"El món sencer s'aparta quan veu passar un home que sap on va."
Saint-Exupéry
Us confesso que vaig tenir una il·lusió adolescent per un saguer de cesta punta. El noiet basc jugava al frontó i allà vaig acabar, veient partits de pilota sense ordre ni concert. El que no faci l'amor! Deu ser per això que aquests darrers dies m'ha semblat identificar el joc en què es recreen davant nostre tant Sánchez com Llarena i que no és altre que la cesta punta i en el qual Puigdemont és ni més ni menys que la pilota més cobejada. Un joc perillós i amb greu risc per als pilotaris, que va ser esport d'exhibició en almenys tres olimpíades i que es juga amb profusió a Euskadi i amb sous astronòmics als Estats Units i Mèxic. Allà vaig perdre jo el saguer, fent-se d'or a Miami.
No sé si alguna vegada heu vist un partit, que es juga per parelles armades amb una mena de prolongació del braç, la cesta, i en el qual la pilota després de pegar contra la paret del frontó ha de botar almenys una vegada i abans del número 4, perquè sigui recollida i reexpedida pel pilotari. Poca broma, perquè la pilota arriba als 270 quilòmetres per hora i s'hi ha de jugar amb casc i un munt de proteccions i, encara així, un cop a aquesta velocitat pot ser fatal. A aquest propòsit tan perillós i sense cap entrenament s'ha embrancat el govern espanyol en la cosa catalana. Llançant declaracions, afirmacions i desitjos que no saben ben bé on acabaran quan rebotin a Europa ni quan ni a qui encertaran quan hagin pres velocitat vertiginosa. Un risc inaudit i incontrolable, fins i tot tenint un bon saguer.
Vegem el primer llançament de pilota, en boca de la vicepresidenta Montero: "Des del primer dia vam dir que l'homologació amb els delictes dels nostres veïns europeus podria facilitar l'extradició de Puigdemont, i tant de bo així sigui". Us dic que n'estan convençuts, o sigui, que no és aparença, que és el que van explicant a les capelletes. Deixem a banda això de dir extradició per euroordre, total, és vicepresidenta econòmica. Al principi pensava que només jugaven aquesta pilota mirant cap a la graderia del PP, per invalidar l'acusació d'haver-se rendit a ERC, però després he vist que no, que de veritat ho esperen. Jo no entenc per què fan aquestes declaracions, i no només per la incoherència política d'indultar i després reformar i després fer bots d'alegria pensant a jutjar Puigdemont, que ja per si mateix és absurd; no, ho dic per la qüestió jurídica. Montero lloa la interlocutòria de Llarena perquè "pot ser que faciliti l'extradició", deu sortir a l'argumentari, però no explica com, si el reclamen ara per malversació i desobediència, pretenen que funcioni l'euroordre, quan Bèlgica ja els va deixar clar que aquests dos delictes NO APAREIXEN en els dels automatismes de l'OED. Vaja, que ja Lamela va intentar marcar corrupció i li van deixar molt clar que aquest delicte a la UE són els suborns i que una altra cosa no cola. I la desobediència no és al catàleg tampoc.
Per quins set sous llançar aquesta pilota a tota velocitat contra un independentisme que, sens dubte, s'enfurismaria? En un frontó és mala cosa perdre de vista la pilota, pot tombar-te sense remei
No hi ha una sola pilota al frontó, n'hi ha moltes i de creuades. Deixem a part l'embolic que ha muntat Llarena amb el treu i posa d'euroordres i amb la interlocutòria de dijous passat, que segons sembla no acaba d'entendre bé ni la Fiscalia belga i això que va enviar les 70 pàgines traduïdes l'endemà de dictar-ho, la qual cosa constitueix o un prodigi de velocitat en traducció jurada o una mostra que el tenia preparat des de força abans. El cas és que allà no saben gaire bé si treu i posa però llavors deixa però tornarà a dictar. Llarena al seu laberint. M'agradaria moltíssim saber com guarda i classifica les fites processals, perquè de vegades fa la sensació que la pilota el tomba quan torna. Coses meves.
El més possible és que l'home que sap sempre on va, Sánchez, i el seu saguer, Félix Bolaños, es trobin que la pilota Puigdemont rebota i torna com no s'ho esperen i quan menys els interessi. Compten que podran posar-se en campanya la medalla "molt lladrar però Rajoy no va poder i jo vaig portar Puigdemont" mentre que els escenaris són o bé que les coses li vagin molt bé a l'expresident a Europa aquests primers mesos de l'any i se'l trobin en xancletes a Palamós cap a la primavera —pilota d'abans de les municipals i autonòmiques?— o que si el joc els va com sembla que volen i Puigdemont perdés la immunitat, no estaria entregat abans del 2024, o sigui, després de les generals. Ells estan convencent a tothom qui els vol sentir que tenen un punt, quan en el pitjor dels casos poden emportar-se un cop.
Després hi ha el matusser o potser malvat pilotari togat. Segons m'expliquen, l'última jugada que ha tirat endavant és la de dictar una ordre de detenció nacional contra Clara Ponsatí pel delicte de desobediència, un delicte pel qual no va ser processada mai a la interlocutòria ferma de març del 2018. A Ponsatí la van processar per rebel·lió, la qual cosa queda a hores d'ara fora de joc, com la sedició, i després de la sentència li van deixar d'imputar la malversació "perquè es va limitar a firmar un compromís de pagament que no es va materialitzar". En tot cas, aquesta suposada desobediència estaria més que prescrita, segons el seu advocat que ha presentat recurs al Suprem. Quina jugada, doncs, és la que fa Llarena llançant aquesta pilota? Ordenar detenir una europarlamentària si torna al seu país "per prendre-li declaració", sense haver-la citat mai i per un delicte pel qual mai no la va acusar, que estaria prescrit i que ni tan sols comporta penes de presó? A què juga Llarena ja ho sabem, una altra cosa és que a Europa entenguin el joc.
Que això del procés i Catalunya s'ha acabat és un pensament màgic, un conjur llançat pel saguer Bolaños, perquè les coses no s'acaben quan ho decideixes, sinó quan en efecte s'acaben. Per quins set sous llançar aquesta pilota a tota velocitat contra un independentisme que, sens dubte, s'enfurismaria? En un frontó és mala cosa perdre de vista la pilota, pot tombar-te sense remei. Hi ha molt partit aquest any al davant. Al contrari, sembla que un estrany estrateg s'hagués entossudit a llançar diverses pilotes alhora i que totes poden tornar rebotant aquí i allà en plens processos electorals.
Fet i fet, ens espera el jai alai, o traduït, la festa alegre.