TV3 és l’ase dels cops de la dreta. De vegades, també de l’esquerra o de determinada esquerra. I a vegades, també se la carreguen actors polítics i socials ben nostrats. No per excés sinó per defecte, la lletania del que no se sent ben tractat perquè no el criden o no el tenen present cada dia.
Les ferotges campanyes en contra són una constant de fa anys. És, diuen els que la voldrien tancar, un instrument al servei de totes les maldats. Segur que TV3 té aspectes a millorar. Tan segur com que, amb una diferència enorme, és la televisió generalista més plural que es pot sintonitzar, a Catalunya. Els seus informatius són, de molt, els més vistos. I bona part de la seva graella respon a una voluntat d’innovació i d’entreteniment amb mesura. Mai ha caigut en els reality shows, ni en aquests programes del cor soporífers. Tot i algun biaix, sovint comprensible, la Televisió de Catalunya és un oasi d’aigües cristal·lines enmig de tanta brutícia. De vegades, davant aigües fètides.
TV3 pateix problemes de recursos, també problemes estructurals i tal vegada de redefinició en un món que es va transformant a velocitat de vertigen. Res no és fàcil, però els resultats, malgrat tot, són prou notables. Els informatius són d’un rigor i pluralisme aclaparador en contrast amb els seus competidors. Millorables, segur; arrossegant algunes inèrcies del passat, també; però clarament a una distància sideral de la xavacaneria que satura les ones. I tot i així veiem com reputats progres també s’atreveixen a qüestionar TV3 mentre callen miserablement davant l’allau implacable que cau com una pedregada en direcció contrària, quan no participen en aquesta allau, que és allò de veure la palla a l’ull del veí i no veure la biga al teu.
Fa uns dies, Els matins de TV3 va produir un vídeo qüestionant Gabriel Rufián. El vídeo venia a subratllar que l’actual Rufián ja no és el que exhibia fotocopiadores a l’hemicicle del Congrés. Era un vídeo insòlit, gens amable i gratuït; gratuït en el sentit que mai s’havia fet res de semblant contra cap altre polític si no era en un programa d’humor o de sàtira. Anava a la jugular. Tampoc era el primer cop que Rufián sortia mal parat en aquest espai. Abans per ser massa gamberro i ara per no ser-ho. Val a dir que quan Rufián va guanyar, amb permís de Junqueras, les eleccions espanyoles, tampoc no el van entrevistar. De fet, no l’han convidat mai des d’aleshores. Ni un sol cop. Però, en canvi, no és pas el primer cop que el trinxen. I no s’ha queixat.
Gabriel Rufián es podria haver enfadat. Podria haver fet com aquells que a la mínima, perquè no els conviden constantment, perquè no els entrevisten més sovint, perquè no els tenen a la casa, munten el número i reaccionen públicament irats contra TV3, per tal d’exigir que se’ls presti més atenció, amb raó o sense, sovint més sense que amb. I, de vegades, els funciona. I picant TV3 obtenen la quota mediàtica que creuen que els pertoca per ser qui són, amb independència de si són o no són. O de si allò que diuen té més interès o menys. O de si en té cap. O de si allò que diuen ja ho diuen altres. TV3 és bona si la meva cara sona.
Fa uns dies van entrevistar Gabriel Rufián a Eldiario.es i li van preguntar sobre el vídeo en qüestió. I Rufián va reaccionar de la millor manera possible: amb classe i generositat. La resposta va ser: "Felicito els serveis d’hemeroteca de TV3 que són molt bons. Soc un defensor de TV3, és una gran tele pública i que fiscalitzi els polítics forma part de la seva responsabilitat. Aquest vídeo és un torpede a la línia de flotació d’aquells que venen dient que TV3 és una maquinària de propaganda independentista". Ras i curt, així sempre.