El primer que s'ha d'assenyalar és que les eleccions catalanes han deixat un mapa difícil d'administrar, una cosa que, d'altra banda, tampoc no ens hauria de sorprendre ja que des de fa un temps s'ha anat produint elecció rere elecció. És cert que les forces independentistes tenen una majoria clara al Parlament, una circumstància que mai no s'havia produït a la Cambra catalana. I que, d'acord amb el seu compromís fet públic abans de les eleccions, poden posar en marxa el seu full de ruta ja que els ciutadans així ho han validat a les urnes. Però aquest balanç provisional té dos peròs: la suma dels vots de la candidatura guanyadora Junts pel Sí i la CUP es queda alguna dècima per sota del 48% (les forces unionistes, si sumem Catalunya Sí que és Pot, s'enfilen al 50,5%) i la llista conjunta de Raül Romeva, Artur Mas i Oriol Junqueras ha quedat per sota de les expectatives. A això hi cal afegir un tema no menor: el ball del diputat 63, un parlamentari clau per a JxSí. Ahir a la nit no el tenia i si no ho aconsegueix en el vot per correu seran els partits unionistes els que sumaran 63 escons i deixaria l'elecció del president de la Generalitat en mans de la CUP, els diputats de la qual no es podrien abstenir.
Els deu escons de la força política encapçalada per Antonio Baños li atorguen un paper inesperat al Parlament que l'obligarà a prendre unes decisions que no són gens fàcils. És una incògnita la seva capacitat d'acords amb Junts pel Sí, encara que Baños ha demostrat una bona cintura política durant la campanya.
El bàndol unionista té dos vencedors: Ciutadans i el PSC. El partit d'Albert Rivera es converteix en el primer partit de l'oposició, amb 25 escons, més del doble que els 9 de l'any 2012. És el premi per una campanya intel·ligent que ha sabut aglutinar descontents del PSC, del PP, no independentistes de CDC i el vot que s'esperava que podria ser per a Unió. Rivera ha estat el vot útil d'aquest espai i, de passada, ha destrossat el Partit Popular. El PSC de Miquel Iceta pot treure pit, ja que ha aconseguit salvar els mobles. És el pitjor resultat de la seva història, 16 escons, però amb unes enquestes molt pitjors, el seu retrocés respecte a 2012 ha estat de 4 escons. Iceta té bona part del mèrit i té el camí obert per continuar liderant el socialisme català.
Vegem els tres grans perdedors de la nit electoral. El Partit Popular, Catalunya Sí que és Pot i Unió Democràtica. El partit de Mariano Rajoy s'ha enfonsat a Catalunya d'una manera estrepitosa, una cosa que la formació conservadora hauria de llegir amb atenció, sobretot per la seva condició de partit que governa Espanya. Pablo Iglesias també surt tocat de les eleccions catalanes. El resultat de CSQP és de tan sols 11 escons, dos menys que els que va obtenir ICV el 2012. Iglesias perd clarament el seu pols amb Rivera i ha demostrat durant la campanya un desconeixement preocupant de la personalitat de Catalunya. El recompte de perdedors acaba amb Unió, que ha perdut la seva representació al Parlament. Un cop que costarà superar als democristians, que s'hauran de plantejar el seu futur polític a partir d'ara.
A partir d'avui, s'inicia una negociació complexa entre Junts pel Sí i la CUP que haurà d'incloure un full de ruta renovat i el suport a Artur Mas per a la presidència de la Generalitat. Mentrestant, Mas, Romeva i Junqueras hauran d'abordar la composició d'un govern que haurà de tenir necessàriament un perfil molt més social.