L’Operació Catalunya és un greu delicte d’estat. El president del govern, Mariano Rajoy, n’estava al cas i ara diversos mitjans de comunicació —entre ells El Nacional— estan mostrant les proves del que ja fa molt de temps que se sospitava. Cal anar a fons per aclarir tots els delictes que es van cometre i en demanar responsabilitats. Estem parlant de més de deu anys d’accions delictives de l’Estat contra els interessos i els drets d’uns ciutadans que hauria de protegir i no perseguir. Però també cal un aprenentatge intern. Perquè aquestes proves són un mirall que es posa davant la societat catalana i ens diu “us els vau creure”. I alguns, en alguns casos, fins i tot en van voler treure profit personal i electoral. Per interessos electoralistes es van reproduir notícies de El Mundo donant credibilitat a una informació que es va demostrar falsa, i que ara se sap que era un muntatge de l’Estat. Es va insultar i acusar públicament gent innocent per una mentida.
Cal anar al fons de tots nosaltres per no tornar-los a creure: el franquisme ha consistit sempre en la destrucció de l’adversari.
Aquestes declaracions públiques, els mítings, que passaran a la història per vergonya dels qui les van perpetrar, no són el més greu. El pitjor és que li vam donar credibilitat com a societat, us els vau creure i no vau anar a votar. Allò que sens dubte va ser un delicte electoral —i del qual el president del govern espanyol n’estava al cas— va ser perpetrat per un ministre, una part de la policia, una part de la judicatura i alguns mitjans de comunicació. I us els vau creure. I no vau anar a votar al projecte polític més sòlid que tenia Catalunya. No vau anar a votar al lideratge més fort que hi havia per impulsar el procés d’independència des d’una opció d’ordre. Just als que volien destruir: Convergència. Us els vau creure i no vau anar a votar Xavier Trias. Un gran alcalde de Barcelona, que els barcelonins es van deixar perdre per posar d’alcaldessa Ada Colau de la mà de Manuel Valls si va fer falta. El sobiranisme perdia la capital del país al moment clau. Això és el més greu, perquè no té res a veure amb segons quin tipus de polítics, de qui et pots esperar de tot. Té a veure amb la bona gent del país. No és un retret, vol ser una aportació a la llista de coses que hem de fer millor.
De moment estem veient proves de l’any 2012. Caldrà veure què va passar després. I que està passant ara, com el cas Pegasus, per exemple i, sobretot com es pot garantir que això no torni a passar. Perquè està passant i us ho esteu tornant a creure. Un exemple? El Barça. Volen destruir el club, segueixen el mateix esquema i aquí us els torneu a creure. S’ho volen creure fins i tot votants de Sandro Rossell, president del Barça que va patir una injusta presó preventiva de dos anys. Què en sortirà del cas Negreira? Res. És tot fals? Totalment. Quant mal farà al Club? Ho veurem… D'aquí a deu anys algú demostrarà la farsa, però si aquí seguim badant, potser hauran aconseguit l’objectiu que perseguien. I us diran “per què us els vau creure”? Artur Mas va perdre dotze diputats en unes eleccions on les enquestes de la darrera setmana li donaven la majoria absoluta per liderar des del catalanisme majoritari un nou camí per a Catalunya. Trias va perdre l’alcaldia. Als altres afectats, començant pel president Pujol i la seva família i seguint per molta altra gent anònima, els ha tocat viure un infern. Per culpa de les mentides d’allà i, en el millor dels casos, la indiferència d’aquí. El reflex d’un mirall ens interpel·la.
Ara cal anar a fons: denunciar-ho, investigar-ho i garantir que no torni a passar. Però també cal anar al fons de tots nosaltres per no tornar-los a creure: el franquisme ha consistit sempre en la destrucció de l’adversari.