Quan veig notícies com la que ens informava que han estat detinguts a Catalunya membres d'una xarxa neonazi no puc evitar pensar en la igualtat davant la llei que tenim a Espanya. El poso en antecedents: El passat dia 28 s'informava que la Policia Nacional havia detingut set persones que, presumptament, integraven un "grup cohesionat de supremacistes". Quatre van ser detinguts a Sant Cugat del Vallès i els altres tres a Torrejón de Ardoz, Alcoi i Ontinyent (València). La policia els va decomissar armes de foc. Tenien un revòlver, tres carrabines, armes de foc simulades, munició, armes blanques, bats de beisbol i manuals de fabricació d'explosius. A més de documentació d'ideologia nazi.
Els investiguen per possible participació en delictes d'odi, tinença il·lícita d'armes, injúries a les institucions de l'Estat i pertinença a grup criminal.
L'atestat assenyala que els detinguts havien creat un grup cohesionat a través de les xarxes socials i es dedicaven a incitar odi i violència extrema contra col·lectius vulnerables. La policia hauria identificat possibles cèl·lules que es dedicaven a captar i adoctrinar terceres persones perquè cometessin "accions violentes destinades a subvertir l'ordre constitucional". Un dels detinguts va ser assenyalat pels investigadors com el responsable d'haver atacat una seu d'un col·lectiu LGTBIQ a Alcoi.
Aquesta és la informació que ens oferia Quico Sallés a El Món, on a més adjunta un vídeo de la Policia Nacional on es mostra part de l'operació policial en la qual es duu a terme l'entrada en alguns dels presumptes domicilis i el material confiscat. Es veuen en el vídeo diverses armes, ganivets, bats, entre altres barbaritats. També pot veure's el moment de la detenció, això sí, amb la cara pixelada dels detinguts, com ha de ser.
A la notícia que Patricia Ortega publica per a El País, obre una imatge del moment de la detenció. El detingut apareix d'esquena i a més la part del seu clatell, pixelat. Molt bé, com ha de ser. Dels detinguts aquí ens expliquen que són un grup d'entre 45 i 60 anys, sense antecedents penals. A més, també ens expliquen que el jutge ha deixat en llibertat amb mesures cautelars els set detinguts.
Europapress ens informa, a més del que fins ara coneixíem, que entre els delictes que se'ls imputen hi ha també el d'injúries a les institucions de l'Estat.
Recapitulo: set homes adults, sense antecedents penals, que havien muntat —presumptament— una bona tramoia a través de xarxes socials, creant fòrums i blogs d'ideologia nazi, que promovien odi i violència extrema contra altres persones —especialment de grups vulnerables—. I està bastant clar que podrien estar convençuts i disposats a fer qualsevol cosa, jutjant per l'arsenal que tenien. D'entrada, tot fa pinta de ser bastant perillós. Però evidentment s'haurà d'investigar a fons, saber quants i qui són, què han fet i què pretenien fer. Mentrestant, lògicament tenen dret a la seva intimitat, ja que la presumpció d'innocència els empara. Confio que la investigació sigui ràpida i es pugui aclarir l'assumpte perquè, els qui hagin fet alguna cosa, responguin davant la justícia. Cada un en el seu grau de responsabilitat.
Tenint l'arsenal que tenien, segons la meva opinió, crec que és molt garantista haver-los posat en llibertat immediatament. Bé, prefereixo una decisió garantista que al contrari. Confio que estaran més o menys controlats i no tindran la intenció de fer res de dolent.
I no puc evitar pensar com es va actuar quan van detenir Tamara Carrasco. "La capitost dels CDR detinguda per terrorisme i rebel·lió va ser candidata de Podemos a Viladecans". Així escrivia el seu titular OK Diario el 10 d'abril de 2018, amb foto de la detenció de Tamara, amb un pixelat tan lax que es pot reconèixer perfectament la noia. La notícia obria afirmant directament que "la capitost dels CDR detinguda aquest dimarts a Viladecans per coordinar els talls de carreteres i sabotatges en els peatges la Setmana Santa passada...". Ens explicaven també que la Fiscalia l'acusava de terrorisme i rebel·lió. Van dir que Tamara tenia a casa seva "diversos telèfons mòbils, un ordinador, una memòria externa, una agenda i cartells i pasquins dels CDR".
Si havies pensat que el pixelat lax vorejava l'ètic i prudent, en continuar llegint la peça sortiràs de dubtes: apareix una fotografia de Tamara, concretament una actualització del seu perfil de Facebook. Sense píxel de cap mena. En aquell moment ja sabíem que Tamara havia estat detinguda, on van passar uns dies fins que va ser posada en "llibertat", i que havia estat acusada de ni més ni menys que terrorisme i rebel·lió. A casa seva no hi havia ni una arma, ni rastre de violència de cap mena contra ningú, hi havia un xiulet i una careta. Tamara va ser confinada en el seu poble durant mesos. No podia traspassar el límit. Ni per anar a veure la seva mare malalta i convalescent que viu en un altre poble no molt llunyà. Tamara va ser assenyalada, anomenada terrorista. La mateixa que molts mesos després, va ser absolta. Aquesta mateixa Tamara Carrasco que encara avui continua patint els efectes de tal operació. A ella ningú no li va respectar la seva intimitat, ni la seva presumpció d'innocència. Amb ella va valer absolutament tot. A ella li van fotre la vida.
Em pregunto per què aquesta enorme i immensa diferència de tracte. Em pregunto quant pes té aquí el fet de ser una independentista catalana i els altres ultranazis. Em pregunto si també pesa el fet que Tamara fos dona i els altres set mascles. Em pregunto per què no s'ha muntat un escàndol en els programes matutins d'il·lustres presentadors entabanadors: no han preparat un vídeo infame per parlar-nos dels mals i terribles nazis? Per què no? Per què no hem vist les seves fotos de Facebook, les seves cares? Evidentment, no ho hem vist perquè no podem veure-ho: són presumptament innocents abans que presumptament culpables. Tenen dret a la seva intimitat. Tenen de dret que no els fotin la vida.
Em pregunto sincerament si som conscients del que això significa. O del que podria significar. Perquè pràcticament el que no dubto és que el sistema hagi evolucionat i ara es facin millor les coses per reparar errors com els de Tamara.