Venen mal dades per a la quarta llista. Ho tenien tot de cara per justificar la seva irrupció després del gir copernicà de Waterloo, que ara ja agraeix i reconeix públicament fins i tot les bones intencions —com amb el català a Europa— del PSOE. Però ni així. Que si investiran Pedro Sánchez? Oh i tant! Si el pacte no prospera serà més aviat perquè Pedro Sánchez s’atiparà de tanta gesticulació i optarà per anar a eleccions. El darrer CIS ja sembla aplanar aquesta opció.
Però tal com va la quarta llista, no reeixirà. No sense Puigdemont que és qui ha alimentat el Quart Espai, ni que fos per trinxar els republicans. El Quart Espai no reeixirà més enllà del que va representar Solidaritat o qui sap si de l'extint Reagrupament, que va acabar mansament a la CDC de Mas. L’espai natural —el gen convergent mai no mor— és on acaben desembocant aquesta mena d'inflamades iniciatives patriòtiques.
El drama del quart espai és que no té espai sense la benedicció de Waterloo. I Puigdemont ja ha abraçat sense despentinar-se l’estratègia de diàleg i negociació de Junqueras amb el PSOE. Això sí, reafirmant el jugadamestrisme. Tota una giragonsa argumental sense cap cost aparent malgrat haver estat sis anys condemnant aquesta estratègia —la del diàleg i la negociació— com si fos una heretgia. I cridant els fidels a denunciar i tractar els heretges com a tals. El cinquè aniversari de l’1 d’Octubre en va ser la sublimació. Ras i curt, insults de tota mena tan aviat Carme Forcadell va posar els peus a la tarima davant silencis ignominiosos.
Puigdemont ja ha abraçat sense despentinar-se l’estratègia de diàleg i negociació de Junqueras amb el PSOE. Això sí, reafirmant el jugadamestrisme. Tota una giragonsa argumental sense cap cost aparent malgrat haver estat sis anys condemnant aquesta estratègia —la del diàleg i la negociació— com si fos una heretgia
El Quart Espai hauria reeixit si els contraris a seguir Puigdemont haguessin resistit l’embat i haguessin imposat la tesi de seguir el Govern. La derrota va ser meritòria. Prop del 43 per cent va desafiar Waterloo. Però derrota al final amb pena de purgatori inclosa —avís a navegants— per als que qui com l’exconseller Jaume Giró es van atrevir a defensar les seves conviccions. Si Puigdemont hagués perdut el plebiscit hauria articulat un quart espai. Així ho va fer saber als que dubtaven què fer.
Evidentment que el quart espai té una notable presència al carrer. I predicament al si de la direcció de l’ANC. Però així com contra els republicans van disparar amb bala, amb Puigdemont fan servir guant de seda. No s’hi acaben d’atrevir. Perquè de fet és el pare espiritual del quart espai, almenys mentre els seus vots eren prescindibles en el joc de majories al Congrés. Un cop pesen, Waterloo s’ha afanyat a erigir-se en interlocutor únic i allò que ahir era un anatema avui és rol d’estadista.