ara retrocedeixo al concepte de “relació consentida entre persones adultes”, que ha circulat molt aquests dies com a excusa, també al comunicat fet públic pels dos futbolistes. Només faltaria que qualsevol de nosaltres no pogués tenir les relacions consentides amb altres persones adultes que li vinguin de gust, amb qui vulgui i com vulgui. Ara bé, això no és excusa, com han fet els dos individus aquests en el lamentable comunicat, com volent justificar el vídeo. Escoltin, el tema no és el vídeo, el tema és que eren imatges privades que implicaven una tercera persona que hi apareix sense el seu consentiment i tot i així les distribueixen públicament. Ah, que es disculpen? Sí, i tant! En 15 paraules i pels danys que pugui causar “la divulgació del vídeo a la imatge de la tercera persona involucrada en el vídeo”. I ja està.

Però abans d’això, hi ha el moment on els jugadors diuen lamentar que la difusió del vídeo “pugui malmetre la nostra imatge, però explícitament la del club”. Però, a veure una cosa, aquests dos es presenten a un concurs de cretins i queden últims, per cretins. Tu graves un vídeo sense consentiment, el fas públic sense consentiment d'una de les persones que hi surt i et lamentes de la teva malmesa imatge? Però, qui ha redactat aquesta merda?  

La noia, per cert, ha presentat una denúncia per danys a la seva imatge. Veurem com acaba la història i veurem si funciona això que en diuen “el dret a l’oblit”. 

Però hi ha més. Pocs dies abans d'esclatar el cas, l'Eibar havia empatat amb el Real Madrid al Bernabéu. Comentari del locutor Federico Jiménez Losantos:

Realment graciós, no troba? Una brometa a l'altura del personatge. 

I, tornant a allò que dèiem de la relació consentida, un altre que va cobrir-se de glòria: 

Efectivament, és la seva vida privada. La d'ells dos. La de la noia no. La noia no existeix. És un objecte. És el moble necessari per decorar l'escena i que tot tingui el necessari sentit de la possessió. IN-SU-PE-RA-BLE!

I per rematar-ho, El Mundo Deportivo. Per una banda pràcticament reclamant saber qui és la noia...

I per l'altra demostrant-nos clarament que el que estan reclamant pot tenir conseqüències molt greus...

Ah, i amb aquest toc entranyable sobre els "límits de la intimitat a internet". Sí, sí, els que El Mundo Deportivo vol vulnerar unes línies més amunt. A veure... en mans de qui estem? Aquí, qui redacta? Gent que de petita va caure en un bidó de cocaïna adulterada? Qui decideix els continguts? Qui està treballant ara mateix als mitjans? On és el criteri? A quina era hem retrocedit? 

I ara, si em permet, vaig a vomitar.