Toca continuar repassant conceptes. La setmana passada, ho fèiem amb el de genocidi i en aquesta ocasió, ho farem amb el de terrorisme.
No es tracta d'abordar l'assumpte d'una manera exhaustiva, tot i que sí de poder establir algunes bases per aproximar-nos a un concepte que s'utilitza, cada vegada més, amb una clara intencionalitat política que, en no poques ocasions, deixa de banda el terme per fer ús de la percepció social, manipulant així l'opinió pública i generant confusió.
La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix el terrorisme com la dominació pel terror, la successió d'actes de violència executats per infondre terror, i l'actuació criminal de bandes organitzades que, reiteradament i normalmente de manera indiscriminada, pretén generar alarma social amb finalitats polítiques.
Des del Ministeri de l'Interior, podem trobar també la definició de terrorisme en documents com aquest. S'assenyala que, igual com passa amb altres fenòmens socials complexos, existeixen diferents definicions de terrorisme. Entre els especialistes, apunten, no s'ha arribat a un consens sobre què és el terrorisme, però en gairebé tots els casos se subratlla que som davant d'una eina per imposar per la força un determinat projecte polític, per la qual cosa es tracta d'infondre por en els rivals i en la mateixa societat. Expliquen, en aquest text preparat per a alumnes de segon de batxillerat, que el terrorisme actua de forma secreta o oculta per eludir l'acció de la justícia. Pretén provocar-se por intensa entre els rivals i en la societat en general. Darrere del terrorisme hi ha un projecte de poder, dirigit contra alguna institució o organització que es pretén sotmetre mitjançant l'ús de la força. Els grups terroristes aprofiten l'impacte que provoquen els seus atemptats i la seva repercussió a través dels mitjans de comunicació per difondre les seves exigències.
En aquest document, que ara assenyalo, s'expliquen els diferents tipus de terrorisme que hem patit a Espanya, apuntant al dels "nacionalistes radicals i independentistes", com el d'ETA al País Basc i EPOCA i Terra Lliure a Catalunya, l'Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive a Galícia, i a les Canàries el del MPAIAC. També s'assenyala als gihadistes, a l'extrema esquerra (GRAPO), al terrorisme d'Estat (GAL), i al de la ultradreta (Tripe A, GAE).
El Codi Penal espanyol tipifica el delicte de terrorisme al seu article 573, definint-ho com "la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi contra la Corona, d'atemptat i tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius presents en l'esmentat Codi, i el segrest d'aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, quan es duguessin a terme amb qualsevol de les següents finalitats:
- Subvertir l'ordre constitucional, suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo.
- Alterar greument la pau pública
- Desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional
- Provocar un estat de terror en la població o en una part d'ella
Afegeix, en el seu segon apartat, que es considerarà igualment delictes de terrorisme els delictes informàtics tipificats als articles 197 i 197 ter, 254 a 264 quater quan els fets es cometin amb alguna de les finalitats a què es refereix el primer apartat.
I en tercer lloc, tindran la consideració de delictes de terrorisme la resta dels delictes tipificats al Capítol VII del Codi Penal.
El terme, si bé està definit en el nostre codi penal, permet que alguns dels seus elements necessaris siguin interpretables, ja que es fa referencia a la intencionalitat, i a qüestions que bé podrien ser subjectives o discutibles i, sens dubte, hauran de ser provades, una cosa que en la perícia judicial requereix sempre proves per sostenir l'acusació.
Acusar de terrorisme, sense proves, ni judici, ni sentència ferma, suposa una pena aplicada davant de l'opinió pública que és pràcticament impossible reparar quan el temps passi i es quedi tot en no res
En el pla internacional, l'Organització de Nacions Unides també ha elaborat documentació sobre això. I en ella, s'assenyala que no existeix un tractat general de l'organització sobre el terrorisme, ni una definició internacionalment vinculant del terme que avui analitzem. Tanmateix, els estats membres de Nacions Unides "estan en vies de redactar un conveni general sobre el terrorisme internacional que, en última instància, aportarà una definició internacional genèrica de terrorisme".
Una de les propostes més utilitzades a nivell internacional és la resultant de la Convenció Internacional per a la Supressió del Finançament del Terrorisme de Nacions Unides (1999). Sota aquest acord, es va consensuar que reconeixien com a acte terrorista aquell "destinat a causar la mort o lesions corporals greus a un civil o a qualsevol altra persona que no participi directament en les hostilitats en una situació de conflicte armat, quan el propòsit de l'esmentat acte, per la seva naturalesa o context, sigui intimidar una població o obligar un govern o una organització internacional a realitzar un acte o a abstenir-se a fer-lo", assenyala Daniel Pérez en la seva anàlisi sobre el Terrorisme per a l'Observatori Internacional d'Estudis sobre el Terrorisme.
A nivell europeu, el Consell d'Europa assenyala que la falta d'acord sobre el concepte de terrorisme té conseqüències pràctiques molt concretes. Assenyala que alguns dels següents criteris s'han considerat importants a l'hora de decidir si un acte és o no terrorisme. No tots els experts hi estan d'acord, però s'assenyala, per exemple, que l'acte estigui políticament inspirat (que tingui per objectiu final un element estratègic amb intencionalitat concreta partint d'uns suposats ideals); l'acte ha d'implicar violència o amenaça de violència, dissenyat per tenir un fort impacte psicològic en la població, i comès, en general, per subgrups d'Estat. Aquest últim punt és, probablement, el més discutit, ja que hi ha experts que sí que consideren que els Estats poden ser també actors que cometen actes de terrorisme. A Espanya, l'exemple clar ha estat el dels GAL. També s'assenyala que el terrorisme implica deliberadament els civils com a blanc. Però igualment, aquest element és àmpliament discutit, ja que si s'entén com a tal, quedarien fora els actes contra militars, funcionaris de l'Estat, polítics o policies.
Considerar manifestacions i aldarulls, desordres públics en el context d'una protesta com a terrorisme pot soscavar, amb gairebé total seguretat, drets com el de manifestació i la llibertat d'expressió
Comentava el coronel Baños que, com succeeix amb la pornografia, tots sabem què és el terrorisme, només veure'l. Però la seva definició no està universalment acceptada, per la qual cosa dona lloc a la controvèrsia. I adverteix, crec que, encertadament, que arribar a la conclusió de què és terrorisme pot ser més complex del que a simple vista pugui semblar, sent finalment una qüestió de voluntat política el que acabarà definint-ho com a tal en cada context. És molt interessant el documental específic que el coronel va publicar sobre això, el visionat del qual recomano. Precisament en aquest reportatge s'intenta abordar si a Catalunya hi va haver o no terrorisme durant el Procés en els últims anys.
Veiem, per tant, que el concepte és ampli, i que en no poques ocasions, a aquells que en un moment donat se'ls ha considerat terroristes, temps després se'ls ha passat a considera "alliberadors" o "lluitadors" per la llibertat d'un poble. No és senzill, per tant, abordar aquest terme amb claredat i està subjecte als interessos polítics que en cada context puguin donar-se.
En aquests moments observem com a Espanya tornem a tenir terrorisme sobre la taula. Des de l'Audiència Nacional s'intenta encausar a l'independentisme català com un moviment terrorista, postura rebutjada pel mateix president del govern, per la fiscalia i per organitzacions com Amnistia Internacional. A més que és profundament injust etiquetar sota tal fet delictiu una persona innocent, l'impacte social que pot tenir és de gran calat. Tractar de considerar manifestacions i aldarulls, desordres públics en el context d'una protesta com a terrorisme pot soscavar, amb gairebé total seguretat, drets com el de manifestació i la llibertat d'expressió. Si els conceptes no queden delimitats, i es deixa com a última instància la intervenció del dret penal, l'impacte en el debilitament de la democràcia és total. Per no parlar de l'enorme manca de respecte que suposa per a les víctimes del terrorisme. Perquè, com en seu dia va dir Eud Madina, "si tot és terrorisme, al final res no ho és".
El mal que s'està volent fer per certa part de la judicatura, per certa part de la política i d'altres espais de poder a Espanya en utilitzar el terme "terrorisme" per estigmatitzar, criminalitzar i enfonsar una lluita política pacífica és una qüestió que hauria de preocupar la societat en el seu conjunt. Perquè encara que el terme no tingui una definició del tot clara, i doni lloc a interpretació de manera més o menys flexible, no pot considerar-se un "calaix de sastre" on tot càpiga. La inseguretat jurídica ens afecta tots.
Sánchez està convençut que la justícia deixarà clar que l'independentisme català no té a veure res amb el terrorisme. Tanmateix, el mal que s'està fent a persones concretes, a col·lectius i a persones que pensen d'una determinada manera (legítima i legal), estan patint una pressió injusta en un Estat democràtic i de Dret. Hem de ser conscients i responsables del paper que tots tenim en aquesta matèria. Els mitjans de comunicació no poden vanalizar aquest concepte, i han de ser molt acurats a l'hora de redactar les seves notícies. Acusar de terrorisme, sense proves, ni judici ni sentència ferma, suposa una pena aplicada davant de l'opinió pública que és pràcticament impossible reparar quan el temps passi i es quedi tot en res, com vaticina el president del govern.
Com diu el refranyer, més val prevenir que curar, i en aquest sentit, utilitzar conceptes tan greus per intentar invalidar opcions i opinions, s'ha de qüestionar de manera rotunda. Per ètica i perquè encara que alguns pensin que sí, en política no tot s'hi val.