La picaresca irromp a la novel·la espanyola al segle XVI. El Quixot és la seva obra més cèlebre però és amb El Lazarillo de Tormes que es va inaugurar magistralment aquest gènere. El Lazarillo és el personatge central d’una novel.la que narra les seves trifulgues, d’aventura en aventura, o tal vegada seria més ajustat dir de desventura en desventura, buscant-se la vida.

Al final de la novel.la i ja en edat adulta, el Lazarillo, després d’una llarga etapa de vividor, s’aferra a la seguretat d’un jaç calent i un plat a taula, i fa de la necessitat virtut. És així que entra al servei d’un arxiprest que li procura les necessitats bàsiques i el converteix en el seu testaferro, i el fa casar amb la seva amant. A canvi del seu benestar, el Lazarillo blanqueja l’amor secret del seu amo i es garanteix així un futur, un sostre i l'estómac ple després d’una vida errant vivint la dissort dels sensesostre.

Aquesta tríada de personatges, Lazarillo, arxiprest i amant, evoca aquesta Barcelona o de com el govern d’aquesta ciutat és el resultat d’un ménage à trois, d’una trama d’amors inconfessables i baixes passions, amb tres personatges centrals: el Lazarillo, que per un jaç calent s’ha venut l’ànima; l’arxiprest Jaume, que és l’artífex de la trama amorosa, l’alcavota i la marquesa de Pompadour, que anava per princesa i s’ha quedat en concubina.

Hi ha un poema, d’un autor coetani al Lazarillo de Tormes, que fa Ande yo caliente. Luis de Góngora i que resumeix magistralment l’actitud del Lazarillo al final de les seves aventures, quan encomana el seu destí a l’ombra segura de l’arxiprest.

 

Traten otros del gobierno

del mundo y sus monarquías,

mientras gobiernan mis días

mantequillas y pan tierno,

y las mañanas de invierno

naranjada y aguardiente,

y ríase la gente.

 

L'engany, l'astúcia i la trampa enginyosa fan part del caràcter entranyable del Lazarillo errant, de penúria en penúria, passant vicissituds de tota mena, al servei de diferents amos amb qui viu la vida, una vida atzarosa. El darrer amo del Lazarillo va ser l’arxiprest, Jaume. És amb aquest novè acte que acaba la novel.la, perquè és aquí que perd l’únic bé preuat del Lazarillo: la seva llibertat.

Sergi Sol
Opinió El notari de Colau Sergi Sol