Dilluns - Mitjons
Ja és oficial. Res de peus descalços fins a la primavera vinent. Enguany, el canvi d’armari ha hagut de fer-se abans. Mai no és prou aviat si ja som al setembre per fer decorar de Halloween la casa. Sí, soc aquest tipus de persona. De celebrar-ho tot fins que es pugui, encara que a la meva parella li agrada més la castanyada.
Dimarts - Pupes
Em surten èczemes per tota la cara. Diuen que per la pell és per on surt tot l’estrès. Estic nerviosa, el 15 d’octubre per fi surt el meu sisè llibre, Mujeres del vino, a Planeta Gastro. Tinc por de l’acollida i les reaccions que tindrà. No, no parlo només de les dones del vi, parlo del que ha significat per a mi ser dona en un món masclista. Intentant descobrir el #metoo del vi, començant pel meu testimoni.
Dimecres - Alícia
Com que és la Mercè a Barcelona, vam aprofitar per anar amb tota la família a la Fundació Alícia, situada a Món Sant Benet. Toni Massanés és un savi de la gastronomia i de la ciència alimentària i ens explica la importància d’aquesta fundació i tot el seu recorregut: intentar donar qualitat de vida a través del menjar a diferents malalties i donant suport als petits productors. Reconec un dels cuiners del Bulli, tasto amb una escola una galeta de llardons, miro un aplec de receptes tant per als malalts de psoriasis com per a les diferents fases de cada tipus de càncer. A Catalunya som pioners de l'R+D en la ciència i l’alimentació.
Al meu nou llibre no parlo només de les dones del vi, parlo del que ha significat per a mi ser dona en un món masclista
Dijous - Polls
T’arriba un mail de l’escola dient que hi ha polls. És el segon cop des que ha començat el curs. O potser era en un altre curs, perquè tinc dos fills. Per si de cas, he tornat a fer el tractament a tota la família. Rento tots els llençols i coixins. És lògic que costi, tractament rere tractament, que deixin de propagar-se, si encara hi ha gent que pensa que marxaran amb aigua de mar. La "lendrera" és la nostra best friend.
Divendres - Redecora la teva vida
Torno a l’IKEA perquè ha arribat aquell moment en què em fa vergonya no tenir més de dos plats iguals. Aquella etapa en què els nens han monopolitzat el material de plàstic indestructible dels gots i que et fa vergonya rebre visites. El que passa és que, passejant per IKEA, veus aquell moble que vas comprar quan et vas independitzar, i els bols on preparaves les amanides al teu exmarit. I decideixes no comprar res que et recordi un altre moment vital. Per això decideixes fer-ho a un altre lloc i en línia, perquè no hi ha carrets disponibles perquè hi càpiguen tants records.
Dissabte - Un musical
—Ens demanem una copa d’escumós, com feia el Tito —em diu la meva mare a la mitja part del musical del Tívoli.
—Te’n recordes quan vam anar a veure The Phantom of the Opera a Londres?
Jo tenia uns 12 anys, i ara, amb 45, hi he portat la meva filla de 10 i el meu fill de 8. Sort que, com que és en castellà, han entès més coses. Per a quan en català? El Tito era en Jordi Estadella, el Tito B Diagonal. Era el millor amic del meu pare, i més passa el temps d’ençà de la seva mort, més se’n recorda d’ell i de tot el que ens va ensenyar. Era la primera vegada que anàvem a la City, i si no hagués sigut per ell, no hauríem fet un munt de coses interessants. El Tito era un gran gurmet. A l’última festa abans de vacances, la del Roger Pallarol a la platja, vaig estar parlant amb Miriam Díaz Aroca, i em va explicar que el Tito li havia ensenyat a menjar caviar. I sí, la música de Lloyd Weber em transporta a aquell viatge en què vaig aprendre a degustar els espectacles musicals.
Diumenge - Diada castellera
Diada castellera a l’ajuntament. Ens trobem al metro la periodista l’Imma Sust i la seva germana, la dramaturga Marta Butxaca. El meu fill abraça Jaume Collboni com si fos el seu ídol. S’acaben per fi les festes de la Mercè. Necessito treballar una setmana sense interrupcions. Entre l’11 de setembre i el 24 no acabem d’agafar el ritme. I ja és temps de collir castanyes!