Arran de la polèmica per l’esquetx catalanòfob de l’obra de teatre Esas latinas de la companyia Teatro Sin Papeles, em veig obligada a dir-hi la meva. M’hi veig obligada com a catalana, com a filòloga i com a ésser humà entenimentat. “Parla català! Parla català!”, cridaven totes juntes en una espècie de catarsi esotèrica. “¿Qué es lo realmente importante, que yo hable catalán o mi salud?”, es preguntava una d’elles. I jo em pregunto, què és més important ser coherent o pixar fora de test? Perquè parlar de discriminació, d’identitat i de desigualtats socials i riure’s del català i de tots els catalans en un acte públic celebrat per l’Ajuntament de Barcelona durant la presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2024, és, si més no, incoherent (i malintencionat). Més incoherent que tenir al·lèrgia als fruits secs i no parar de menjar-ne. I sí, he dit catalanòfob, per més que ho vulguin disfressar d’injustícia social i de racisme cap a unes pobres emigrants hispanoamericanes que són capaces d’aprendre qualsevol llengua menys el català (perquè tothom sap que el català és la llengua més complexa del món i que es va crear només per amargar la vida als castellanoparlants) i que són clarament portadores del gen de la intolerància.
No només és mentida el que diuen, perquè per desgràcia cada vegada se sent més castellà que català als serveis públics, sinó que a més no tenen raó i es contradiuen. Oi que no se’ls acudiria anar a Tòquio i dir-los “¿Qué es lo realmente importante, que yo hable japonés o mi salud?”? Bàsicament perquè no les entendrien i perquè segurament els dirien que ja saben on és la porta de sortida del país. Això és el que hauríem de fer els catalans si tinguéssim autoestima: engegar-los a pastar fang. Abans que res, l’educació i el respecte per la cultura que t’acull. I no, no seria un acte discriminatori; un acte discriminatori és tractar el català i la cultura catalana com una llengua i una cultura inferiors. I que ho faci algú com la Camila Pinzón Mendoza, directora de l’obra, que treballa com a tècnica en igualtat i no discriminació i és especialista en gènere, migració i antiracisme i que ve d’un país que va ser colonitzat i arrasat lingüísticament i culturalment per l’Imperi Espanyol (la Madre Patria, com en diuen els que pateixen la síndrome d’Estocolm o els descendents dels colonitzadors), encara ho fa tot més esperpèntic i ridícul. A més a més, aquesta senyora tan humil ha estudiat en una de les universitats més cares de Colòmbia, la Pontifícia Universitat Javeriana (PUJ) de Bogotà, i va fer un màster a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) - Barcelona School of Management (BSM), que actualment té un cost de 9.000 euros. Són dades que potser us interessen.
La Fundación CEPAIM Acción Integral con Migrantes (CIF G73600553) va rebre l’any 2022 ni més ni menys que 12.517.144,80 euros
Dit tot això, vosaltres no ho sabeu, però un dels meus passatemps preferits és investigar; m’ha agradat sempre, des que veia en Perry Mason al televisor analògic de casa meva quan era petita. La directora de l’obra en qüestió, la Camila Pinzón Mendoza, treballa a la Fundació CEPAIM, així que he començat a estirar aquest fil i es veu que, segons el Real Decreto 590/2022, de 19 de julio de 2022, por el que se regula la concesión directa de subvenciones a determinadas entidades para la financiación del Sistema de Acogida de Protección Internacional del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, aquesta fundació és una de les entitats beneficiàries d’aquestes subvencions. Suposo que us deveu estar preguntant de quina quantitat estic parlant, oi? Doncs ara mateix us ho dic. La Fundación CEPAIM Acción Integral con Migrantes (CIF G73600553) va rebre l’any 2022 ni més ni menys que 12.517.144,80 euros.
Però encara he estirat una mica més el fil. A través del Real Decreto 1086/2023, de 12 de diciembre de 2023, del Ministerio de Juventud e Infancia, també va rebre una subvenció l’any 2023 de 3.471.160 euros.
I després d’introduir el CIF de la Fundación CEPAIM Acción Integral con Migrantes (G73600553) al Registre d’Ajuts i Subvencions de Catalunya de la Generalitat de Catalunya he pogut saber que des de Catalunya també els hem concedit ajuts i/o subvencions. Cornuts i pagar el beure. Aquestes són des del 2021 fins al 2025:
Podria estirar més el fil? Podria. I quina relació té la Fundació CEPAIM amb la companyia Teatro Sin Papeles? Doncs, d’una banda, la directora de l’obra de teatre en qüestió, com ja he dit, hi treballa i, de l’altra, en Moisés Mato, que és el director de la companyia Teatro Sin Papeles, va fer de formador a la formació presencial a professionals del tercer sector sobre eines teatrals per facilitar la inserció sociolaboral amb una perspectiva interseccional que va dur a terme el centre de CONVIVE Fundación CEPAIM a Salamanca el 2022. Òbviament, aquesta formació també va ser finançada, aquest cop pel govern d’Espanya (Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030) i per la Unió Europea (Fondo Social Europeo – El FSE invierte en tu futuro). Si algú vol continuar estirant aquest fil, que l’estiri tant com vulgui. A mi només em queda dir: i aquesta gent s’atreveix a dir-nos que els discriminem? Tant de bo el català rebés tantes ajudes de l’Estat. No tinc més paraules.