Atenció, que el que ha passat aquesta setmana amb Rodalies tindrà més conseqüències de les que ens puguem imaginar a simple vista. Algunes seran a curt termini, però és interessant analitzar a llarg, on sembla que el PSC caurà en fora de joc.
Hem de recordar un parell de dades per entrar en situació. Primer, l’històric electoral del PSC, que des de l’any 1980 sempre s’ha mogut entre els 33 i els 42 diputats —excepte durant el procés, que va baixar a 16 i 17 membres al Parlament. És bo tenir-ho present perquè alguns analistes, quan han vist enquestes recents en què el PSC, malgrat governar a tot arreu —grans ajuntaments, diputacions, Generalitat, Madrid—, no aconsegueix ampliar la seva base o fins i tot perd vot, no ho entenen. El motiu principal és que el PSC mai no ha tingut més diputats al Parlament dels que té ara. Com en els millors moments, vaja. De fet, per a ells ho era, un bon moment: crisi independentista, amb líders inhabilitats o exiliats, i cansament del procés. Sempre que el PSC ha assolit el seu màxim resultat al Parlament —anys 1988 i 2003— a les següents eleccions han perdut suports de manera notable. Pèrdues que han mirat de maquillar amb coalicions amb Ciutadans pel Canvi o tripartits.
La segona dada a tenir en compte és que el PSC viu d’un relat que no és cert: que gestiona bé la Generalitat. És un discurs repicat milions de vegades per mitjans i sectors afins per interessos, però és fals. L’origen d’aquest discurs es basava en la potència d’uns quants alcaldes dels anys vuitanta i noranta, que van liderar transformacions importants a les seves ciutats i donava per fet que si havien gestionat bé a l’Ajuntament a la Generalitat seria el mateix. Però la realitat els ha desmentit sempre que han governat. Maragall, Montilla i ara Illa. El tripartit 1, el tripartit 2 i ara; la crisi del Carmel, el procés de l’Estatut, la crisi de Rodalies. No se’n surten. El PSC no gestiona bé la Generalitat, és un fet.
El PSC viu d’un relat que no és cert: que gestiona bé la Generalitat
Amb els líders independentistes inhabilitats o a l’exili; amb les bases independentistes disgustades; amb el país cansat pel procés i la repressió en contra del procés, el president Illa va prometre bona gestió per dignificar les institucions. I una part de la gent li va comprar la proposta. Prou per arribar a igualar el seu màxim històric de representació parlamentària. Un nou momentum per als socialistes que es torna a desinflar: ha tingut tant de Carmel, la crisi de Rodalies! Això ens porta a una primera conseqüència a curt termini: passi el que passi amb Rodalies, ja no se’n sortiran. Cada incidència, cada incompliment, cada dia de retards ens recordarà el dia que dos consellers van anunciar trens i no n’hi havia. Difícil reivindicar bona gestió amb aquesta llufa a l’esquena.
Què ha fet de moment el PSC per mirar d’esquivar aquesta acusació de mal gestors? Comprar arguments a l’independentisme: tot és culpa de la falta d’inversió de Madrid. Aquí les dades els donen tota la raó, no cal insistir-hi. Davant d’aquest fet, què han promès? Un nou pla de Rodalies que anuncia una pluja de milions. Sabeu què passarà? Exacte, com tots els plans de Rodalies de tota la vida: ni un 50% executat. Quan això passi, què farà el PSC? Denunciar el PSOE, que en serà l’incomplidor? Ja us ho avanço: no. Després de les escissions del sector catalanista, va quedar clar que aquest PSC té com a missió superior: defensar el PSOE. Aquí hi ha la línia. Compte amb el fora de joc! “—Sou mals gestors. —No, la culpa és la manca d’inversions de Madrid. —D’acord, pressionem Madrid perquè compleixi amb Catalunya”. Off side del PSC! Tal com per negociar l’Estatut van seure amb el PSOE al costat de la taula on seia l’estat i no on seia la Generalitat, quan arribem a aquest extrem, es quedaran fora de la reivindicació majoritària del país. I algú els dirà “és que no és gestió, és el dèficit d’inversió”. I ja no seguiran. Es quedaran a l’altre costat de la línia amb el PP i Vox. Dient que ells són diferents i que compte si no governa el PSOE a Espanya. Però de nou tornaran a treure menys diputats. Perquè no han gestionat bé i perquè qui no defensa Catalunya cau en fora de joc.