Durant aquests últims dies d’agost hem vist ressorgir la figura del dictador F. Franco. No em refereixo a les reminiscències que hi trobem en paraules d’Inés Arrimadas o Xavier García Albiol afirmant que coneixen llaços agressius (no pensen el mateix de la simbologia franquista), sinó en l’aprovació del reial decret llei del màrqueting del PSOE per treure al genocida del “parc temàtic del feixisme”.

Pàgines de diaris i hores de televisió i ràdio envaeixen l’espai públic amb el debat sobre l'exhumació les restes del dictador 43 anys després, fins i tot amb la presència del seu net (Francis Franco) als platós de televisió dels mèdia nacionals.

Sembla ser que no van ser suficient els 14 anys de govern de l’esquerra nacional espanyola a mans de Felipe González per treure’l, o els 7 anys de “l’apoyaré” de Rodríguez Zapatero.

Molt parlar de Franco i poques paraules de record pels 33.847 cossos (la majoria republicans) que hi ha dipositats sota la cripta de la basílica del Valle de los Caídos.

La perversió del valle de Cuelgamuros

Al sud-est de la serra de Guadarrama, hi trobem el valle de Cuelgamuros, al terme municipal de San Lorenzo de El Escorial (Madrid), una bonica muntanya al mig de la Sierra Madrileña. Mai abans havia tingut la intenció d’anar-hi, tot i tenir-hi al meu besavi republicà desaparegut a la batalla de l’Ebre. L’Albert Segura de Catalunya Ràdio ens va proposar anar-hi per gravar el programa 'Solidaris', acompanyats de l’amic Joan Pinyol.

A mig camí, entre Madrid i la població de San Lorenzo de El Escorial, ja s’intueix la creu de la basílica a l’horitzó. A l’arribar, una portalada metàl·lica custodiada per diverses patrulles de la Guàrdia Civil a peu de carretera n'indiquen l’entrada. Després d’abonar religiosament els 9 € d’entrada i enfilar la carretera, que travessa boscos frondosos, arribem a destí.

Sensació d’incomprensió a l’observar la majestuositat del paratge. Imperiosa, s’alça la major barbaritat construïda en record de la victòria del front nacional, en nom d’un dictador feixista. Ni Hitler ni Mussolini ho van aconseguir. Franco sí.

Diverses construccions monolítiques custodien l’accés a la basílica de 262 metres de longitud excavada a la roca. Dos escuts franquistes a banda i banda recorden que al 'condado del Valle' la llei de memòria no hi té validesa. I finalment, per sobre, la creu cristiana de més de 150 metres d’alçada.

Fredor i silenci trencat solament pels cants i pregàries de les misses diàries. Dos àngels custodis vigilen l’accés a la cripta. El marbre no és escàs, com tampoc els vigilants de seguretat que ens marquen de prop fins arribar a les flors fresques que, a diari, acompanyen les làpides dels feixistes Primo de Rivera i Francisco Franco, un al davant de l’altre. A cap lloc es recorda que més de 33.000 ànimes els acompanyen en contra la seva voluntat.

El Valle de los Caídos: la ignomínia que ningú vol afrontar

El Valle de los Caídos és el símbol commemoratiu del triomf militar. Un clar exemple, dels tres pilars que sustentaven el Règim Franquista: l’exèrcit (Generalísimo Franco), la Falange (José Antonio Primo de Rivera) i l’Església (catolicisme militant imposat com a valor suprem i omnipresent).

L’any 1940, deu mil persones (la majoria presos obligats amb treballs forçosos) hi van començar a treballar. Molts van morir durant la construcció, i d’altres ho van fer poc després a causa de les malalties respiratòries derivades d’anys de picar els 200.000 m3 de roca. Treballadors forçats que després el règim franquista va utilitzar per construir les urbanitzacions de luxe de Madrid. Empreses del teixit franquista que avui cotitzen a l’IBEX 35.

L’1 d’abril de 1959 Franco feia realitat el seu somni, un mausoleu de 1.086 milions de pessetes (226 milions d’euros). Avui, acull una abadia Benedictina, un col·legi, l’internat de l’escolania, un hotel, un hostal i un restaurant. El ressort del Franquisme on s’hi celebren “bodas, bautizos y comuniones”. L’abadia rep anualment dels pressupostos de l’Estat 340.000€. Mantenir “El Valle” li va costar a Patrimonio Nacional 2 milions d’euros l’any 2014; 2,5 m€ el 2015 i 1,8 m€ el 2016.

I entre totes aquestes xifres, què impedeix treure als més de 33.000 difunts que hi ha a l’interior?

La trama que governa inexorablement el 'Condado del Valle'

Patrimonio Nacional atribueix la propietat a l’Estat. L’Estat diu que només ho administra provisionalment i no té autoritat sobre el prior. El prior hi viu a costa de l’Estat, però l’Estat no té poder de decisió sobre ell. La Conferència Episcopal Espanyola tampoc ho aclareix, i menys la Santa Seu. A aquesta situació surrealista s’hi suma el conveni de 1958 amb la Fundación de Santa Cruz del Valle de los Caídos. Una fundació que gestiona milions d’euros i que mai ha tributat com a fundació. Tampoc ha rectificat després de rebre un advertiment del Tribunal de Cuentas. La impunitat tributària i l’espoli continuen ben vigents 80 anys després.

Una de les més de 33.000 històries oblidades

“Avi, et treure d’aquí”. Aquestes van ser les paraules de Joan Pinyol (Capellades, Anoia) quan va saber que el seu avi, Joan Colom Solé, havia estat traslladat “al Valle” amb nocturnitat, sense el consentiment i contra la voluntat de la família.

El Joan va descobrir el maig de 2008, mentre llegia a la revista Sàpiens, que les restes del seu avi no eren a Lleida, sinó al Valle de los Caídos. El 21 de juliol de 1965 van profanar la seva tomba i la de 501 més. El 1990 el van tornar a traslladar dins la mateixa basílica. Centenars de trasllats de cementiris sense cap tipus d’autorització i consentiment familiar, amb l’únic objectiu de farcir el mausoleu.

Des d’aleshores el Joan mou cel i terra per treure’l del costat del seu botxí. Ell és un exemple dels milers que lluiten per recordar la injustícia per la que van perdre la vida per defensar la seva terra. La mateixa que avui sembla que ens volen tornar a expropiar.

Un país d’amnèsia col·lectiva i impunitat

Les promeses de Pedro Sánchez recorden les de Zapatero. Una llei de memòria de 2007 que allarga la impunitat dels vencedors. Sentències de sumaris franquistes encara vigents. Catalunya les va anul·lar al 2017, Alemanya al 1998 i Itàlia al 1944.

El màrqueting del PSOE amb l’exhumació de Franco desvia l’atenció del que és primordial en aquest país: l’exhumació de milers de fosses i la recuperació dels més de 140.000 desapareguts. Sense oblidar que l’Estat Espanyol és el 2n país del món en nombre de persones desaparegudes, només per darrera de Cambodja, on el general Pol Pot va assassinar a més d’1,5 milions de persones.

“Avis, besavis, us traurem d’allí”.