Més enllà de les connotacions ideològiques que suposa per a mi la celebració de la cimera de l'OTAN, una organització amb la qual no combrego en absolut pel seu caràcter bel·licista i per les conseqüències que generen les seves accions, el que se m'està entravessant aquests dies és haver pagat la festa.
De moment, el que se sap i ha transcendit públicament, és que aquesta cimera ens ha costat a vostè i a mi uns 50 milions d'euros. I remarco "a vostè i a mi" perquè s'ha pagat amb diners públics, el que ha deixat de destinar-se a contractar personal sanitari, a millorar els hospitals públics, a invertir en qualsevol cosa que vostè consideri, probablement com jo, d'urgent necessitat.
Al BOE (https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-10558) es deixava clar el passat dia 27 que "el Regne d'Espanya proporcionarà, sense cap cost per a l'OTAN i previ acord sobre això, l'espai, les instal·lacions, l'equip, els subministraments públics i els serveis necessaris per a les reunions prèvies i les de la Cimera".
S'estima que la festa ens ha costat uns 50 milions d'euros, però tampoc no se sap amb exactitud, ja que hi ha qui ha registrat diverses sol·licituds d'informació a través del Portal de Transparència, però les respostes no donen dades a què s'han donat públicament" (https://www.newtral.es/coste-cimera|cim-otan/20220624/).
Aquesta cimera ens ha costat a vostè i a mi uns 50 milions d'euros. I remarco "a vostè i a mi" perquè s'ha pagat amb diners públics
A Newtral li han respost des de La Moncloa que "no era possible individualitzar el pressupost per a la cimera de l'OTAN, i que, per tant, no faciliten les dades detallades sol·licitades perquè implica una acció prèvia de reelaboració de les dades". (https://www.newtral.es/coste-cimera|cim-otan/20220624/) La Llei de Transparència assenyala expressament que, si és necessari reelaborar una informació per respondre a una petició d'informació, està justificat que es denegui la informació. Xim pum.
El lloguer de les instal·lacions d'IFEMA ens ha costat 35 milions d'euros. Només a tall d'apunt, recordar que IFEMA MADRID és "una entitat contorçuda i participada accionarialment per la Comunitat de Madrid, l'Ajuntament de Madrid, la Cambra de Comerç i Indústria i Fundació Obra Social i Muntanya Pietat de Madrid". El contracte el va adjudicar el Ministeri d'Afers Estrangers el mes de maig passat, aprovant-ho el Consell de Ministres. Resulta que quan el contracte supera els 12 milions d'euros ha de ser aprovat "al més alt nivell". L'emprenyamenta de Podemos va ser monumental, arribant a acusar el PSOE d'adjudicar aquest contracte "a dit".
Des del Ministeri d'Interior s'han destinat gairebé 2 milions d'euros per al dispositiu de seguretat. Segons la informació publicada, "el contracte del Ministeri de l'Interior no ha estat publicat a la plataforma de contractes de l'Estat (...) Un portaveu del ministeri justifica que el portal de contractació sol tardar a publicar els expedients." El que s'ha assenyalat és que el contracte en qüestió ha estat adjudicat "a través d'un procediment d'emergència".
Això significa que els contractes per dur a terme la cimera de l'OTAN han estat tramitats "per via d'urgència", la qual cosa en casos com el ministeri d'Exteriors, ha seguit un procediment de contractació "negociat sense publicitat". O sigui: que el contracte s'ha adjudicat directament a una empresa, saltant-se el pas previ de publicitat i de presentació d'ofertes.
La Llei de Contractes del Sector públic assenyala que la tramitació urgent es preveu per a aquells contractes la licitació dels quals hagi de ser accelerada per motiu d'interès públic.
No sabem en què s'han gastat tot aquest dineral de manera expressa. No ho han detallat (ni ho faran), per la qual cosa mai no sabrem quant s'han emportat els xefs que han fet els seus menús, ni els cantants que han complimentat els líders internacionals, ni quant han pagat per les habitacions d'hotel, i per tot allò que no ens arribem a imaginar i que hem pagat vostè i jo.
Mentrestant, Sánchez ja ha avisat que vostè i jo ens hem de preparar "per al que vingui", donant a entendre que la cosa no pinta bé. O sigui, que mentre vostè i jo paguem impostos religiosament, suportem l'inaguantable augment del preu de la gasolina, del gas, de la llum; mentre veiem com ens estafen al supermercat posant menys quantitat de producte a les capses de sempre; mentre al·lucinem mirant a l'horitzó i llegint que hi haurà problemes al sector lacti, que ho tindrem complicat per comprar carn de pollastre... Mentre tot això passa, vostè i jo estem pagant 50 milions d'euros per complimentar les delegacions mundials que venen aquí a decidir que cal comprar més pistoles perquè el món es posa "perillós".
Per què es posa perillós el món, senyors i senyores de l'OTAN? Potser alguna cosa tingui a veure amb el fet que alguns que s'omplen la boca de democràcia (però actuen com autèntics dictadors) decideixin gastar-se els nostres diners a invertir en empreses privades per fer pistoles, en empreses privades per fer "vacunes", i en alimentar els xiringuitos d'alguns en lloc de destinar els diners en el que ha de ser de tots.
Ah, clar: que ho fan pel nostre bé, perquè es cuiden de la nostra salut i de la nostra seguretat.
No serà més adequat destinar els diners que aportem al sistema sanitari públic, en investigació i patents públiques, en polítiques de diàleg i pau? Això no li donarà diners a les empreses armamentístiques ni farmacèutiques, és clar. Però garantiria que tots tinguéssim accés a la sanitat, a aliments, a feina, i a no viure al límit i en la desesperació, que és el que empeny molta gent a caure en mans de màfies, a haver de buscar-se la vida com sigui. I aquest "com sigui" és el que aquests senyors que viuen a la nostra costa, consideren "un món cada vegada més perillós".
O sigui, que ens volen protegir dels perills que ells mateixos estan provocant. Que ens volen convèncer que llancen els nostres diners per la borda "pel nostre bé". I per descomptat que la culpa de tot això és d'un tal Putin, perquè ells, sens dubte, són "àngels caiguts del cel".
La qüestió més important: tenim opció, vostè i jo, de plantar cara a això?