El fiscal ha refusat l’informe de la Guàrdia Civil contra Xavier Vendrell per suposades irregularitats en auxiliar les residències en el pitjor moment de la pandèmia. No és que ho hagi dit Waterloo, ni el Govern, el legítim o el de plaça Sant Jaume. És la conclusió a la qual ha arribat el fiscal Maldonado, el fiscal que ha d’exercir d’acusació i que ha demanat al jutge d’instrucció, Aguirre, que ho deixi estar. Altra feina tenim ―deu pensar el fiscal― que anar perseguint gent que es va involucrar per auxiliar un sistema públic (i privat) de salut i assistencial desbordat aquella primavera del 2020. Eren aquells dies que ens vam confinar a casa, quan el cel ens va caure damunt el cap per un virus arribat de la Xina que algun dels nostres epidemiòlegs estrella havia pronosticat que era una grip a tot estirar.

La causa és una de les peces que es deriven de l’operació Volhov endegada per la Benemèrita contra Tsunami Democràtic. Volhov és el nom d’una batalla protagonitzada per l’heroica i patriòtica División Azul que el 1941 va auxiliar l’exèrcit nazi en l’afany per matar russos. En alguna localitat encara perviu aquest malnom, mata-russos, per als descendents d’aquells que havien anat amb la División Azul a eliminar la resistència soviètica. Tan aviat algú va deixar en evidència el nom d’una operació que delatava els seus instructors, van córrer ―amb el tinent coronel Daniel Baena al capdavant― a canviar el nom pel de Voloh, un déu eslau. Baena, que de jove havia volgut entrar als Mossos, és l’homònim de Tácito a les xarxes socials i, no fa tants anys, íntim d’algun comandament dels Mossos d’Esquadra.

Poques persones com en Vendrell s’han guanyat el respecte de tants. Si el toquen a ell és perquè ens volen esquitxar a tots

A Xavier Vendrell no li treu la son que l’impliquin en l’anomenat Tsunami Democràtic, tot i les greus conseqüències penals que pogués tenir per a ell. És un home que al llarg de la seva vida ha demostrat estar disposat a pagar un preu pel seu compromís polític i a assumir-ne les conseqüències ―per doloroses que siguin―. Tothom que el coneix sap que, a més de ser un patriota de pedra picada, és un emprenedor que al llarg de la seva vida ha capitanejat multitud d’iniciatives empresarials.

Durant una llarga etapa d’una existència vital i prolífica va estar en política, en primera línia. I quan aquesta etapa es va acabar, va tornar a fer el que havia fet sempre, buscar-se la vida. Fa més d’una dècada que viu ininterrompudament de la seva activitat privada i sap perfectament quines són les cabòries d’un empresari per pagar nòmines a final de mes i per tancar nous acords i contractes que facin viable l’empresa.

El procés judicial i policial contra Tsunami Democràtic barreja un afer de naturalesa política amb la vida privada, empresarial, de pràcticament tothom que apareix en la instrucció. Inclòs l’avui conseller d’Educació, González-Cambray. La causa no tenia cap altra finalitat que empaquetar l’activitat privada i pública dels encausats amb l’organització d’una audaç protesta contra la sentència als presos de l’1 d’octubre. És a dir, entrellaçar corrupció i una mobilització tan extraordinària com la que va representar el Tsunami Democràtic. Una iniciativa ―el Tsunami― blasmada, alhora, des del cor mateix de Waterloo, en una actitud tan irresponsable i frívola com rocambolesca.

Aquesta no era l’única amenaça que planava sobre el coratjós Xavier Vendrell. Li han obert diversos fronts. El camí que li faran recórrer és ple de paranys i tothora amb l’omnipresent voluntat de posar en dubte la seva honorabilitat com a empresari per tacar no només la seva trajectòria política sinó la del conjunt de la protesta. Poques persones com en Vendrell s’han guanyat el respecte de tants. Si el toquen a ell és perquè ens volen esquitxar a tots.