Potser els hauria de parlar avui de l'ingrés a presó del tresorer de Convergència, Andreu Viloca, ordenat pel jutge del Vendrell Josep Bosch, en el cas que investiga el presumpte cobrament de comissions a diferents empreses per la concessió d'obra pública a Catalunya. La decisió del magistrat, a petició del Ministeri Fiscal, suposa un salt en la investigació i es justifica com una mesura per evitar la destrucció de proves. També podria abordar en aquestes línies la compareixença a petició pròpia del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la Diputació Permanent del Parlament, quan a la legislatura li queden molt poques hores ja que dilluns es constitueix l'hemicicle resultant del 27S. En benefici d'inventari, la celeritat del líder de CDC en personar-se en el Parlament, una cosa que no acostuma a ser gaire freqüent. És obvi que l'agilitat no supleix la responsabilitat però no pot tenir la mateixa valoració qui dóna la cara que qui s'amaga.

Sent aquests dos temes els que marcaran l'agenda de les properes setmanes i intuint que potser quan s'abordi i analitzi el futur sempre caldrà tornar a una d'aquestes dues notícies, hi ha dues importants qüestions vinculades amb el Barça que mereixen un comentari. El protagonista de la primera és Johan Cruyff, que ha anunciat que pateix un càncer de pulmó. Per a una generació, que és la meva, Cruyff està en l'epicentre de tots els èxits esportius del FCB. I el que és més important, amb el seu futbol va ser capaç de transformar la mentalitat derrotista del club, tasca que després va prosseguir amb un èxit indiscutible Pep Guardiola. Quan fa uns dècades Cruyff va patir un atac de cor que el va allunyar de les banquetes, la seva imatge va servir per iniciar una lluita a fons contra el tabaquisme. Estic segur que, en aquesta nova batalla contra la malaltia, el flac tampoc no es rendirà.

La segona qüestió afecta la congelació de l'esponsorització del patrocini de Qatar que ha decidit la Junta del Barça per raons econòmiques. Encara que aquest és el motiu al·legat pel club, és obvi que des que es van iniciar les relacions amb l'emirat el malestar de la massa social blaugrana ha anat en augment, fins a convertir-se en l'assumpte estrella de la recent elecció a la presidència del FCB. Seria exigible que la renovada Junta directiva anés a totes en la recerca d'un patrocinador alternatiu que pogués concitar un consens que avui, per molts motius, Qatar ja no està en condicions de reunir.