Els qui no coneguin l’anomenat monument commemoratiu de la Batalla de l’Ebre, els convido a visitar-lo, no els deixarà indiferents, la barbaritat franquista que perdura i que és difícil de comprendre per què. El trobaran davant la catedral de Tortosa, immòbil durant més de 50 anys. El monument franquista de Tortosa és la viva imatge de la perpetuació del franquisme institucional i sociològic.

No els enganyaré, el monument franquista al mig de l’Ebre fa mal a la vista, incrementa la ferida als que van perdre la guerra i perpetua la victòria nacional. Per aquest motiu va ser construït, per recordar la victòria franquista i la massacre que va suposar la Batalla de l’Ebre; per deixar la ferida oberta a la terra que ho va viure i plorar; per recordar que el feixisme va vèncer la democràcia.

On, quan, qui i per què es va construir aquest monument? La pilastra de formigó és una de les que sustentaven, antigament, el pont de la Cinta de Tortosa i que els republicans van dinamitar l’abril de 1938. De la base en surten dues punxes de ferro en forma de piràmide que s’erigeixen cap al cel. La més alta s’eleva fins als 26 metres, amb una gran creu de Sant Jaume i coronada per l’estàtua d’un soldat amb el braç dret totalment estirat amb un estel metàl·lic. La punxa més petita s’eleva fins als 16 metres i presenta una enorme àguila metàl·lica franquista a la punta.

Els impulsors, tres sospitosos de ser poc d’esquerres: Rafael Fernández Martínez, governador civil de Tarragona, Antoni Soler Morey, president de la Diputació de Tarragona, i Joaquim Fabra, alcalde de Tortosa. El motiu, la celebració ―l’any 1964― dels 25 anys de la fi de la Batalla de l’Ebre i de la Guerra Civil, el que els franquistes van anomenar “25 años de paz” ―25 anys de purga, repressió i assassinats a diari―. L’emblema del franquisme a l’Ebre quedava inaugurat el 26 de juny de 1966 pel mateix Franco.

I per què ha perdurat tants anys? Molt senzill, diguem-ho clar: perquè no l’han volgut eliminar. Perquè qui ha tingut la potestat i la capacitat de fer-ho no ha volgut i l’ha acceptat, l’ha permès, l’ha perllongat i, d’aquesta manera, ha donat validesa i legitimitat al veritable motiu pel qual Franco el va posar allí. Res del recurrent argument “monumento para la reconciliación”, ans el contrari, per mantenir la llaga, per tatuar qui va guanyar i qui va perdre.

I qui ho ha permès? Primer, la manca de voluntat política dels qui han governat a la ciutat i, després, per la decisió de la ciutadania de Tortosa ―els que estan a favor de mantenir-lo―, acceptant així el resultat de la consulta impulsada per Ferran Bel, l’alcalde en aquell moment.

Si no tenen valor de treure el monument, que ens ho deixin a nosaltres i ho farem amb les nostres mans

Poca gent recorda que abans de la consulta popular no referendària per decidir el futur del monument celebrada al maig del 2016 ja hi havia hagut dos intents previs. El primer el 2010 i impedit per CIU i el PP i, el segon, el 2015 i impedit, de nou, per CIU, PP i Plataforma per Catalunya. Ja ho veuen, quan es tracta de tocar el Sant Cristo gros, tots a una.

I encara un altre fet rellevant. Al març del 2016 es presentava una moció al Parlament de Catalunya que instava a retirar el monument franquista. I dic que va ser rellevant perquè, per primera vegada, es va donar llibertat de vot als diputats republicans i convergents ―i independents― que formaven part del grup de Junts pel Sí. Entre republicans i convergents, però, grans diferències: mentre CDC apostava per l’excusa que s’havia de protegir “l’autonomia local” envers la titularitat del monument, i hi van votar en contra; republicans i cupaires pensaven més bé al contrari, treure a Franco del riu Ebre. I saben qui va defensar la proposta de CDC? Doncs la mateixa Meritxell Roigé, l’actual alcaldessa de Tortosa ―aleshores tinent d’alcalde―. El resultat va ser molt ajustat: 43 vots a favor i 42 en contra, gràcies a l’error en la votació del diputat Germà Bel ―es va equivocar de botó―, amb el president Puigdemont votant en contra i la presidenta Forcadell a favor.

La votació del 26 de maig del 2016 per treure el monument o reinterpretar-lo va tenir una participació molt baixa, un 29,73%, i va guanyar l'opció de reinterpretar-lo per un 68,7% envers un 31,25% que preferia retirar-lo.

Vostès han vist que s’hagi reinterpretat? Jo tampoc. No s’ha mogut ni un mil·límetre. Excuses i burocràcia per evitar treure’l. Primer amb l’excusa sobre qui havia de pagar la reinterpretació, ja que es va construir amb diners de la Diputació de Tarragona, ajuntaments i altres entitats. Després que, com que està al mig del riu Ebre, és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre qui n’és titular i així fins a la setmana passada.

El passat 10 de setembre la CUP Tortosa presentava una moció que instava el govern municipal a retirar diversos vestigis franquistes que encara perduren a la ciutat. A la moció no hi van incloure la retirada del monument franquista de l’Ebre per intentar buscar consens i poder-la aprovar. El resultat, el de sempre: Junts per Tortosa (JxCat), PSC i Ciutadans en contra i la CUP, Movem (Podemos) i ERC a favor.

I una altra vegada la recurrent excusa: “l’Ajuntament no és competent per retirar alguns del elements que consten a la moció”. I si diu “alguns”, els que sí que poden, com són les plaques del Instituto Nacional de Vivienda, tampoc? Veure votar JxCat al costat del PSC i Ciutadans ja ho diu tot, i més en temes de memòria, quan tot just fa pocs dies el govern del PSOE aprovava renovar el ducat de Primo de Rivera concedit per Franco. El posicionament del consistori, que ja han complert la resolució judicial que els obligava a fer un catàleg sobre els vestigis franquistes ―ja té nassos que hagin necessitat una sentència per catalogar-los―, quan per l’aplicació de la llei de memòria espanyola i la mateixa llei del memorial democràtic de Catalunya ja ho haguessin pogut fer.

Ara la nova excusa és esperar la nova llei de memòria catalana que obligarà a treure el monument. Veure per creure!

JxCat s’excusa amb resolucions, propostes de llei i amb el fet que no és competent per eliminar el franquisme dels seus carrers. El sentit comú ens diu que el franquisme no es debat, s’elimina.

Si no tenen valor de treure el monument, que ens ho deixin a nosaltres i ho farem amb les nostres mans. Perquè venim de lluny, perquè tenim avis, tiets o coneguts que es van deixar la pell per aquesta terra, perquè van lluitar per vèncer el feixisme i no ho van aconseguir, perquè portem a l’ADN els seus valors, perquè continuem la seva lluita i “perquè tenim la raó i tenim la força!”.

I ho farem pel Josep Rodríguez i Martínez, alcalde republicà de Tortosa afusellat pel franquisme, i per la dignitat de tantes i tants. Eternament alçats per vèncer el franquisme!