Ubuntu és el llibre acabat de sortir del forn de Raül Romeva, un dels presos polítics que pateix la injusta i indigna repressió de l’Estat, sense cap permís penitenciari, i que viu des que va caure el tercer grau en un confinament extrem.
Dilluns passat escoltava Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i colíder del partit de Puigdemont, mentre era entrevistat per Jordi Basté a El món a RAC1. I he de dir que em vaig quedar astorat. Qui ara és l’home fort del món de Puigdemont, a Catalunya, va fer seus tots i cadascun dels arguments d'Ubuntu davant Basté. Fins i tot va recitar literalment frases del llibre de Romeva, encara que en cap moment en va fer esment.
Desconcertant, no pas per sensat sinó per incongruent.
El discurs de Jordi Sànchez davant Basté no té res a veure amb la gesticulació majestàtica del seu partit, infinitament lluny de les astracanades habituals de les cares més conegudes de l'univers de Waterloo. Des dels esverats conspiranoics que veuen en el "Sit and talk" la mà negra de l’Estat, fins al món que viu en la República tuitera. Davant tant desori, un pensa, en què quedem? Amb què ens hem de quedar, senyor Sànchez? Amb les bravates i ocurrències de l'univers (post) convergent instal·lat en el "Som República" i "ERC botiflers" o amb el seu discurs centrat a RAC1? Encara que, si som justos, Romeva li hauria d'exigir drets d'autor. Quan reprodueixes una obra aliena, almenys hauries de citar-ne l'autor.
Nelson Mandela deia que actuar amb ubuntu significa que tot allò que fem és perquè repercuteixi de manera positiva en la resta de la comunitat
D'altra banda, el gruix dels arguments de Jordi Sànchez ja els han exposat amb claredat meridiana el duo republicà, Rovira i Junqueras, a Tornarem a vèncer, un magnífic assaig que és honest, valent i amb la definició de projecte polític. I molt respectuós amb tothom, detall que no és menor, per contrast amb altres volums que són un compendi de retrets de part.
Jordi Sànchez sembla fugir del com pitjor millor que pregona Waterloo, almenys ho va semblar a RAC1. Però, aleshores, per quin motiu alimenta la màgia un dia per tocar de peus a terra l'endemà amb la boca petita?
L'Ubuntu de Romeva no només és inspirador, l'Ubuntu convida a una diagnosi rigorosa i a sumar per guanyar. Jordi Sànchez, que com tots els altres presos està pagant un preu molt alt pel seu compromís polític, hauria de ser capaç —té autoritat moral— de posar sobre la taula un acord estratègic i fer entendre al president Puigdemont que només sumant ens en sortirem. Seguir alimentant la ficció no duu enlloc. En defecte, sembla que l'únic que realment connecta Sànchez i Puigdemont és l'aversió als republicans.
Jordi Sànchez, qui va ser l’home d’Artur Mas a l'ANC (era massita a més no poder), faria bé de recordar que Mas predicava “la casa gran del sobiranisme” mentre que ara el seu partit predica “la casa dels purs”, amb un esperit caïnita que prioritza la confrontació fraterna i que condemna l'independentisme a la subalternitat.
Nelson Mandela deia que actuar amb ubuntu significa que tot allò que fem és perquè repercuteixi de manera positiva en la resta de la comunitat.
Ubuntu, un principi ètic d’origen sud-africà que segur que ens ajudarà a trobar la manera, a trobar el camí, si més no, a reflexionar.