Vagi-se'n senyor Mas!

Uf! Poden anar preparant-se: aquesta serà la legislatura del "Vagi-se'n senyor Mas!". Perquè la compareixença del president de la Generalitat en funcions davant de la Diputació Permanent del Parlament va consistir bàsicament en això. Una oposició armada fins a les dents després de l'operació de la Guàrdia Civil contra Convergència a la recerca de proves per poder trenar una causa judicial de cobrament irregular de comissions a canvi de concessions d'obra pública. Els presidents o portaveus dels grups parlamentaris de Ciutadans, PSC, Catalunya sí que és Pot i Partit Popular, que sumen 63 escons a la nova Cambra Legislativa a catalana, la solemne sessió constitutiva de la qual tindrà lloc dilluns, demanant-li que renunciï a la seva candidatura i a un nou mandat a la Generalitat abans que es constitueixi el Parlament sorgit de les urnes el passat 27S no deixa de ser alguna cosa més que una novetat. Perquè consti als arxius, és la segona ocasió en la mateixa setmana en què políticament coincideixen els quatre grups de l'oposició que porten com a sant i senya la seva oposició a la independència de Catalunya.

No se n'anirà Mas a casa, com ell mateix ha explicat en nombroses ocasions en les últimes setmanes. I no és una posició movible, com asseguren els que han parlat amb el president. Però és evident que la pròxima presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tindrà una feina extra a sumar a la seva tasca ordinària consistent a fer de la Cambra catalana un espai de debat de diferents punts de vista, que rebaixi la crispació que ja s'ha viscut en qüestions com la confecció de la Mesa del Parlament o la distribució dels escons a ocupar a l'hemicicle.

De les onze legislatures hagudes des de 1980 cap no és políticament parlant tan transcendent com l'actual i cap ha tingut, a priori, un desenvolupament tan incert. Si la que ara s'obre ja era una legislatura comprimida en el temps perquè les forces polítiques guanyadores l'han situat en un horitzó màxim de 18 mesos, la hipòtesi que no arribi a arrencar políticament parlant perquè no hi hagi un acord polític per a una investidura del president és una possibilitat real. Possibilitat, crec sincerament que més en la teoria que a la pràctica, però si no la descarten del tot públicament en la candidatura de Junts pel Sí i a la CUP per alguna raó serà. I mentre arriba o no l'acord, la legislatura tindrà el relat de l'oposició: "Vagi-se'n senyor Mas!".