El meu bon amic Vilabadal s’ha esgargamellat des de fa temps per avisar-nos que els boscos s’estan morint. I el que és pitjor: ens els acabarem fumant. Ha alertat per activa i per passiva, des d'institucions com País Rural, entre d'altres, que si no comencem a deixar que la gestió forestal la faci el sentit comú i els que en saben, si manen els criteris de la ideologia que m’atreveixo a qualificar respectuosament d’“ecoloprogre”, els boscos catalans acabaran cremats de dalt a baix.
Aquests dies, en el primer dels grans incendis d’enguany, han cremat 5.000 hectàrees a una velocitat mai vista. Els bombers ens han explicat que aquest incendi ja es pot considerar de sisena generació, és a dir, que no es poden aturar. Has d’esperar que plogui o arribi a un lloc amb poca combustió. Ja deveu haver descobert què vol dir incendis de sisena generació: generen núvols altíssims de fum i flames, cremen molt més ràpid, avancen fent salts, són imprevisibles i letals. Els provoquen l’excés de massa forestal per cremar, les altes temperatures i la poca humitat, a conseqüència del canvi climàtic i d'una mala gestió forestal. El què hem vist ha sigut un avís. Fa anys que els qui coneixen els boscos, com les associacions de propietaris forestals o la pagesia, ho estan denunciant. Tornant a l’avís que en Vilabadal fa anys que fa als mitjans amb poca fortuna, si no canviem radicalment la nostra relació amb els boscos, hem d’estar preparats per a l’incendi final, que es pot anomenar també el “megaincendi”. Serà un incendi que cremarà tot el que trobi de nord a sud, o d’oest a est. Un megaincendi, com els de Califòrnia, que no podrem aturar.
Com a president de l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal, Vilabadal considera que la complexitat de les lleis dificulta una correcta gestió forestal. En privat és molt més agosarat i diu que no sap si encara hi som a temps, d'evitar el megaincendi. Com deveu haver sentit aquests dies, els bombers també han insistit molt acuradament en la necessitat urgent de gestionar correctament la quantitat ingent i desbocada de massa forestal generada per la inacció de les administracions, que regulen molt sovint l'innecessari i no fan cas dels experts en el que és fonamental. I ara toca tallar arbres.
A Catalunya, hem d’actuar de manera contundent per evitar els efectes devastadors d’un megaincendi
La bona notícia, vagi per endavant, és que tenim un dels millors cossos de bombers que es pot tenir com a país. Els criden de molts llocs per explicar com ho fan. Estan preparadíssims per afrontar el foc, ho han demostrat moltes vegades. Saben com actuar en els incendis, com prevenir-los, com coordinar els diferents equips implicats d’altres cossos i com gestionar tècnicament i humanament l’emergència. Però la seva por no és com treballar en un incendi, sinó què fer quan en tens molts i violents a l’hora. I això és el que, si no fem res, passarà. Amb tota certesa, passarà. Ni ho hem entès, ni ho volem escoltar. Ni com administració, ni tampoc, molt sovint, com a ciutadans.
El primer problema és que no entenem que el clima canviarà, tant si els homes ho fem bé com si ho fem malament. Tant si limitem les emissions de CO₂ com si desapareixem de la faç de la terra. El clima sempre canvia seguint fenòmens globals que mai, mai, podrem controlar. Podrem ajudar o podrem empitjorar la situació. Però no podrem mai controlar totes les variables climàtiques. Entre elles, i per donar només un exemple, el corrent de El Niño i La Niña, que afecta la temperatura de les aigües tropicals del Pacífic. Si és cert que el fenomen de la desforestació als boscos amazònics redueix sensiblement la capacitat d’absorció de CO₂, no podem extreure’n la conclusió que la gestió forestal a Catalunya tingui un efecte semblant. És justament a l'inrevés: si no gestionem els boscos, generarem un megaincendi i emetrem tot el CO₂ de cop, a més de carregar-nos tota la flora i fauna que cremi. No es pot fer servir una lògica simplista que qualsevol arbre talat destrueix el planeta. La cultura woke, el bonisme progre i la manca de rigor en els plantejaments dels ecologistes de cafè enerven la pagesia, els agrònoms i tota persona que vulgui dedicar-hi un moment a reflexionar-hi. Cal deixar fer als experts de debò i fer el que diuen.
Perquè el segon problema és justament aquest: no fem prou cas als experts i no estem actuant preventivament amb la urgència i el rigor necessaris. Mai no es fa prou en matèria de prevenció i sempre acaba passant l'impensable. A Catalunya, hem d’actuar de manera contundent per evitar els efectes devastadors d’un megaincendi. De res servirà l’hemeroteca per recordar que els caps de bombers i el Vilabadal ja ho deien. No podrem mai evitar l’impossible, però cal fer tot el possible per estar-hi preparats.