Escoltar el Justo Molinero o la Marta Rovira llegint un dels contes del llibre que Oriol Junqueras ha dedicat als seus fills (Joana i Lluc) i als fills i filles de tots els presos i preses, no té preu. Evidencia, entre d’altres, que en aquest país hi ha bona gent, molt bona gent. Hi ha una societat que no oblida, que es mulla i que no dubta —a risc de rebre— a participar en una iniciativa solidària que expressa un enorme compromís i un sentit de la justícia que contrasta amb l’autoritarisme que exerceix el règim borbònic, l’arbitrarietat, l’odi patològic, el ressentiment i un esperit rancuniós i venjatiu per damunt de tot de qualsevol valor universal.

Albert Segura i el seu Solidaris han permès que aquests dies la calidesa entri a totes les llars a través de la lectura dels contes que Junqueras ha enviat als seus fills des d’Estremera i Lledoners. Uns contes didàctics, molt pedagògics, retrat d’un home bo reclòs en una cel·la que no renuncia a estimar i acompanyar els seus fills. Segura ha comptat, a més de Molinero i Rovira, amb les veus de Pep Guardiola, Quimi Portet, Empar Moliner (sempre tan enginyosa com espontània i extrovertida), Francesc Mauri, Montserrat Carulla (els anys no vencen una gran actriu), Roger Mas i Enric Calpena. I encara que no hi posin la veu, a l’equipàs que dirigeix Catalunya Ràdio: Saül Gordillo, Jordi Borda i Santi Faro. Sense la confiança i el tremp d’aquesta colla —que han portat Catalunya Ràdio a fer els millors registres de la seva història— res no hauria estat possible. L’emissora ha fet uns registres de rècord i això malgrat competir amb un fenomen de la natura com Jordi Basté (RAC1) i tota una graella extraordinària que ha portat globalment la ràdio en català al seu zenit històric. Tant de bo aquesta competència tan fructífera tingués translació al paper o a la televisió. Perquè si bé TV3 és líder d’audiència, amb una graella de qualitat i un sòlid lideratge dels informatius, la televisió en català està per sota del 20 per cent, enfront d'una ràdio que ha assolit uns registres admirables.

I no em vull deixar el Nadal a la presó que Jordi Margarit, director adjunt de RAC1, contava diumenge des de la seva tribuna (mai tan poc temps ha estat tan ben rendibilitzat) del Catalunya, tu a la teva. En Margarit se n’ha fet un fart, encíclica rere encíclica, de parlar alt i clar, de sortir en defensa de la bona gent amb un esperit sempre alegre i combatiu. Aquest home, que porta la ràdio a les venes, no ha deixat mai d’aportar el seu granet de sorra quan van més mal dades. Nadal a la presó és la feina altruista d’un grup de professionals, un programa especial pel 25 de desembre (a una quarantena de ràdios municipals) per desitjar un bon Nadal als presos polítics i acompanyar-los en una data tan especial. Davant les miserables ocurrències dels milhomes abrandats, la majoria del país (solidari i al costat dels presos i preses) podrem aquestes festes assaborir el bon gust i compromís de tanta gent que té un cor enorme, que estima la llibertat i la fraternitat i que es dol de tanta infàmia.

I tampoc no em vull deixar de recordar la bona feina de la Mònica Hernàndez, que fins la darrera setmana conduïa el programa matinal de la XAL (Xarxa Àudiovisual Local) i que just abans d’haver estat incomprensible i fulminantment destituïda, encara va tenir temps de fer un preciós reportatge de l'Estimats Lluc i Joana. Contes des de la presó amb el Jordi Creus, artífex de l’edició, i Maxi Calero, dels Free Junqueras. Bon Nadal, Mònica! I que la injustícia no et faci perdre el somriure.