A Cotlliure (Catalunya Nord) hi ha la tomba de Machado, un republicà espanyol que el 14 d’abril del 1931 va hissar la bandera republicana a l’Ajuntament de Segòvia. Els presidents Torra i Puigdemont van aprofitar la trobada per anar-hi a fer-se la foto, tal vegada per pactar la data de les noves eleccions, aquelles que de seguida van anunciar per després desdir-se’n. Com no, a fer-se la foto malgrat una praxis política que, precisament, ha repudiat el que representava Machado. No diré pas què haurien dit si la mateixa foto se la fa un republicà de fermes conviccions com Joan Tardà. Les terminals de Waterloo —sempre prestes a escopir foc pels queixals— li haurien dit de tot.

Dic Joan Tardà perquè si hi ha un home que s’ha distingit per la seva militància republicana i que ha batallat en solitari per recuperar el llegat republicà i qüestionar la Monarquia és, precisament Joan Tardà, víctima de l’odi ferotge, malaltís, dels de la Casa de la República. Rere cada campanya de desqualificació barroera i insults (sí, insults directes pels descosits) hi ha els tentacles dels de l’Avenue de l'Avocat i les seves terminals mediàtiques. Una actitud d’animadversió que no és nova. El mateix Puigdemont (abnegat militant convergent) ja li dedicava tuits fa quinze anys. Mentre els seus vivien còmodament instal·lats en el règim monàrquic, ell ja arremetia contra Tardà.  

Té nassos que es facin una foto a la tomba de Machado quan el seu llegat polític ben poc —o res— ha fet per recuperar la memòria republicana sinó que representen exactament el contrari. La seva llavor és la dels catalanistes que van rebre els franquistes amb els braços oberts. O no va ser així? Però essent aquesta qüestió indicativa, l’injustificable és que en la seva trajectòria no només no han fet res per reivindicar la memòria republicana, sinó que l’han trepitjat i vilipendiat. Només cal recordar com van elogiar un llibre finançat per una fundació convergent per escarnir la memòria de Lluís Companys i deixar-lo com un drap brut.

No es pot ser tan frívol ni tenir tan poc respecte. Ara corren a fer-se la foto amb Machado (republicà de la tricolor) i d’aquí quatre dies correran a fer tuits per honrar la memòria de Lluís Companys, assassinat per aquells que les seves tradicions polítiques (i fins i tot famílies) van sortir a rebre a peu de carrer. No és que mai no hagin fet res per la memòria republicana, és que ara només s’hi fan fotos per treure’n rèdit polític.

Aquest país va ser fort quan va saber conjurar, en una mateixa organització, sensibilitats com la de Francesc Macià i Lluís Companys, independentistes i sobiranistes, republicans tots. Justament el que combaten ambdós dirigents que ara reparteixen carnets de catalanitat i impulsen batusses fratricides. Res a veure amb la trajectòria i ofici de persones com Raül Romeva, que va liderar la recuperació de la memòria històrica, amb el desinterès més absolut de Puigdemont, que tampoc va fer res de res per quadrar la seva gent que defensava mantenir el monument d’enaltiment feixista a Tortosa.

Tortosa és el clar exemple d’aquesta desmemòria política, d’aquesta “memòria selectiva”: els primers a voler treure tots els honors al rei emèrit però a la vegada conviure amb el franquisme amb una naturalitat que fa feredat. Veure per creure!

Les polítiques públiques de memòria han de ser un pilar transversal per recuperar la identitat de la Catalunya que va resistir a la dictadura franquista. Unes polítiques de país i un pilar democràtic de lluita contra el feixisme i contra el revisionisme que està fent servir l’extrema dreta.

Per les seves obres els coneixereu, no per les seves fotos.