La religió implica creences, però també pràctiques. L’aportació útil de grups religiosos durant i després de les guerres és una dada que ajuda a visualitzar que hi ha gent que entén la seva religió com un servei social. Hi ha una entitat que ha sigut important a Catalunya i és desconeguda. Es tracta de la Societat Religiosa d’Amics, nom que es dona als quàquers, el grup religiós fundat el segle XVII a Anglaterra, amb presència notable als Estats Units. Quàquer, que ens remet a l’etimologia d’un terratrèmol (earthquake), són “els que tremolen”. El nom ve d’un membre fundador de la Societat Religiosa d’Amics, George Fox, que va fer una analogia entre “tremolar amb la paraula” i Déu. Tot es va iniciar el 1647. Fox va sentir que Déu era dins de cada persona i que no calien mediadors, deixant, per tant, la figura dels sacerdots fora de l’equació. Quan van marxar d’Anglaterra, es van establir als Estats Units, on van tenir èxit i van fundar-hi comunitats. Avui són 600.000 persones a tot el món. El fundador de Pensilvània, William Penn, era quàquer. També el president Richard Nixon.
Els quàquers són uns incansables lluitadors pels drets humans. Encara avui hi ha comunitats a Catalunya que ho són.
Durant la Guerra Civil la seva feina va ser molt valorada, perquè sense actuar pel seu propi bé, van ser els artífexs d’una xarxa d’ajuda postguerra. Ells eren conscients que no ho podien aconseguir tot, per tant, van comptar amb associacions i altres entitats per fer arribar pa i llet a nens i nenes que havien quedat sols.
Entre les seves lluites (erradicar l’analfabetisme, posar fi a l'esclavisme, recompondre societats després d’una guerra), van trobar a Catalunya un terreny propici per poder assistir els infants.
Els quàquers són uns incansables lluitadors pels drets humans
Una excel·lent tesi doctoral de l’escriptora Rosa Serra Sala en parla ("Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939") i que va quallar a Entre dos focs (Gavata Ediciones) amb testimonis sobre aquesta tasca humanitària durant la Guerra Civil. Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, a Barcelona, hi ha documentació de Domènec Ricart i Grau, un quàquer català, activista i solidari, entre d’altres. Alfred Jacob era el representant a Espanya dels quàquers i va ser clau per ajudar a obrir una cantina a Sants i una a l’estació de França. Col·laboraven amb Save the Children International Union. El 1937 i el 1938 van ser anys d’activitat intensa dels quàquers a Catalunya, tot i que eren mal vistos: arrel protestant, estrangers, sospitosos.
Els quàquers, avui i arreu, reparteixen aliments a tothom, sense importar de quin bàndol siguin les víctimes. Sense pastors ni mossens, el seu cristianisme evangèlic connecta la seva consciència directament amb Déu, sense intermediaris. No es treien el barret davant del rei ni de cap autoritat, perquè creuen que tothom és igual davant de Déu. Gent amb conviccions i que, sense dogmatismes, es posen a la feina sense ser selectius ni sectaris.