"El càmera s'hi apropa, però sense tocar... com el PSOE amb la monarquia."
Rètol de Cachitos
La nostàlgia triomfa i la manipulació també. Cada nit de Cap d'Any s'enfila al top de la televisió un programa fet de trossets, Cachitos, en el qual destaquen les sortides dels guionistes a l'hora de suggerir als rètols coses que no tenen res a veure amb les antigues actuacions que es projecten a la pantalla. Aquesta n'és la gràcia. Un model televisiu que funciona molt bé per als programes de música antics i, pel que sembla, també per als catalans. Ho dic perquè durant tot el dia d'ahir els mitjans, i sobretot els madrilenys, van ser una simfonia de trossets, però de trossets de sentència.
Que un mateix text jurídic pugui oscil·lar des del ¡Llarena, machote! fins al Puigdemont va triomfar per l'escaire, ens dona una mostra que la veritat ja importa molt poc o, fins i tot, de les poques ganes que hi ha de llegir-se a fons una resolució. Més segur és que els fans del Tribunal Suprem tinguessin preparat el seu argumentari i que, a força de copiar trossets de sentència, hagin aconseguit engiponar una cosa que pugui donar suport a titulars que afirmen que el TJUE ha donat la raó a Llarena i que el malvat Puigdemont està de camí.
Calia llegir la sentència. Jo l'he llegida en un antic vagó de Talgo nostàlgic propulsat a alta velocitat, de camí a Barcelona, i amb un sotragueig que ja m'agradaria per als d'El Consorcio i el seu "Cha-cha-cha del tren" (aquests sí que són carn de Cachitos). Amb el permís del mareig, la conclusió general que un observador objectiu de la sentència dictada ahir pot treure'n és que el TJUE ha assentat bases fermes per evitar que l'euroordre es converteixi en un mercadeig a la carta de segons quins estats, però que, dit això, pel que fa a la qüestió del Tribunal Suprem espanyol i dels seus intents per portar els polítics catalans, tenen prou reticències per escriure la paraula excepte i fer aclariments que permetrien a Bèlgica tornar a negar el lliurament. Això és així. Un cop llegit el text, i més enllà que els indiquen que haurien d'haver demanat aclariments a Espanya si tenien dubtes, la sentència deixa clar que el que va fer Bèlgica en aquest cas concret ho podia fer per les raons que especifiquen amb molta finesa. Si ho podien fer llavors, ho podrien tornar a fer seguint la recepta que els serveixen.
La conclusió general que un observador objectiu de la sentència dictada ahir pot treure'n és que el TJUE ha assentat bases fermes per evitar que l'euroordre es converteixi en un mercadeig a la carta de segons quins estats
No hi ha cap prejudicial presentada per Llarena a la qual no escaigui l'excepció que reafirma que allò de Brussel·les no va ser forassenyat. És cert que diuen en un trosset que no es poden denegar lliuraments basant-se en el dret nacional, però també que si aquesta normativa nacional consagra un principi de dret de la Unió, sí que poden. Cistella aquí per a Puigdemont. Perquè el cert és que els belgues veuen possible una vulneració del dret a un procés equitatiu després del lliurament i aquest, justament, és un valor de la Unió.
El Suprem va fer trampa amb la competència i això ho sap encara que calli tothom qui conegui el procediment i que ho miri amb els ulls nets. El Suprem va aplicar una regla de competència que no apareix expressament en la llei, per analogia, i com que és una instància única, no va permetre que ningú ho revisés. Per tant, el Tribunal Constitucional tampoc no va admetre aquesta sol·licitud de comprovació. I això és precisament el que la sentència del TJUE considera que no pot ser, perquè deixa lligats de mans els processats, com de fet va passar, ja que si la competència ha estat inapropiada, no hi ha manera de desfer-ho. Així que no es pot revisar la competència, excepte "que impliqui que els jutjables afectats es vegin privats, amb caràcter general, en l'esmentat estat membre, d'una via jurídica efectiva que permeti controlar la competència de l'òrgan jurisdiccional penal que hagi de jutjar-los".
Oh, vaja, per cert, això exactament és el que buscava el Tribunal Suprem! En tot cas, estableixen que hauria de ser aquest tribunal el que aclarís i expliqués i afirmés aquesta competència al tribunal d'execució. On guanya aquí Llarena? El TJUE diu que no s'han de revisar competències sense ordre ni concert, però que en aquest cas hi ha motius, perquè és precisament el dret a un procés equitatiu el que està en joc. Aquest punt concret tindrà la seva importància a Estrasburg.
Una altra cosa que ha ballat molt en els diversos trossets ha estat la possibilitat de tornar a emetre les euroordres, aquesta afició que ha agafat Llarena i que pretenia veure revalidada. En el primer trosset seleccionat per molts col·legues resulta que li diuen que sí, que poden tornar a emetre's, però, i aquí els peròs són els pros de la defensa, només és possible si ha variat alguna circumstància realment —no que tu la vulguis canviar, vaja— i valorant per part del tribunal emissor "les possibilitats d'aplicació" i les conseqüències derivades de la detenció que, òbviament, s'està reclamant, ja que sempre han de respectar el principi de proporcionalitat. Aquest missatget és interessant, sobretot ara que hi ha hagut canvis al Codi Penal.
Escric aquest resum en un altre tren ràpid —aquest una mica millor— de tornada als madriles. No sé si quan baixi a Atocha començaré a veure tot això d'una manera diferent i a veure només els trossets que no tenen ni excepte ni però. Sembla que és una contaminació pròpia del fòrum. Ja us ben asseguro, perquè no patiu, que no. És el que té llegir les coses senceres i entendre el que diuen i no el que tu vols veure. I que consti que em fa gràcia el Cachitos... però quan va de música dels vuitanta, no en paper timbrat.