Com en qualsevol altre món imaginable, també per a nosaltres té més valor un mort pròxim que mil de llunyans. I així, mentre al món la fam, les malalties i els traficants d'ànimes generaven multitud de morts, aquí hem estat uns dies embrancats en el seguiment del Titan, el submergible en el qual, previ pagament d'una xifra inabastable per a la butxaca mitjana, quatre persones eren transportades fins al fons de les profunditats marines, allà on dorm el Titanic des de fa més d'un segle.
Entre la gent que té totes les seves necessitats cobertes de sobra, també existeixen pobres, aquests que ho són tant que només tenen diners
Sobre aquest vaixell llegendari, que va partir del port de Southampton el 10 d'abril de 1912 per no tornar a atracar mai més en cap altre, corren des del seu enfonsament a les fredes aigües de l'Atlàntic nord tota mena d'especulacions, des de les més versemblants fins a les conspiratives. Que si el seu nom va ser substituït pel del Britannic per poder cobrar la indemnització de l'assegurança pel sinistre, que si va ser sabotejat des de l'interior perquè hi viatjaven els prohoms que eren contraris a la creació d'una reserva federal amb què sufragar les despeses bèl·liques que només dos anys després va generar la Primera Guerra Mundial... Res a veure amb la versió romàntica dels fets hàbilment filmada per James Cameron el 1998 i convertida en una de les pel·lícules més taquilleres de la història del cinema, en la qual l'espòiler, com passa amb la història del Fill de Déu sobre la terra, no perjudica l'expectació.
Entre la gent que té totes les seves necessitats cobertes de sobra, també existeixen pobres, aquests que ho són tant que només tenen diners. I és que, fastiguejats, mancats de qualsevol motivació per continuar vivint que no sigui un consum excessiu d'adrenalina a través d'activitats de risc, és comprensible que assumissin els riscos que venien indicats al contracte que van firmar per poder descendir en el Titan. Sí, la mort era el risc especificat, però el mateix creador de l'artefacte estava convençut de la seva seguretat i també formava part de l'expedició, així que és difícil que algú pugui especular sobre eventuals indemnitzacions pel fet de no haver estat homologat l'aparell com sí que ho van ser d'altres abans. Encara que és probable que ja algun despatx d'advocats hagi proposat als familiars de les víctimes de reclamar pel sinistre. Perquè se sap que vivim en un món en què fins i tot podem ser salvats dels efectes de les nostres pròpies decisions lliures.