A la Catalunya Nord tot està a punt per rebre milers de persones que acompanyaran els eurodiputats Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont, que cal recordar que podran ser a Perpinyà gràcies a l’aplicació de la coneguda com a "doctrina Junqueras". És una excel·lent notícia, si bé el gran absent a Perpinyà tornarà a ser Oriol Junqueras, que segueix presentant batalla judicial a través del seu advocat, Andreu Van den Eynde, l’home que ha aconseguit la resolució judicial més transcendent dels darrers dos anys, amb efectes generals.
Precisament per aquest motiu, entre d’altres, Perpinyà no s’hauria de convertir un acte electoral. I en cap cas essent com és un acte del Consell per la República. Una altra cosa seria que fos un acte convocat per Junts per Catalunya, que hi tenen tot el dret, també a ignorar Junqueras, si ho consideren adient. Però no es pot pretendre fer servir un ens que hauria de tenir vocació unitària per als interessos d’un partit immers de ple en una cursa electoral que se’ns farà, a tots, molt llarga. La instrumentalització del Consell amenaça a fer trontollar qualsevol legitimitat d’aquest òrgan. Els seus representants haurien de ser capaços de veure que aquesta actitud només alimenta la desconfiança i que no deixa de ser pa per a avui i gana per a demà, si és que sincerament volem preservar espais de trobada i convivència de les diverses sensibilitats en el si de l’independentisme.
Només se m’acut una manera de salvar Perpinyà com un acte unitari: reivindicar la doctrina Junqueras com un gran èxit col·lectiu de l’independentisme en la defensa dels drets i llibertats
La perversió seria pretendre utilitzar un òrgan pretesament unitari per fer un acte descaradament partidista. Seria inadmissible. La dimissió de Júlia Taurinyà ―presidenta del Consell per la República de la Catalunya Nord― va fer notar la deriva de l’acte i les discrepàncies internes en la convocatòria i el format. I si més no, per si els dubtes no eren creixents, això és el que destacats membres de la candidatura puigdemontista per Girona han afirmat públicament, acompanyat dels insults habituals, sense que ni Puigdemont ni ningú n’hagin fet un desmentiment. Aquesta és alhora una segona preocupació: la discrepància política, almenys pel que fa a l’expressió més populista de l’independentisme i més cabdillista, ha derivat cada cop més en crispació i agressivitat a dojo.
Només se m’acut una manera de salvar Perpinyà com un acte unitari: reivindicar la doctrina Junqueras com un gran èxit col·lectiu de l’independentisme en la defensa dels drets i llibertats. I, per tant, convertir l’acte en una exigència massiva de la condició d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, al costat dels eurodiputats de Junts per Catalunya que lidera Puigdemont. Precisament són aquests els que haurien de veure que aquesta actitud els fa més grans i que l’altra els empetiteix. També perquè estic segur que són gent agraïda, la qual cosa em sembla el més raonable. També pel bon nom del Consell per la República, precisament, per preservar aquest òrgan de les inèrcies de partit. I també pensant en el futur, en sumar sinergies i reconduir una estratègia de la confrontació, cada cop més caïnista, en una operació de suma estratègica.
M’agradaria pensar que encara hi som a temps, que es pot esmenar la deriva que sembla que ha pres l’acte i que és possible reconduir-lo amb ambició i generositat. En tot cas, espero i desitjo que l’acte sigui un èxit i que milers de persones omplin Perpinyà en un altre dia que quedarà per a la història. Però, insisteixo, no oblidem què i qui ho farà possible.