Gretchen Reynolds és autora d’un llibre que assegura que amb vint minuts de cardio al dia n’hi ha prou per tenir bona salut. A la seva última columna al New York Times es fa ressò d’un estudi que conclou que les persones que fan exercici amb regularitat i, per tant, estan en forma, tendeixen a beure més alcohol. Caram. L'estudi, fet als Estats Units, això sí, revela que els homes i les dones actius i en forma tenen, atenció, més del doble de probabilitats de ser bevedors regulars o excessius que les persones que no estan en forma. Potser per això, l’estudi, publicat per la revista Medicine & Science in Sports & Exercise, es titula "En forma i borratxo?".
El cas és que els participants de l'estudi van visitar la Clínica Cooper a Texas per fer revisions anuals i, com a part d'aquests exàmens, van completar proves en caminadors i extensos qüestionaris sobre els seus hàbits d'exercici i de beguda. I ha resultat que, com havien conclòs estudis anteriors, com més en forma està la gent, més beu.
L’estudi demostra una associació entre l'estat físic i la ingesta d'alcohol, no que fer exercici provoqui beure alcohol
Quina explicació pot tenir això? És que l’esport ens porta a beure més? És estrany, perquè al llarg de la vida, sobretot d’adolescents i joves, molta gent deixa les lligues esportives que es juguen el diumenge al matí perquè són incompatibles amb la festa del dissabte a la nit. Potser l’explicació és que la majoria de participants en l’estudi eren nord-americans blancs i rics, que tenen temps per a tot. Per fer esport i per beure. No ho sé. I, de tota manera, l’estudi demostra una associació entre l'estat físic i la ingesta d'alcohol, no que fer exercici provoqui beure alcohol. És el que en diuen fal·làcia de la causa falsa: sento cantar el gall i surt el sol, per tant, el gall fa sortir el sol. No podem concloure que A causi B només perquè A passa abans que B. És el que en llatí es diu post hoc ergo propter hoc.
Probablement, el que passa està relacionat amb aspectes socials. Moments en què es comparteixen cerveses amb companys d'equip després d'un entrenament o d’un partit. Al rugbi, per exemple, hi ha el tercer temps, en què els jugadors dels dos equips rivals comparteixen una cervesa al pub. I, els dissabtes i els diumenges al matí, és fàcil veure grups de ciclistes ―de carretera o de muntanya― esmorzant un gran entrepà davant d’una formidable cervesa. I la panxa que l’acompanya, a vegades. A més, hi ha el que s’anomena halo de salut. És a dir, pensem que l'esforç físic justifica una cervesa. Però també pot ser que, a qui li agradi beure cervesa, senti la necessitat de fer esport per limitar-ne les conseqüències. És aquella reacció dels matins de ressaca o els propòsits de l’1 de gener. Potser llavors és B el que causa A?
Ves a saber. El que sí que demostren alguns estudis en animals és que tant l'exercici com l'alcohol estimulen parts del cervell relacionades amb la recompensa. Cosa que vindria a dir que, si podem, volem una recompensa doble. A Catalunya, amb la pandèmia, fer esport a l’aire lliure s’ha convertit en una recompensa de les poques que hem tingut en temps de confinaments totals, municipals, comarcals, regionals i nacionals. Cosa que sempre és millor que intentar ofegar en un whisky on the rocks les penes de la pròrroga del toc de queda que cap autoritat amb un 1% de la valentia de Macron ens ha anunciat, el preu dels tests d’antígens, els governs d’esquerres que no ajuden com Déu (o Keynes) mana cap sector afectat per les restriccions o uns reis no prou mags per evitar portar mascareta.