En política, les victòries comencen a fonamentar-se quan algú aconsegueix provocar un trencament o una aparició sobtada en el marasme de la conversa pública. Així ha fet Sílvia Orriols d'ençà de la setmana passada en un ple al Parlament que semblà ésser dedicat únicament a la qüestió del vel islàmic (i tant li fot si no era el cas). En efecte, la híperlideressa d’Aliança Catalana va presentar a la cambra una moció que pretenia prohibir “la imposició del vel islàmic en espais públics” referint-se a qualsevol de les seves variants; el hijab, el burca o el nicab. Com sap qualsevol nap-puf, Orriols no tenia cap pretensió d’aprovar-la, sinó la sola intenció de ressuscitar un debat públic sobre el vel que fins llavors tenia ben poca presència als carrers (o més aviat nul·la, comparada amb afers com el dret a l’habitatge i a omplir la nevera sense haver de demanar una hipoteca). Doncs a fe d’Al·là que Orriols se n’ha sortit.

Part del mèrit d’aquest primer triomf no és de l’amazona ripollesa, sinó de Junts per Catalunya, un partit que va fer campana el dia que a classe explicaven els trucs més bàsics de la cosa pública. Lluny de fer passar la moció en sordina i no donar peixet a Orriols perquè fes soroll, els cranis privilegiats de Junts decidiren abraçar la por (a saber, l’encara hipotètica sagnia de vots que poden perdre en favor dels aliançats al Parlament) i matisar la petició d’Orriols, dient que l’oportú seria prohibir el vel islàmic a les escoles, el burca i el nicab a l’espai públic, i el burkini a les piscines. És del tot intranscendent si hom pensa que l’esmena en qüestió resulta oportuna, perquè cal tenir molt poques llums, i ser tremendament capsigrany, per no haver vist la trampa. A quines escoles heu anat, fillets meus? Que no sabeu, com va reblar oportunament Orriols, que la gent sempre compra els originals, no pas les còpies?

Sé que qualsevol esmena als juntaires acostuma a provocar que una legió anònima de puigdemonters et foti el matí enlaire a les xarxes acusant-se de tots els mals, però algú hauria de fer entendre al partit de Waterloo que hom no pot transitar l’espai que va de la CUP a Aliança en pocs mesos i esperar que l’electorat aplaudeixi com si res, sobretot si es té la pretensió de continuar essent un partit de centre. També, ja que hi som, caldria recordar-los que el sentiment de por es contagia als votants, que no acaben d’ésser sòmines del tot i veuen perfectament quan un partit es fa l’orni per acabar matisant una proposició de llei clarament excloent, només perquè la cosa no sembli tan racista. Tot això és de bàsica, insisteixo, coses que hauries d’aprendre abans d’afaitar-te, especialment davant d’un fet com la immigració, de la qual és del tot absurd discutir si no es domina el control fronterer.

La discriminació que pateixen les dones amb el vel islàmic no es resol amb les receptes d’Orriols, sinó justament integrant els nouvinguts

Sigui com sigui, Orriols ha aconseguit el que volia, i aquest cap de setmana totes les sobretaules del país han aprofitat que el femení havia jugat com el cul a la final de la Champions per abocar-se a la discussió del vel. De fet, ha estat difícil de caminar entre ciutats i boscos, degut a l’augment de cunyats per metre quadrat que inundaven el país. I mira que n’és de fàcil, acabar amb la disputa en qüestió, especialment des de l’indret més afí a allò que hauria d’ésser Junts (a saber, un partit liberal!). Faré un resum molt viquipèdic, perquè fins i tot Albert Batet em pugui entendre; els liberals pensem que tothom té dret a abillar-se com vulgui i estem radicalment en contra de cap prohibició estatal en aquest àmbit, però defensem igualment el dret de qüestionar les herències culturals que ens porten a tapar-nos o exhibir cuixa, especialment si aquestes representen greuges en termes de gènere.

Amb això, ja ho veieu, n’hi havia prou per surfejar la trampa i iniciar un debat (necessari, of course!) sobre la presència del vel islàmic a casa nostra. Només calia recordar que l’acte de prohibir genera, sempre i sempre, l’efecte contrari al pretès per les administracions. Era oportú, en definitiva, demostrar que la discriminació que pateixen les dones amb el vel islàmic (que és indiscutible!) no es resol amb les receptes d’Orriols, sinó justament integrant els nouvinguts en una cultura que, malgrat totes les esmenes que puguem fer-li, regala a les dones unes quotes de llibertat molt més grans que no pas qualsevulla religió a l’hora d’assumir una tradició i de transformar-la en quelcom nou. Amb això n’hi havia prou, però calia tenir l’enteniment un pèl més entrenat que el dels mosquits. Si els juntaires continuen amb la tàctica, ai las, ja poden anar-se avesant a seure a prop de la CUP.

Malgrat que em pesi, Orriols ha guanyat aquesta partida. Vist el nivell dels seus rivals, aquesta serà la primera victòria de moltes. Li costarà poc esforç.