No era el millor escenari, però a hores d'ara és l'únic possible. La ruptura entre Igualtat i el govern espanyol, entre PSOE i Podemos, es materialitza la setmana del 8-M. Podemos havia forçat la presa en consideració de la proposició de llei coincidint amb la vigília del Dia Internacional de la Dona per amplificar el seu missatge contra la reforma del sí és sí i l'acusació de "retorn al codi de la Manada". Des d'Igualtat assenyalen el PSOE amb aquest "vot de la vergonya" per una futura votació amb el PP. Percepcions paral·leles, l'avorriment a La Moncloa ve de lluny i el fins aquí es va materialitzar amb el mateix registre de la reforma de la llei. Des d'aquell moment, el PSOE està disposat a tancar-lo amb el PP, PNB, Vox, PDeCAT, Coalició Canària, Teruel Existe... i qui vulgui sumar-s'hi, socis d'investidura inclosos.

En públic, el PSOE suporta els embats de Ione Belarra i Irene Montero amb aparent normalitat. A la interna, la línia vermella s'ha travessat fa temps. Per més que les enquestes no desgastin aparentment Podemos, els socialistes no encararan les autonòmiques sense la reforma. En la tramitació parlamentària que comença a partir d'avui, des del PSOE insisteixen que serà allà on prendrà més sentit que Podemos assenyali en quina línia del text del PSOE es toca el consentiment. Yolanda Díaz, com a enfilada d'ambdós espais, ha defensat l'acord fins a l'últim minut. I és molt probable que, quan es materialitzi la ruptura, continuï apostant per esgotar el tràmit legislatiu. Per Díaz, tot acord és possible fins al final i aquell últim minut durarà fins i tot ben entrat abril.

Encara que Yolanda Díaz intenti intervenir en l'espai mentre arma Sumar, no hi ha signes que la relació s'arregli més enllà del 8-M

Mentrestant, la vicepresidenta segona continua armant el bloc de Sumar. En les últimes setmanes ha intensificat l'activitat i està a punt de concloure la gira de l'anomenat procés d'escolta, a falta d'Andalusia i les Canàries, una gira territorial que coincidirà amb la convocatòria oficial del 28-M. El balanç per a Díaz és bo, amb més de 20.000 persones en els actes i una mitjana de 800 participants, on les regles del debat col·lectiu eren les preguntes sense pactar.

En el terreny polític, falta tot per concretar. És el moment de continuar negociant, asseguren, però el temps corre i desgasta, quan un actor electoral està fora de la campanya. Ha multiplicat els actes, les trobades, les reunions sense aportar novetats en el debat públic. Entre aquestes, quan anunciarà la candidatura i quina relació tindrà amb Podemos. Quan falten menys de 90 dies per a les autonòmiques, continua sense haver-hi portaveus, no hi ha dates i tampoc no ha donat resposta a la proposta de primàries de Podemos.

Si ho fa, és un altre bastó a la roda de la coalició Sumar. I només hi ha dues opcions: no respondre públicament o fer-ho i endinsar-se en la divisió amb Podemos. La polèmica, una vegada més, l'ha verbalitzat Pablo Iglesias, portaveu sense càrrec orgànic, fora de la taula de negociació de Sumar, que la setmana del 8-M ha llançat la petició en presència de la secretària general, Ione Belarra, i la secretària d'organització, Lilith Verstrynge.

Des de l'espai de Díaz recorden que el format de primàries és un debat obert des del principi de la negociació on decideixen una quinzena de partits integrants de Sumar i ha de resoldre's a la interna, no als mitjans. I un altre recordatori, Podemos, després del pacte del maig del 2016 tancat entre Pablo Iglesias i Alberto Garzón, no hi va tornar a haver primàries obertes per a les generals. La proposta de Podemos pot afavorir la formació morada, amb teixit actiu en els processos interns davant Díaz, sense múscul militant. El suggeriment tampoc no és nou. Iglesias va proposar el mateix a Mónica Díaz. Li va proposar de ser el seu segon per després fer unes de primàries i ocupar el lloc que decidissin els inscrits. El cop de porta de García va ressonar per tot arreu del país: "Estem cansades de fer la feina bruta perquè després ens apartin". En qualsevol cas, la fórmula de primàries o acords serà clau i està per resoldre.

El govern espanyol no comptava amb el cas Mediador i la trama que afecta el seu exdiputat Juan Bernardo Fuentes, tampoc amb el desgast de prolongar fins a entrada la campanya electoral la reforma del sí és sí. Ara cal afegir-hi la crisi de la ruptura dels socis. Encara que Yolanda Díaz intenti intervenir en l'espai mentre arma Sumar, no hi ha signes que la relació s'arregli més enllà del 8-M.