Per una circumstància que ara no ve al cas, fa uns dies vaig visitar unes oficines on hi feia tanta calor que s’hi podia coure pa, rostir pollastres o torrar castanyes.

Avui hi he tornat. Hi fotia tant de fred que, tranquil·lament, els de La Sirena podrien instal·lar-hi el seu magatzem central. Però el millor de tot ha estat l’escena que he vist un cop he pogut obrir-me camí entre pingüins amb bufanda i peücs i óssos que eren polars perquè aquesta era la peça de roba que duien. I era dels gruixuts.

En un racó de la sala i envoltant una escala, hi havia 6 persones mirant cap amunt. Sí, sí, ho ha llegit bé, he escrit un SIS. Cinc homes, dos dels quals amb americana i corbata, i una dona bocabadats a sota de la dimensió desconeguda i sempre inquietant d’un forat negre practicat en un fals sostre gràcies al desplaçament de dues plaques de pladur.

He preguntat a una de les persones que treballen al despatx en qüestió: “Escolti, se sap la causa d’aquest gran desplegament humà i de mitjans consistent en sis persones i una escala?”. Resposta: “Estan intentant solucionar el tema de l’aire. Un dia estem a 28 graus i l’endemà a 18. Ahir ja van venir”.

Quan ja duien una estona mirant-s’ho (molt fixament). Un dels sis ha obeït un senyal efectuat per un altre dels presents, consistent en estendre el braç dret en direcció al forat i desplegar el dit índex assenyalant-lo. Aquest, ha procedit a pujar els graons de l’escala. Un, dos, tres, quatre... Fins que el seu cap ha desaparegut a dins del forat negre oferint als presents aquella terrible imatge d’un cos que semblava acabat de passar per l’invent de monsieur Joseph-Ignace Guillotin.

Vint segons més tard, el senyor de l’escala ha extret la seva testa del forat (negre), ha baixat els graons, ha compartit un breu comentari als altres 5 experts presents i el grup en ple s’ha posat a mirar novament cap al forat. Després d'una estona de quietud, un dels de l’americana ha fet un gest amb el cap perquè qui aguantava l’escala, pugés a recol·locar les plaques a lloc. Un cop efectuada la maniobra, un tercer ha plegat l’escala i, tots junts, han marxat. Els pingüins i els óssos s’han quedat a l’oficina. Ben abrigadets.

Qui ha marxat al cap d’una estona, també, ha estat un servidor. Això sí, amb la recança de no saber si les mesures decidides pels sis (SIS) experts han servit per obtenir un resultat positiu de manera instantània. Però, no pateixi, si hagués de tornar al lloc dels fets en qüestió, vostè rebrà una actualització immediata de la informació del procés d’adaptació climàtica. I si puc entrevistaré els sis responsables tècnics.

Bé, i si en vinguessin més de sis (d’experts), no dubti que llavors organitzaré un congrés internacional amb ponències i coses. El titularé: “L’eficiència i la racionalitat com a model econòmic d’èxit”.