Fa uns mesos em va tocar portar la meva filla a Vila-sana, un poble de 700 habitants en terra de boira, a tocar de Mollerussa. La Neus, set anys, juga amb el MiniFem de Piera, a Prebenjamí d’Hoquei. No em van sorprendre tants quilòmetres perquè hi ha pocs equips d’hoquei femenins. Però sí que juguéssim en un poble tan menut. De seguida em vaig preguntar quin devia ser el secret. En arribar, el meu interès es va multiplicar. Perquè va resultar que, entre altres, comptaven amb un equip infantil Sub-16 que havia guanyat el Campionat d’Espanya i que va aconseguir el subcampionat europeu! Així mateix es podia llegir en una vistosa pancarta que lluïa dins el pavelló del Club Hoquei Vila-sana, una colorista fotografia de les jugadores somrients i la llegenda de campiones.

Era obvi que alguna explicació havia de tenir. TV3 ens ho descobria el 9 de març. El miracle té un nom, Ramon Porta, un ramader del poble, batejat simpàticament entre els veïns com a Florentino de Vila-sana, pel seu tenaç esforç per haver creat primer, apuntalat del no-res després i consolidat al màxim nivell, un equip que avui lidera l’OK Lliga femenina després d’haver fitxat algunes de les millors jugadores del món.

L’origen de tot plegat rau en la voluntat de donar vida al poble i proporcionar a les seves dues filles —que ara juguen a l’Ok Lliga amb el Vila-sana— una activitat extraescolar. Tan simple i tendre com això. És així, sense més, com el 2003 va néixer l’Hoquei Vila-sana que avui encapçala en solitari la lliga femenina per davant del Gijón, el segon classificat. Com passa amb l’hoquei masculí, la majoria d’equips són catalans, amb alguna exitosa excepció, com el Liceu que en versió femenina és el Gijón.

En Ramon Porta no només ha posat Vila-sana al mapa, li ha donat una vida i complagut uns veïns que vibren amb cada partit omplint el pavelló. Allò que és significatiu és com ho ha fet, conjugant visibilitzar l’esport femení i fent aflorar un orgullós sentiment local

Poc es podia imaginar Ramon Porta el 2003 que aquella iniciativa culminaria amb l’actual lideratge de l’Hoquei Lliga i apuntaria sense complexos a la màxima competició europea. En Ramon Costa no només és el mecenes i ànima del CH Vila-sana. També és un home que ha passat de dirigir una explotació ramadera a crear i dirigir una enginyeria per produir biogàs a partir dels purins dels porcs. És a dir, obtenen gas metà, de propietats similars al gas natural, una font d’energia renovable que alhora minimitza el problema de la gestió dels purins. 

En Ramon Porta no només ha posat Vila-sana al mapa, li ha donat una vida i complagut uns veïns que vibren amb cada partit omplint el pavelló. Fins i tot han muntat un grup de suport i animació a la grada, Els Utxa's. No s’estan de res a Vila-sana. Tant és així que també han copiat la Masia del Barça! Fitxen a jugadores i les hi proporcionen un espai de confort i seguretat. Però allò que és significatiu és com ho ha fet el Ramon Porta, conjugant visibilitzar l’esport femení i fent aflorar un orgullós sentiment local, dinamitzant una modesta població del Pla d’Urgell que personalment no havia sentit mai ni a esmentar.

Tal com va, el Vila-sana jugarà la màxima competició europea la temporada vinent si manté aquest ímpetu que ha fet que fins ara hagin perdut un sol partit al llarg de tot el campionat. Possiblement, el Vila-sana tingui resolta la logística europea. Però ben segur no els hi aniria malament una empenta de l’administració per afrontar les despeses derivades de competir a Europa. La Conselleria d’Igualtat faria bé de prestar-hi atenció i de donar resposta a les necessitats que es generen. No fos cas que els passés com a l’equip de futbol sala femení del Vila-sana que va haver de presentar-se a un concurs per aconseguir els 3.000 euros que necessitaven per jugar la Champions després d’haver guanyat la Supercopa i haver quedat segones a la Lliga. I sí, també a Vila-sana, de només 700 habitants, una experiència exemplar, sense cap mena de dubte.