Cartilla de racionament

El pla de xoc per fer front a les conseqüències econòmiques derivades de la crisi energètica i la guerra a Ucraïna amagava canvis legislatius no explicats. Sempre hi ha sorpreses al BOE. La d’ahir és que els supermercats podran limitar la quantitat de productes que podem comprar. Concretament, “davant de circumstàncies extraordinàries o de força major”, els establiments comercials podran “suspendre de manera temporal la prohibició prevista de limitar la quantitat d’articles que poden ser adquirits”. Recordeu això de “temporal”. El text dona a entendre que aquest racionament el farà cada supermercat i no hi haurà una cartilla de racionament (en paper o electrònica), de manera que es pot burlar aquesta limitació de les compres… comprant una part aquí i una part allà. Però l’objectiu no deixa de ser el mateix que el de la cartilla de racionament.

Tot forma part d’un bonic, distòpic, però ben real, control social, ara en nom d’una pandèmia, en el futur, que ja és aquí, en nom de qui sap què

Un error. Per dos motius.  El primer és que només provocarà que una cosa que no sabem si hagués passat, acabi passant. I, si no, per què el govern espanyol ho ha amagat? Imagino que perquè coneixen el caos de nivell 2. Els matemàtics parlen de dos tipus d’incerteses. La primera és el caos de nivell 1, el que es deriva de la naturalesa. El gran exemple és la meteorologia. El Tomàs Molina i companyia utilitzen models matemàtics complicadíssims, però fins i tot així el món natural depèn de massa variables que alteren la predicció. En canvi, l’economia té el problema del caos de nivell 2: les persones reaccionem davant les prediccions de futur. I, en fer-ho, canviem el propi futur. De manera que si el govern preveu complicacions d’abastament futures, la gent anirà en massa al supermercat i l’hipotètic problema d’abastiment futur serà… present. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, va fer les millors declaracions possibles als passadissos del Congrés per generar el caos: dir que no ens posem nerviosos. “A vegades es produeixen alarmes guiades pel nerviosisme. Això és el que contempla el pla i crec que el rellevant és que fem una crida a la responsabilitat, que entre tots ens correspon transmetre un missatge de tranquil·litat a la ciutadania”.

El segon error és caure en el control social. Es podrà argumentar que la decisió es pren perquè els rics, els més ràpids o els més bulímics no acaparin productes. De fet, el decret estableix que aquestes mesures s’adoptaran per “garantir l'accés de tots els consumidors en condicions equitatives”. Però, en el país en què, de manera acrítica, hem decidit que ens posem una mascareta per anar de la porta a la taula del bar, on ens hem menjat un toc de queda a les 10 de la nit que era només per evitar botellots, on hem hagut de fer autèntiques gimcanes i menjar-nos multes per creuar un carrer, on hem tingut el confinament més bèstia del món aparentment lliure, és molt perillós que s’implanti, ni que sigui de manera excepcional, una limitació d’aquesta mena. Perquè, també de manera acrítica, ens menjarem la cartilla de racionament. Ara, en nom d’una guerra; en el futur en nom de qui sap què. La cartilla de racionament de Franco també era “con carácter temporal” i servia per controlar, també, el que es menjava. Amb cartilles de primera, segona i tercera categoria. I van generar l’estraperlo. Tot forma part d’un bonic, distòpic, però ben real, control social, ara en nom d’una pandèmia, en el futur, que ja és aquí, en nom de qui sap què. I el problema de no alertar-ho és que es deixa la bandera a l’extrema dreta. Cosa que potser ja els va bé als governants. Així, si et queixes, et poden desacreditar dient-te que ets de Vox. Quan la realitat és que són aquesta colla de feixistes els que més ens voldrien controlats, com van fer els seus predecessors polítics durant dècades.