D’ençà de l’aixecament de part del sumari judicial dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils i coincidint amb el fatídic primer aniversari, aquests dies recordem amb dolor, tristesa i angoixa aquella tràgica tarda d’agost, quan a pocs minuts de les cinc de la tarda el terror va envair la Rambla de Barcelona i poc després el Passeig Marítim de Cambrils.

Els crits, les sirenes, el pànic i el caos es van esfumar per donar pas al silenci. Un silenci que no es va trencar fins dies després, amb milers de persones al carrer cridant “no tenim por”.

És molta la informació que ens arriba aquests últims dies i que encara genera moltes més preguntes sense respostes. Però no puc deixar de pensar, amb orgull, en l’actuació de les forces i cossos de seguretat i el servei d’emergències.

Inoblidable la reacció de la ciutadania, omplint els carrers amb aplaudiments, abraçades i flors. Flors que dipositaven als vehicles policials o que entregaven en mà als membres dels cossos de seguretat i serveis d'emergència

El malson acabava el 21 d’agost a la tarda, quan els Mossos posaven fi a cent hores de treball intens i col·laboració que donaven la volta al món per l’eficaç actuació de la policia catalana amb la desarticulació de la cèl·lula terrorista (tinc la sensació que no va ser vist així des d’altres sectors de l’establishment nacionalista espanyol, també del policial).

Inoblidable la reacció de la ciutadania, omplint els carrers amb aplaudiments, abraçades i flors. Flors que dipositaven als vehicles policials o que entregaven en mà als membres dels cossos de seguretat i serveis d'emergència, amb l’ambivalència de la gratitud, la ràbia i el dolor.

L’operatiu Cronos va ser coordinat pel major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn i va comptar amb més de 10.000 efectius que van actuar amb diligència i professionalitat, nit i dia, fins a atrapar a l’últim dels autors. És difícil oblidar aquells moments. És difícil oblidar la gran tasca comunicativa que va permetre mitjançant una trucada ciutadana localitzar a Younes Abouyaaqoub a la població de Subirats. Els Mossos passaven a ser herois de la ciutadania.

 

Els Mossos d’Esquadra: vocació de servei

El cos de Mossos d’Esquadra treballa des de la proximitat com a model propi, reflex d’una policia adaptada a la nova realitat del segle XXI. Amb la missió de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, vetllant per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d’acord amb l’ordenament jurídic.

 

Un cos policial que aviat farà 300 anys

La Policia de la Generalitat va ser creada l’any 1983 refosa d'una policia que adoptava com a nucli inicial el cos de Mossos d'Esquadra, denominació històrica que es conserva. D'aquesta manera s'establia el vincle de continuïtat de l'actual policia amb un cos que data de finals del segle XVII i que fou la primera força de policia professional a Catalunya, pionera a tot l'Estat i a Europa.

 

El naixement dels Mossos

L’origen dels Mossos d’Esquadra el trobem el 21 d’abril de 1719 a la Guerra de la Quàdruple Aliança, amb les “Escuadras de Paisanos Armados”. L’any 1729, Pere Anton Veciana va ser nomenat cap de les “Esquadres de Catalunya” i l’any 1835 el coronel Josep Vivé el rellevà.

Amb l’arribada de la Segona República i l’Estatut del 1932 el cos va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya, un període estroncat per la Guerra Civil que quan va acabar va dissoldre Les Esquadres.

El  21 de juliol de 1950 el règim franquista autoritzava a restituir-lo amb la denominació de “Sección de Mozos de Escuadra”. Amb la mort del dictador i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, s’iniciava la creació de la Policia de la Generalitat de Catalunya el 1983. Entre el 17 d’octubre de 1994 i l’any 2008 es va fer realitat el desplegament dels Mossos d’Esquadra a tot Catalunya.

Aquesta és la raó per entendre el fet de la refundació com el naixement de la policia catalana, entès com un pas decisiu al procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya.

Se’m fa difícil entendre per què més d’un any després continuen incomplerts els acords de l’exministre Zoido presos a la Junta de Seguretat de Catalunya

L’ombra de l’Estat espanyol i la manca de cooperació policial

Se’m fa difícil entendre per què més d’un any després continuen incomplerts els acords de l’exministre Zoido presos a la Junta de Seguretat de Catalunya.

Per què els Mossos encara no s’han integrat al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO)? O per què els Mossos encara no s’han incorporat al sistema europeu integrat d’informació sobre seguretat (EUROPOL), lloc on ja fa anys que ja hi participa l’Ertzaintza?

 

És evident que això influeix i dificulta la tasca policial dels Mossos. L’Estat incompleix els principis de coordinació i cooperació recíproca que regulen la relació entre les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

Però tampoc puc entendre per què els tres partits polítics nacionalistes espanyols (PSOE, C’s i PP) van votar en contra de la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats sobre els atemptats terroristes de Catalunya.

Massa preguntes sense respostes que fan més evident la manca de cooperació (qui sap el motiu) amb la policia catalana.

Aquest divendres ha de ser el dia del record a les víctimes i el reconeixement a tots aquells que gràcies a la seva actuació van poder ajudar a superar-ho, a ningú més.

Lluny d’aquesta commemoració hi seran el major Trapero i el conseller Joaquim Forn. Resulta paradoxal entendre com aquells que van ser la veu de tot un país durant els atemptats terroristes, avui, pateixen la persecució judicial de la “policia patriòtica” formada per la jutgessa Lamela i el jutge Llarena, els Pimpinela de la injustícia espanyola, amb l’ús del codi penal de la factoria Disney.

Divendres no hi podreu ser, però sí que hi sereu als nostres cors. I recordem que aquest país ve de lluny i que l’any vinent el cos de Mossos d’Esquadra celebrarà els tres-cents anys d’història, tinguem-ho present, la commemoració del naixement d’una institució íntegrament catalana.

La Policia de la Generalitat de Catalunya —Mossos d'Esquadra, el cos policial preparat per afrontar tota mena de situacions i reptes. Una policia moderna equiparable a les millors del món. Un cos que darrera té una llarga història dedicada al servei d’aquest país, que continua treballant per millorar i adaptar-se a les noves realitats del futur, amb els valors de la proximitat, el compromís, la integritat, la voluntat de servei i la eficàcia.

“Major, sempre a les seves ordres.”