Des de sempre, és a dir, des que a començaments dels vuitanta l'ús de la tecnologia d'avantguarda va començar a massificar-se en la indústria de l'automòbil, però sobretot des de fa un parell d'anys, proliferen, abunden, les descripcions idíl·liques en relació amb les bondats i beneficis que la tecnologia ens està portant i sobre les meravelles que ens esperen. Es diu que el planeta serà un paradís de benestar un cop girem la cantonada de l'adaptació tecnològica d'aquí a una dècada. Penso que res d'això no succeirà.
La tecnologia està aportant, i seguirà aportant, avenços espectaculars i inimaginables que canviaran la manera com vivim. Al canvi que ja està arribant se'l bateja com la IV Revolució Industrial, però compte: aquesta nova revolució té poca relació amb cap de les anteriors, ni tan sols amb la primera, quan es va produir el pas de l'artesania al maquinisme. El que ve ara és una altra cosa, suposa un salt de nivell, jugar en una altra lliga. Suposa una discontinuïtat.
De fet, penso que mai en la història dels últims 2.000 anys s'ha viscut una cosa semblant al que està succeint i succeirà, perquè mai fins ara ha passat res que hagi fet que les persones hagin començat a no ser necessàries absolutament per a res. Ni tan sols, d'aquí a quatre dies, per reproduir l'espècie.
Com a gran novetat, fa uns anys vam veure que cada vegada era necessari menys factor treball per generar PIB. Ja està assumit que d'aquí poc, en el procés productiu d'un bé o servei, el factor treball no serà necessari en cap cas per generar PIB; però és que això ja no és novetat. Tampoc són sorprenents ja els nous elements i processos tecnològics orientats a la producció o al consum, siguin eines o software, que estan apareixent cada dia. Recordo que fa dotze anys vaig parlar en una de les meves classes sobre la fabricació additiva o impressió en 3D, llavors els meus alumnes em van mirar amb absoluta sorpresa i avui qualsevol parla d'imprimir cases o fetges humans. El que és veritablement nou rau en els canvis socials i vivencials que tota aquesta tecnologia està portant i portarà i que donarà lloc a una transformació com mai no s'ha produït en la història.
Mai fins ara ha passat res que hagi fet que les persones hagin començat a no ser necessàries absolutament per a res
Aquest moviment que canta les bondats i meravelles de tota aquesta tecnologia dona per fet que estarà a l'abast de tothom a un preu gairebé nul. Suposa que aquesta tecnologia obrirà la porta a una vida meravellosa en la qual tota la humanitat serà feliç. Dona per fet que l'escassetat desapareixerà i que les nostres vides, les de tota la humanitat, seran paradisíaques perquè tots els problemes físics i psicològics quedaran resolts. I jo penso que això no serà així.
És cert que la tecnologia farà possibles coses ja no inimaginables fa deu anys sinó inimaginables avui, però seran coses a les quals tindran accés un molt escàs nombre de persones: tan sols les que siguin veritablement necessàries i imprescindibles. Unes persones que estaran integrades a corporacions globals, concentrades, integrades verticalment per subsectors i horitzontalment per àmbits geogràfics. Persones que seran part d'un col·lectiu diminut: els insiders.
A l'altre costat, els outsiders: tota persona parcialment necessària per a qüestions marginals, per dur a terme les tasques que no siguin susceptibles de ser resoltes per la tecnologia. Un col·lectiu reduït, per a què tenir masses de persones que consumeixen uns recursos que, d'entrada, seran escassos sense que tinguin cap utilitat real? Serà un món Elysium però sense les hordes miserables que ocupaven la Terra.
La història i la tecnologia poden ser retardades per conveniència durant un breu lapse de temps, però són absolutament imparables
Sona a terrible? A apocalíptic? Llegeixin alguna cosa sobre les terribles vivències per les quals van haver de passar a finals del segle XVIII, a Anglaterra, els camperols que van ser expulsats de les terres afectades per les enclosures i que es van convertir en el lumpenproletariat, en els incipients nuclis industrials a les ciutats. Quan ara llegim sobre allò, concloem que va ser part de l'evolució i que era inevitable. Doncs tot això que ja està passant, això que està arribant, també ho serà. Perquè és part de l'evolució, perquè és inevitable.
És el que no van entendre els luddites (la veritat és que no tenien cap referència) és que era igual que destruïssin màquines de vapor i telers mecànics: la dinàmica històrica i l'avenç tecnològic portaven a una nova dimensió, i la història i la tecnologia poden ser retardades per conveniència durant un breu lapse de temps, però són absolutament imparables.
La tecnologia és meravellosa i està portant evolució i donant lloc a unes possibilitats fabuloses, però aquest avenç comporta una altra cosa: el paper de la persona es contreu, la seva necessitat disminueix, la seva importància tendeix a res. I de tot això s'està explicant molt poc perquè és lleig, trist i políticament incorrecte. Per això la privacitat tendeix a no existir i el control es va estenent a tots els nivells de la existència i de la convivència: és necessari, serà creixentment necessari, preveure i controlar els conats de descontentament que, òbviament, van apareixent. Es podran imprimir fetges humans per a trasplantaments? Esclar! Es podran construir fetges a partir del cultiu de cèl·lules de la persona que en necessiti un de nou? Per descomptat! Però aquesta tecnologia serà només per a les persones que siguin necessàries.
Serà una altra manera de viure, de relacionar-se, serà una altra societat amb altres objectius, altres vivències. I serà una altra història, no el final d'una història que tan magistralment va exposar Francis Fukuyama el 1989: aquell era un canvi dins de la mateixa història; això serà una altra cosa. Un món fabulosament meravellós gràcies a la tecnologia per als qui siguin necessaris, però en el qual cada un serà part del seu conjunt, del seu grup, sense possibilitat de desconnectar perquè les seves experiències seran part de les experiències del grup i perquè la seva utilitat ho serà en funció del que aporti al grup. I no sé quantes persones trobaran avui atraient aquest context.